L’augment del sou mínim, bo per al consum i incògnita per a l’ocupació

Barcelona“Elevar el salari mínim deixarà joves sense feina”. La contundent previsió la feia fa escassament un any el Banc d’Espanya davant de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de 735,9 a 900 euros (+22,3%) mensuals el 2019. La previsió de l’organisme encara era més catastrofista i assegurava que amb aquest increment es destruirien fins a 125.000 llocs de treball durant l’any passat. El juny passat el Banc d’Espanya insistia en l’advertiment però amb un to menys contundent. Les xifres, però, no li han donat la raó i el 2019 es va tancar amb un descens de l’atur de l’1,2% tant a Espanya com a Catalunya.

La nova pujada del SMI de 50 euros fins als 950 (un 5,5% més) en 14 pagues per a aquest 2020, que previsiblement s’aprovarà el 4 de febrer, torna a obrir el debat. I més encara si es té en compte que l’acord de govern entre el PSOE i Unides Podem preveu que l’increment del salari continuï creixent progressivament fins que el 2023 (quan s’acabi la legislatura) arribi als 1.200 euros mensuals.

De moment, aquest cop, el Banc d’Espanya ha optat pel silenci. “Si destruirà o crearà ocupació d’aquí tres anys és aviat per dir-ho”, coincideixen a assenyalar el professor d’economia aplicada de la UAB, Oriol Roca, i el catedràtic de dret del treball de la UB, Jordi García. Ara bé, els dos experts s’inclinen per posicions contraposades.

El primer que s’ha de tenir en compte -assegura el catedràtic de la UB-és que l’augment del SMI d’aquest any afecta pocs treballadors (bàsicament els sectors del servei domèstic i l’agrícola), perquè la majoria de convenis laborals tenen salaris més alts. En aquest sentit, García qüestiona la dada que apunta que beneficiarà dos milions d’empleats que va donar dimecres el ministeri de Treball.

El que sí que es preveu que impacti una part important de les plantilles serà arribar als 1.200 euros. Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2018, això beneficiaria tres de cada deu treballadors. “En sectors com el de cures de persones, neteja, seguretat o fins i tot a l’hostaleria, doncs, es podrien destruir llocs de feina”, alerta García, assenyalant que la majoria d’aquests treballadors cobra menys de 1.200 euros bruts al mes en 14 pagues.

Tot i que el professor de la UB creu que l’increment de salaris pot fer augmentar el consum (tesi que defensen els sindicats), també deixa clar que aquesta pujada no té per què derivar directament en la creació de llocs de treball. “L’increment de consum pot no ser suficientment alt perquè els empresaris puguin crear ocupació garantint el salari mínim”, explica. L’altre problema d’apujar el SMI via govern -afegeix-és que genera “un conflicte” amb les negociacions dels convenis col·lectius. Actualment l’increment que s’està aplicant via conveni és del 2% anual, mentre que el SMI l’any passat va pujar un 22% i aquest any més d’un 5%. “Hi ha d’haver una relació entre el creixement salarial pactat per convenis col·lectius i el del SMI, perquè si no invalides els primers”, especifica.

Una visió molt diferent és la que té el professor d’economia aplicada de la UAB, que defensa que l’augment que s’ha produït aquest any és assumible per al sector empresarial i assegura que si l’economia continua creixent l’ocupació no hauria de patir davant de l’increment progressiu que planteja el nou govern.

Hi haurà dos efectes -explica-: el treball poc qualificat serà més car i, per tant, sí que es podria reduir lleugerament la contractació, però alhora es donarà al 30% dels assalariats un sou més alt, cosa que augmentarà el consum i, de retruc, crearà demanda laboral. “Depèn de quin efecte acabi dominant, acabarà impactant positivament i negativament. Personalment aquest creixement [del SMI] en quatre anys no em sembla eixelebrat”, insisteix. Roca recorda que l’any passat l’augment va ser de més del 22% i que l’any es va tancar amb més ocupació: “La visió catastrofista del Banc d’Espanya no s’ha complert”.