Atlantia dona per fet que Espanya no podrà vetar l'opa a Abertis

BarcelonaL’italiana Atlantia només retirarà l’oferta que ha llançat per comprar Abertis si existeix un veto per part de les autoritats de la UE, dels Estats Units, del Brasil, de Xile o de l’Argentina. En canvi, la companyia dona per fet que Espanya no podrà vetar la compra, a diferència del que ha insinuat en les últimes setmanes el govern central. En una comunicació enviada al supervisor de la borsa, Atlantia simplement declara la seva "voluntat d’atendre els interessos estratègics d’Espanya", però no inclou l’Estat dins el grup de països que poden fer fracassar l’adquisició d’Abertis.

Atlantia ha demanat avui formalment a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que autoritzi l'opa llançada fa un mes per 16.300 milions sobre Abertis. L'empresa italiana, però, encara no ha publicat el fulletó explicatiu de l'opa, on s'haurien de donar més detalls sobre les seves intencions. Per exemple, quin és el pla que Atlantia té per a Cellnex, l'empresa de telecomunicacions que té Abertis com a primera accionista. Atlantia es limita a dir que el fulletó explicatiu es publicarà quan la CNMV autoritzi l'opa.

En la petició presentada avui, Atlantia ha fet algunes precisions. A més de necessitar els avals de les autoritats de competència dels països anteriorment mencionats, l'empresa italiana també indica que l'opa fracassarà si les diverses autoritats brasileres de transport terrestre, carreteres i telecomunicacions no autoritzen la compra. Entre aquestes hi inclou, per exemple, l'agència de transport de l'estat de São Paulo, que sí que tindria opció de vetar l'opa. Atlantia, però, no considera que Espanya tingui aquesta potestat.

La seu es manté a Barcelona

Atlantia reitera el seu "compromís" de mantenir a Barcelona la seu social i el centre de decisió d'Abertis. Finalment, també diu que atendrà els interessos estratègics d'Espanya, tant en la gestió i explotació de les autopistes de la companyia com pel que fa a Hispasat, empresa de satèl·lits considerada estratègica.

En les darreres setmanes, el govern central havia insinuat que podria vetar l'opa. En concret, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va afirmar que "els contractes de concessió ja contemplen que, en cas d'absorció o canvi accionarial del concessionari, el govern ha d'informar de la situació i autoritzar la transmissió".

De la Serna es referia a una llei del 1972, en la qual es fixa que la cessió de les concessions d'autopistes "requeriran el previ consentiment del govern". Des de la companyia, però, no han donat mai importància a aquest avís, ja que l'opa simplement suposaria un canvi accionarial (com els que ja ha viscut Abertis en els últims anys), però les concessions seguirien en mans d'Abertis, que continuarà existint, com fins ara.

LES CLAUS

1. Quina novetat hi ha en el comunicat publicat ahir per Atlantia?

L’empresa italiana no ofereix moltes més concrecions de les que ja havia ofert i deixa per a més endavant –en concret per quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors aprovi el llançament de l’opa– la presentació del fulletó explicatiu. El que ahir va presentar la companyia és la sol·licitud formal per realitzar l’opa. Ara la CNMV ha d’autoritzar el llançament de l’opa i, posteriorment, els accionistes d’Abertis hauran de dir què en pensen de l’oferta.

2. Quant ofereix Atlantia per Abertis?

16,5 euros per acció, o 16.300 milions d’euros pel 100% de la companyia. Ahir la cotització de la companyia va tancar just per sota d’aquest preu, a 16,42 euros per acció.

3. Té possibilitats de prosperar, l’opa?

Dependrà de si els accionistes consideren que el preu és correcte. No seria d’estranyar que el preu s’hagi d’apujar, ja que en les darreres setmanes Abertis ha incrementat significativament el seu pes en diverses participades. El que cada cop sembla més clar és que, a diferència del que va passar fa una dècada (quan el govern italià va vetar que Abertis comprés Autostrade, predecessora d’Atlantia) en aquest cas el govern espanyol ho tindrà molt difícil per frenar l’adquisició. Iaixò malgrat que el govern va dir que la llei li concedeix dret a vetar l’operació.

4. Per què Itàlia va poder frenar l’opa d’Abertis i Espanya no pot fer el mateix amb la d’Atlantia?

Perquè Itàlia va canviar la legislació per impedir-ho. El més sorprenent va ser la passivitat de les autoritats europees, que es van limitar a expedientar Itàlia, sense més conseqüències. A dia d’avui sembla impossible que es repeteixi una situació similar.