Les Balears s’acosten a un ‘boom’ de la construcció sense estar llestes

PalmaSembla que el sector de la construcció va fora corda i sense aturall. No és gens difícil anar pels carrers dels municipis de les Illes i sentir com repica un martell o veure com una lona d’obra ben gran cobreix alguna façana. De fet, és el sector que ha patit menys la crisi causada per la pandèmia. I ara, amb l’arribada dels fons europeus per a la recuperació econòmica, preveuen que s’incrementi encara més la feina enfocada a les reformes i a l’obra menor.

Segons les dades de la darrera conjuntura econòmica facilitades pel Govern, la construcció és el sector que recuperarà abans els valors del 2019, i és que, amb dades exactes, d’ençà que va començar la pandèmia del coronavirus, només ha aturat l’activitat durant nou dies. De fet, les xifres registrades durant el primer semestre del 2021 en molts termes són comparables a les de l’any 2008, just abans que esclatàs la bombolla immobiliària. Per exemple, la inversió en habitatge el 2020 és més de 200 milions d’euros superior a la del 2008, segons dades de l’Associació de Constructors de les Balears. Però alhora indica que allò que es construeix ara és habitatge de luxe, perquè l’any passat es varen visar 3.584 habitatges, mentre que el 2008 varen ser 5.292.

Ara bé, les llicències d’obra estan enquistades i acumulen un retard que creix. Tot i ser un problema que afecta els diferents ajuntaments de les Illes, a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge són conscients d’aquests retards, i reconeixen la manca de recursos humans per fer-hi front. Per aquest motiu, l’arribada imminent dels fons europeus per a la rehabilitació d’habitatges i per a la millora de l’eficiència energètica no és un bon auguri. Fan pensar que es formarà un tap propulsat per una gran demanda, segons va explicar a l’ARA Balears la presidenta de l’Associació de Constructors de les Balears, Sandra Verger. Un col·lapse factible, tenint en compte que el 75% de l’edificació de Palma està construïda d’abans dels anys 80; és a dir, que, com a mínim, té 40 anys. I segons han assegurat des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), en aquells anys, els materials no complien gaire amb la rendibilitat energètica. Així, sembla evident que la poca eficiència dels edificis actuals farà que hi hagi molta d’obra menor per rehabilitar-los amb les subvencions europees.

Els fons tenen una particularitat que els fa perillosos: la temporalitat a la qual estan supeditats. Sempre tenen un temps d’execució no gaire llarg, i això fa que hi hagi pressa per executar-los. Alhora, també són molt estrictes, i, si no compleixen amb la normativa establerta, al final podrien no arribar. I, a més, com a tercer factor de perill s’afegeix el fet que si no s’esgota el pressupost per a la comunitat autònoma, l’any següent n’arriba menys i el sobrant es dirigeix a altres territoris que sí que han esgotat la partida pressupostada.

El COAIB veu preocupació en aquest sentit. La degana del col·legi d’arquitectes, Marta Vall-Llossera, diu que a la seva entitat són conscients que si no es fan les coses molt ben fetes, hi haurà problemes. “Europa és molt exigent”, referma la degana, explicant que es fan revisions i que si les obres no estan fetes correctament, es retiren les ajudes. “Demanam que es dotin dels recursos necessaris per poder fer servir les ajudes de la manera més garantista possible”, ha refermat Vall-Llosera.

És aquí on es produeix el primer encreuament de camins entre associacions, col·legis i òrgans administratius. Durant els primers mesos de la pandèmia, es va aprovar el Decret llei 8/2020, vigent avui dia. Aquest decret llei té la funció de substituir les llicències d’obres de reforma o rehabilitació per declaracions responsables. Així i tot, té un temps límit que venç el 31 de desembre d’aquest 2021. Ara, amb l’arribada de les subvencions europees per reformar habitatges per millorar la rendibilitat energètica, el boom previst fa que el sector de la construcció demani una perllongació del decret. Una demanda que no totes les parts implicades veuen de la mateixa manera.

Per una banda, l’associació de constructors ho té clar: com es deia, atès l’enquistament, veuen com una necessitat l’extensió del decret. Però, per altra banda, des del COAIB s’hi oposen amb fermesa. Marta Vall-Llossera diu que la declaració responsable “només trasllada els problemes en el temps i els agreuja”. A més, explica que la seva regulació no és gaire clara i “està provocant que s’interpreti en situacions en què sembla que en un principi es pugui aplicar i llavors no sigui legal”. És per aquest motiu que des del col·legi reclamen que el que ha de fer l’Administració no és donar llibertat en aquest aspecte, sinó “dotar dels recursos necessaris perquè les tramitacions es facin amb la màxima seguretat judicial”.

Malgrat que hi ha administracions que no hi estan d’acord, la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, sí. El director general d’Habitatge i Arquitectura, Eduard Robsy, ha defensat que “davant del repte i la necessitat de garantir l’èxit de les ajudes dels fons europeus per a la rehabilitació residencial, consideram que una extensió d’aquest termini seria convenient i necessària”. Defineixen els fons com una “oportunitat estratègica irrepetible”, i per això creuen que s’ha de garantir aquesta facilitat perquè es faci possible. Així i tot, Robsy també ha alertat que el fet f’estendre el termini d’aplicació de les declaracions és un tema dens i complex, i que “s’haurà de debatre políticament”.

Preus desorbitats

Encara que sembli que el tema legal ja és problema suficient, també apareix la realitat dels preus. Des de principi del 2020 i després de la pandèmia, el preu de les matèries primeres ha pujat de manera desmesurada. Segons les darreres referències aportades per l’Associació de Constructors de les Balears, el coure va pujar un 102%; l’acer corrugat, un 78%; el PVC, un 70%; l’alumini, un 56%, i la fusta, un 30%. A més, el barril de petroli, un 106%, i el transport marítim eurasiàtic s’ha enfilat un 300%. Totes són dades respecte del 2019. Llavors, el problema arriba molt més a l’obra pública, ja que, quan els projectes s’elaboren, a vegades passen mesos o anys fins que es liciten. I en el moment de la seva licitació, els preus han pogut pujar molt i desvariar del pressupost inicial. Per això, l’associació de constructors denuncia que aquest fet pot provocar que hi hagi “obra deserta”, és a dir, que cap empresa es presenti a concurs per dur a terme l’obra per no perdre doblers. I, a més, asseguren que això ja ha passat.

La solució que demanen és que es revisi que els preus estiguin al nivell del mercat just abans de la licitació. En aquest sentit, la Conselleria de Mobilitat i Habitatge defensa que els pressupostos s’acostumen a actualitzar de manera prèvia. Així mateix, Robsy reconeix que és cert que els expedients de licitació d’obres tenen una tramitació llarga “que implica un decalatge entre la definició del projecte i el seu inici”.