Auge i caiguda del senyor de l'acer

VitòriaJosé María Aristrain de la Cruz (Olaberria, Gipúscoa, 1963) mai ha sigut un empresari a qui hagi agradat sortir als mitjans de comunicació. Diuen que aquells que tenen molts i molts diners —siguin bascos o no— porten la discreció incorporada de sèrie. De fet, hi ha poques fotos seves. Alguna a la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla, juntament amb els cotxes de luxe, una de les seves grans passions. Però en l'última dècada no s'ha pogut mantenir darrere del teló. Els jutjats han aparegut a la seva agenda gairebé cada dia, mentre dura l'acusació de ser un dels presumptes defraudadors fiscals més grans de l'Estat.

Aristrain està pendent del judici per frau fiscal més gran que ha investigat mai la Hisenda espanyola. ¿Com pot ser que un desconegut, excepte per a la premsa econòmica i els grans empresaris, sigui presumptament el defraudador més gran del país? Doncs és així. El seu delicte és defraudar presumptament 211 milions d'euros entre el 2005 i el 2009 fingint que la seva residència era a Suïssa. Segons l'informe fiscal, durant aquests anys no va pagar res. Ni per l'impost sobre la renda de les persones físiques, ni per l'impost sobre el patrimoni, ni pels dividends i plusvàlues obtinguts per les societats que controla. Res. El 2015 la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid va determinar una fiança històrica de 750 milions. I la va pagar.

Després d'una dècada de jutjat en jutjat, a finals de novembre la Fiscalia va rebaixar la petició de presó de 64 a 52 anys en el seu informe final; a més, també reclama una multa per diferents conceptes que puja a 185,2 milions d'euros. Bastant menys que en la seva primera petició, en què sol·licitava 1.400 milions de sanció.

Qui és José María Aristrain?

Els Aristrain segueixen fil per randa el patró de successió de les empreses familiars. Fundición JM Aristrain de Olaberria va néixer a mitjans dels anys 50 del segle passat i es va fer forta a la indústria de l'acer basc a través del negoci de la ferralla. El pare del protagonista, José María Aristrain Noain, era un industrial nascut a l'Argentina i, com d'altres en aquell Euskadi, va fer fortuna durant la dictadura franquista. El 1980 ja era la segona persona més rica d'Espanya, però va morir el 1986 als 69 anys en un accident aeri quan l'helicòpter en què viatjava de Canes a Niça va caure al Mediterrani.

A partir d'aquell moment, el seu fill, José María Aristrain de la Cruz, va agafar les regnes de les empreses de la família, després de comprar la part de la seva germana María Ángeles. La companyia siderúrgica que va heretar del seu pare es va integrar a finals de la dècada dels 90 a l'empresa d'origen públic Aceralia. Alhora, aquesta es va fusionar amb Arcelor a principis d'aquest segle, i posteriorment, amb l'entrada d'una multinacional índia, es va crear ArcelorMittal.

En aquest moment neix qui serà ja conegut com "el magnat de l'acer". Segons la llista de la revista Forbes, Aristrain compta amb un patrimoni de 950 milions d'euros i ocupa el lloc 27 entre els més rics d'Espanya. Aquest any ha tornat al rànquing, d'on havia sortit després de la baixada de valor a la borsa que va patir el 2018 i el 2019. Anteriorment havia entrat al top ten, amb una fortuna de 1.400 milions d'euros. S'estima que Aristrain encara conserva una participació del 2% a ArcelorMittal, el grup siderúrgic més gran del món, amb seu a Luxemburg. Segons la informació facilitada a la web de Tubacex, l'empresari també és el primer accionista d'aquesta empresa de tubs basca, amb un 11% del capital.

Caràcter fred i reservat

Segons el seu entorn proper, la influència del progenitor, José María Aristrain, va ser decisiva per forjar el caràcter del fill. Expliquen que el seu pare sempre es va negar a pagar a ETA l'anomenat impost revolucionari i que aquesta decisió va obligar la seva família a viure amb escorta i amb por durant anys. Arran de la investigació per frau fiscal d'Hisenda, alguns dels seus col·laboradors més estrets s'atreveixen a descriure la seva personalitat. Parlen d'una persona esquiva, freda en el tracte i molt reservada. Una manera de ser que s'hauria accentuat en els últims anys. Fins i tot se'l veu minvat físicament —fa servir crosses o cadira de rodes— en les seves aparicions als jutjats.

Ni José María Aristrain fill ni el seu pare no haurien imaginat mai ser el centre d'atenció de res. Potser en alguna plaça de toros o en una foto amb l'últim Ferrari d'alta gamma, però en cap cas ser notícia per haver passat de la llista Forbes a la dels defraudadors fiscals més grans d'Espanya. Presumptament.