Menys del 5% dels autònoms cobren l'ajut estatal pel covid

El govern espanyol exigeix una caiguda del 75% de la facturació per pagar la prestació

PROFESSIONALS TITULATS  Una imatge d'un despatx d'arquitectes, un dels col·lectius afectats per la pujada de l'IRPF.
Pau Rumbo
31/08/2020
3 min

BarcelonaAquest dilluns, per als més de tres milions d'autònoms que hi ha a Espanya, tocava la cita mensual amb la realitat: per molt que es puguin acollir a una exoneració parcial, havien de pagar la quota, independentment del nivell d'ingressos que hagin tingut durant el mes. Però per a molts, des de la pandèmia, el dia de pagament és doblement complicat per a les seves finances. N'hi ha 148.000, menys d'un 5% del total, que han complert les exigents condicions que posa l'Estat –una pèrdua del 75% dels ingressos en el mes anterior a demanar la prestació respecte a la mitjana mensual del semestre anterior– i han cobrat aquest dilluns la nova prestació per cessament de l'activitat. N'hi ha d'altres que, tot i no haver pogut reprendre l'activitat o haver perdut una part significativa de la facturació, no han reunit els requisits per optar a aquesta ajuda per als damnificats per la pandèmia del covid-19. Tots plegats són, segons l'ATA, la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms, els més perjudicats de tots, en risc real d'haver de tancar el negoci. L'entitat calcula que són uns 280.000, gairebé el 10% del total d'autònoms de l'Estat.

Els 148.000 que sí que han pogut cobrar la prestació han rebut, en total, 154 milions d'euros. Per tant, poc més de mil euros per cap. La xifra ja és molt inferior al milió d'autònoms que van haver de cobrar l'ajut a l'abril, quan es va impulsar la prestació per cessament. Això en un context en què augmenta el nombre d'autònoms: a Espanya, a data de 27 d'agost, n'hi havia 60.000 més que al mes d'abril, 19.000 dels quals van fer-se autònoms a l'agost, segons ha avançat aquest dilluns la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

La rigidesa dels requisits

La Maria, de 28 anys, és una de les que no han pogut optar a l'ajuda. És maquilladora i des de fa un temps s'ha especialitzat en casaments, un sector que s'ha paralitzat amb la pandèmia, perquè moltes parelles han ajornat la celebració per les limitacions del nombre de convidats. La facturació li ha caigut un 50%, un percentatge catastròfic quan revisa els seus números, però insuficient per cobrar la prestació. "Tenia 35 casaments aquesta temporada i de moment n'he pogut fer 10", explica. I per al setembre només en té dos de planificats. A banda, en el cas particular de la Maria, cal tenir en compte que ella pensava pràcticament doblar la facturació aquest estiu, perquè havia començat a incorporar servei de perruqueria.

La Laura tampoc ha vist ni un euro, tot i haver acreditat una caiguda superior al 75%. Aquesta fotògrafa de 27 anys fa tot just dos anys que és autònoma i, per tant, podia acollir-se a la bonificació de la quota: pagava 60 euros al mes. Això l'invalidava per cobrar l'ajut públic. Precisament perquè paga tan poc, aguantarà com a autònoma fins a finals d'any, tot i no tenir cap sessió prevista per als pròxims mesos.

La caiguda mitjana de l'activitat dels autònoms, segons el baròmetre que va publicar l'ATA a mitjans d'agost, és del 60%. 8 de cada 10 han perdut facturació. El president de l'entitat, Lorenzo Amor, lamenta que aquest col·lectiu "s'està quedant enrere". "Perquè Espanya vagi bé, cal frenar això ja", exigeix. Des de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), l'altra principal associació d'autònoms, el seu president, Eduardo Abad, denunciava que el col·lectiu "està en pitjors condicions, amb diferència", que els treballadors assalariats. Abad defensa que els autònoms són "l'embrió de l'economia" espanyola i un grup capaç "d'empènyer la màquina econòmica".

Risc de tancament

L'ATA adverteix que molts autònoms podrien acabar tancant la paradeta. El 71% dels enquestats pel baròmetre afirmaven que tindrien dificultats si hi ha un segon confinament, i dins d'aquest grup, el 28% donen per fet que haurien de tancar, el 49% ho creuen possible i el 22% creuen que haurien de reduir la mida del seu negoci.

Un dels que es resigna és el Ramon. Amb 60 anys, aquest instal·lador de plaques fotovoltaiques estava fent equilibris per quadrar els números. Per una banda, intentava pagar una quota elevada per aspirar a la pensió màxima. Però, d'altra banda, estava saldant deutes amb Hisenda, generats en la crisi del 2008. Els pagava, com marca la llei, amb recàrrec. Ara s'ha quedat sense cap ingrés i depèn dels fills per subsistir. No té dret a cap ajuda. A més, té a casa la sogra, d'edat avançada, que cobra una pensió de viudetat. No podrà tornar a treballar, calcula, fins d'aquí un parell de mesos.

stats