La pujada del sou mínim pot perjudicar els autònoms
L’augment els faria pagar 422 euros més el proper any, però Pedro Sánchez assegura que això no passarà
PalmaEl govern espanyol i Units Podem han arribat aquesta setmana a un acord per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2019. En aquest acord s’hi inclouria l’apujada del salari mínim interprofessional (SMI dels 736 euros mensuals als 900 euros). Amb la clara oposició de PP i Ciudadanos, i mentre Pedro Sánchez i el seu equip cerquen el suport de formacions com el PNB, Bildu, Compromís i Coalición Canaria, i Pablo Iglesias fa el mateix amb la seva visita a Oriol Junqueras a la presó de Lledoners per atreure una posició favorable d’ERC i de retruc, del PDeCAT, torna al centre de la diana la situació dels treballadors autònoms.
El motiu d’aquest fet és que una apujada del salari mínim interprofessional implicaria que també el dels autònoms que cotitzen per la base mínima, que són el 85%, ho fes. D’aquesta manera, els treballadors per compte propi, que són 3.253.670 persones en tot l’Estat, passarien de pagar en proporció a un salari de 932,79 euros, a fer-ho per un de 1.050 euros. Així doncs, la quota mínima seria de 312,90 euros, front als 277,90 que es paguen actualment; 35 euros més cada mes o 422 euros més l’any.
Però per què va associat a priori un augment del SMI al de la quota que paguen cada mes els autònoms? La resposta és que el Règim Especial per a Treballadors Autònoms (RETA) està subjecte a la Llei general de Seguretat Social, la qual a l’article 19.2 diu que “les bases de cotització a la Seguretat Social, en cadascun dels seus règims, tindran com a límit màxim les quanties fixades per a cada any per la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat i com a límit mínim les quanties del salari mínim interprofessional vigent en cada moment, incrementats en un sisè, si no hi ha cap disposició expressa en sentit contrari.” Per tant, segons la redacció de l’actual llei, si no s’aplicàs cap mesura especial afegida, l’augment de la quota dels autònoms seria una realitat. Sobre aquesta qüestió, el president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, proposava que els treballadors autònoms que no arribin al salari mínim puguin pagar una quota reduïda “perquè, en cas contrari, s’estaria obligant gran part d’aquestes persones a passar-se a l’economia submergida.”
Davant d’aquestes alarmes que la notícia havia encès entre el col·lectiu dels treballadors autònoms, a les quals s’ha sumat el PP i Cs, els ministeris de Treball i d’Hisenda han reaccionat amb una promesa: l’augment del salari mínim interprofessional no repercutirà en la cotització dels autònoms.
Tot i que cap font del govern n’ha donat cap explicació detallada, sembla que la base d’aquesta afirmació seria la reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms en la qual treballa des de fa unes setmanes l’executiu. Aquesta seria aleshores “la disposició expressa en sentit contrari” prevista per la llei. Amb aquesta reforma, que entraria en vigor l’1 de gener de 2019, es permetria als treballadors per compte propi cotitzar pels seus ingressos reals i s’establirien les quotes de pagament per trams d’ingressos de tal manera que aquells que menys tenen, gaudirien d’una quota més reduïda.
Però, fins i tot amb aquesta reforma, encara queda un punt sensible: els treballadors autònoms amb personal assalariat al seu càrrec. Aquests darrers, hagin de fer front o no a una quota mensual més cara, al que sí hauran de fer front, si entren en vigor les mesures que s’han posat fins a dia d’avui damunt la taula, és a les despeses que suposa l’increment del salari mínim interprofessional, tant pel que fa a la quantitat que percep cada persona assalariada com pel que fa al cost d’empresa per empleat. Actualment són al voltant de mig milió els treballadors autònoms al conjunt de l’Estat que tenen persones assalariades i que, segons la Confederació Espanyola d’Autònoma (CEAT), podrien patir una situació costosa.
La CEAT argumenta que “els costos laborals dels empleats es dispararien un 22%, o el que és el mateix, 3.000 euros per any i treballador. La confederació afegeix que “si s’acaba implementant aquest augment del SMI, coincidirà en el temps amb un increment dels costos energètics i una previsible davallada del consum, la qual cosa podria conduir a una contracció de llocs de feina.
Per altra banda, la Unió d’Autònoms (UATAE) i CCOO defensen que la majoria d’autònoms amb personal a càrrec ja paguen d’acord als convenis sectorials i que aquests ja estan per damunt del SMI, amb la qual cosa no notarien cap repercussió negativa. Ambdues organitzacions demanen que es deixi d’instrumentalitzar els autònoms amb finalitats polítiques i recorden, a més, que durant els anys que el SMI ha estat congelat, la quota d’autònoms ha pujat un 1%.
El sindicat UGT també se suma a les veus que diuen que s’ha creat una alarma excessiva i defensa que l’economia espanyola pot afrontar l’augment del salari mínim.
Un 12% més d’autònoms
Mentrestant, a les Illes Balears, són 96.556 el nombre de treballadors per compte propi que esperen veure com s’acaben plasmant totes aquestes propostes als Pressupostos Generals de l’Estat. El seu pes relatiu sobre el total de la població ocupada és del voltant del 18%
Segons un informe elaborat per ATA, s’ha incrementat un 12% la xifra d’autònoms -10.363 persones- a les nostres illes als darrers nou mesos, la comunitat que registra l’ascens més elevat de tot el territori espanyol. Però allò que pot induir a engany és la temporalitat. Si en comptes de prendre en consideració un tram comprès entre gener -fora de temporada turística- i setembre -a les acaballes de la temporada-, es té en compte la xifra interanual de setembre a setembre, el creixement és aleshores de tan sols un 2,16%.
Finalment, la tendència negativa d’un 0,21% menys d’autònoms d’aquest setembre respecte del mes anterior, fa associable de manera fàcil les altes i baixes al RETA a la temporada turística. Aquesta qüestió, segons l’STEI-Intersindical “mostra clarament una realitat, que és la dels falsos autònoms o autònoms forçats, que s’han de donar d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms per exigències d’alguns empresaris que duen a terme una mala praxis.”
Del total d’autònoms de l’arxipèlag, més d’un 26% té assalariats al seu càrrec, una xifra percentual que representa la tercera més alta de l’Estat, just per darrere de Ceuta i les Canàries. Tot i que ATA i CEAT veuen especialment sensible aquest tipus concret d’autònoms a les iniciatives plantejades pel govern central i Podem, l’UOB veu en l’augment del salari mínin interprofessional “una possibilitat de reduir unes desigualtats socials que en el cas de les Illes Balears s’han agreujat notablement els darrers temps i s’han de combatre amb urgència”.