L’atur augmenta més entre els homes que entre les dones
Tot i la diferència, continua havent-hi més desocupades que no desocupats
PalmaNi les caixeres ni les netejadores no han rebut aplaudiments, però una part important del pes de la pandèmia ha caigut sobre les espatles d’aquestes dones que fan una feina imprescindible en una crisi sanitària que ja ha evidenciat el seu vessant econòmic. Aquest juliol, a les llistes del SOIB hi havia pràcticament el doble de persones cercant feina que no el mateix mes de l’any passat: 38.842 dones i 32.705 homes. Com sempre, hi ha més dones que homes a la coa de l’atur. La novetat és que laboralment, segons les estadístiques de l’Ibestat, la pandèmia ha perjudicat un poc més els homes. El percentatge d’augment d’atur interanual en els homes ha estat d’un 94%, mentre que el de les dones ha estat del 88%. “La crisi del 2008 va afectar sobretot els sectors de la construcció, on majoritàriament hi ha homes. Ara, moltes dones treballen en feines considerades essencials en la lluita contra el covid-19”, explica la directora del Grup d’Investigació d’Estudis de Gènere de la UIB, Esperança Bosch.
Pràcticament totes les xifres de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, a partir de les dades del SOIB, són menys negatives per a les dones. On es pot veure més clarament és en el sector de restauració i comerç, on l’atur ha crescut en global un 132 %. En el cas dels homes ha estat més dur, perquè el percentatge s’eleva fins al 184%, mentre que en el de les dones l’augment ha estat del 114%. Un altre sector on també es veu aquesta diferència, tot i que no és tan significativa, és en el personal d’oficina que fa feina d’atenció al públic: en el cas dels homes l’atur creix un 143% i en el de les dones, un 107%.
Esperança Bosch es demana: “Amb quin tipus de contractació han mantingut les dones la feina?”. A principi de març, just abans del coronavirus, CCOO i UGT presentaren els seus informes anuals sobre la situació de les dones en el mercat laboral de les Balears. Els sindicats denunciaren que el 2019 havia estat un any de retrocés de la qualitat de la feina per a les dones, amb més contractes parcials i més precarietat.
La directora del Grup d’Investigació d’Estudis de Gènere de la UIB remarca la importància de llegir “la lletra petita de les xifres oficials”, i la portaveu del Moviment Feminista de Mallorca, Sandra Serra, fa una passa més i es refereix al que queda fora de les estadístiques: “Les persones que treballen en l’economia submergida, com les que treballen netejant cases o en la cura de persones grans o de nins petits, que amb el covid-19 han quedat fora feina”. Precisament aquest sector absolutament feminitzat també està integrat en un alt percentatge per dones migrants, que és el col·lectiu que ha quedat més castigat per l’atur. Entre els immigrants de fora de la Unió Europea l’atur ha crescut un 167% -entre els espanyols, la pujada ha estat del 76%-, però han estat les dones extracomunitàries les qui se n’han enduit la pitjor part amb un 184%.
L’única franja d’edat en què l’atur s’ha incrementat més entre les dones que entre els homes és la de 20 a 24 anys, precisament la franja més perjudicada. La pujada de l’atur en aquesta etapa ha estat del 265% en el cas de les al·lotes i del 256% en el cas dels al·lots. La tendència general es manté en les dones: com més estudis, més estabilitat laboral, i excepte les que tenen estudis de Primària i prou, la resta tenen uns percentatges més baixos d’augment d’atur que els homes.
Mestres i infermeres
Els professionals de la salut i l’ensenyament, científics i intel·lectuals han patit menys la pandèmia. Mentre que l’atur en global s’ha incrementat un 90%, en aquests sectors només ha crescut un 41% en els homes i un 39% en les dones. La portaveu del Moviment Feminista i sindicalista del sindicat STEI, Sandra Serra, diu que són sectors feminitzats. També remarca les dificultats que han tingut aquestes dones, si eren mares, per poder conciliar vida personal i laboral. “Tenim constància d’infermeres que durant el confinament no sabien què fer amb les criatures o que tenien reducció de jornada i varen quedar sense”, explica. Així mateix, lamenta l’estrès que ha suposat per a moltes el teletreball amb infants. “Encara no sabem quines seran les seqüeles emocionals que tindran”, afegeix.