Assetjament sexual a la feina, un delicte ocult

PalmaL’assetjament sexual o per raó de sexe dins l’àmbit laboral és una situació que es produeix de manera més habitual que no indiquen les estadístiques, atès que, segons els experts en la matèria, la gran majoria dels casos són patits en silenci ateses les dificultats que existeixen per poder demostrar aquest tipus de mòbing. Les dones són les que pateixen principalment l’assetjament sexual, mentre que els homosexuals i transsexuals són les principals víctimes d’assetjament per causa de sexe.

Segons l’últim informe sobre mesures per prevenir i combatre el mòbing i l’assetjament sexual votat al juliol per la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere (FEMM) del Parlament Europeu, el 55% de les dones havien sofert assetjament sexual en el lloc de treball. El 65% no ho denuncia per por de perdre la seva feina. Les darreres dades d’Inspecció de Treball indiquen que a Espanya 2.484 dones varen denunciar haver sofert aquest assetjament en els seus llocs de treball entre els anys 2008 i 2015. Tot i això, solament varen ser condemnades 49 persones com a agressors, la qual cosa representa un 2% dels casos. Els sindicats i associacions que lluiten contra aquest tipus d’abús laboral demanen mesures que visibilitzin la magnitud del problema.

Segons l’Organització Internacional del Treball, “l’assetjament sexual és una conducta no desitjada de naturalesa sexual en el lloc de treball que fa que la persona se senti ofesa, humiliada i/o intimidada. És un terme relativament recent que descriu un problema antic”.

Tot i que existeixen poques dades sobre la dimensió del problema, l’assetjament sexual és present a la majoria dels àmbits laborals del nostre entorn. Fins i tot en el Parlament Europeu o dins el món de les ONG s’han denunciat recentment casos d’assetjament sexual, que també han afectat grans empreses, com Google, o institucions educatives, com la UIB.

“Es calcula que un 30% dels casos d’assetjament laboral tenen un component sexual”, explica el psicòleg clínic Guillem Pericàs, que col·labora amb l’Associació d’Ajuda per l’Assetjament Moral a la Feina (Anamib). Marga Giménez, coordinadora del servei de salut laboral d’UGT comenta que només ha tractat amb dos casos d’assetjament sexual, que han seguit la via penal, tot i que destaca la necessitat que de manera paral·lela les empreses despleguin els protocols que han de tenir per fer front a la situació.

Els sindicats insisteixen en la necessitat d’incorporar als convenis col·lectius clàusules per establir procediments per combatre la violència masclista o per lluitar contra aquest tipus d’assetjaments.

Segons l’Organització Internacional del Treball aquest tipus d’assetjament moral es manifesta de dues maneres: com a xantatge i com a ambient laboral hostil. En el primer cas, el que intenta l’assetjador és condicionar la víctima amb la consecució d’un benefici laboral, com l’augment de sou, la promoció o la permanència en el lloc de feina, per tal que accedeixi a comportaments de connotació sexual. En el segon cas, el que es fa és crear un ambient hostil en el qual la conducta dona lloca a situacions d’intimidació o humiliació de la víctima.

Comportaments abusius

Els comportaments qualificats d’assetjament sexual són, a vegades, de naturalesa física: violència física, tocaments o aproximacions innecessaris. També poden ser de caràcter verbal, com comentaris i preguntes sobre l’aspecte, l’estil de vida, l’orientació sexual, cridades de telèfon ofensives, insults. De la mateixa manera, algunes poden ser no verbals, com xiulades, gestos de connotació sexual o presentació d’objectes pornogràfics. “La veritat -explica Giménez- és que els casos d’assetjament moral són complicats de demostrar, per això és necessari que la víctima estigui ben assessorada i pugui recollir proves i testimonis dels abusos que ha patit a la feina”.

“Les conseqüències de l’assetjament poden ser devastadores per a la salut si no es prenen mesures ràpides. A partir dels sis mesos patint aquesta situació, moltes vegades abans, la víctima sofreix desequilibris, que poden acabar en depressió i, a vegades, en suïcidi”, explica Guillem Pericàs.