Les Balears accentuen la dependència del turisme: el sector dels serveis ja representa el 86,8% de l'economia

PalmaMalgrat que la necessitat de diversificar l'economia de les Illes va guanyar protagonisme arran de la pandèmia i que els fons europeus l'havien d'impulsar, el cert és que les Balears han accentuat la seva dependència del turisme, segons es desprèn de la Memòria 2022 del Consell Econòmic i Social (CES), que els seus representants han fet pública aquest dijous en el Parlament. Si s'analitza la contribució per sectors al Valor Afegit Brut (VAB), que és el que computa tots els béns i serveis que es produeixen –siguin per al consum de les llars o no–, els serveis representen el 86,8% de l'economia balear, mentre que la construcció n'és el 7%; la indústria i l'energia en suposen el 5,7%, i l'agricultura només té un pes d'un 0,5%. Curiosament, el pes dels serveis ha augmentat un punt des del 2019, quan era d'un 85,8%, mentre que el de la construcció i el de la indústria i l'energia han baixat (d'un 7,4% a un 7% i d'un 6,4% a un 5,7%, respectivament) i el de l'agricultura es manté pràcticament igual (el 2019 representava un 0,4% del VAB de les Illes).

Per primera vegada, el CES ha inclòs a la seva memòria un índex mediambiental, el qual deixa en evidència que la gestió de residus i la circularitat són una de les assignatures pendents a les Illes. En una escala de 0 a 100, la gestió de residus només va assolir un 34,4 el 2021 i un 35,3 en 2022, encara que cal remarcar la millora respecte del 2019, amb un 23,8.

Encara per sota del nivell econòmic d'abans de la pandèmia

Una altra xifra rellevant en l'apartat econòmic és que, malgrat que les Balears han recuperat el nombre de turistes d'abans de la pandèmia (el 2022 varen venir a les Illes 16,5 milions de turistes, 100.000 més que els 16,4 de 2019), les Illes encara no han assolit el nivell d'activitat d'abans del covid-19 (un 1,7% menys de PIB, segons les dades de Funcas). El 2022 es va tancar amb un creixement d'un 14,9% en termes reals –sense tenir en compte la inflació–, gairebé cinc punts per sobre del 10,9% del 2021.

Pel que fa a la taxa de pobresa, a les Balears és d'un 21,5%, mentre que la mitjana estatal és d'un 26% –a la UE se situa en un 21,6%. Ara bé, el percentatge de persones que tenen dificultats per arribar a final de mes és d'un 49,2%. A més, un 19,1% de la població ha tingut retards en el pagament de l'habitatge el darrer any; un 36,% no pot fer front a imprevistos i un 14,% no pot mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. "Més d'una de cada cinc persones està en risc de pobresa o exclusió social, i és una taxa molt alta", ha assenyalat la cap d'estudis del CES, Anna Grau. Segons les dades de la memòria, la renda mitjana per unitat de consum –s'obté de dividir els ingressos totals d'una llar entre els seus integrants– va ser de 18.576 euros el 2022.

Pel que fa a l'habitatge, l'informe del CES remarca que continua sent un dels principals problemes a les Illes. El preu mitjà per operació és el més alt de l'Estat i per primera vegada passa dels 400.000 euros (402.700), la xifra més elevada d'Espanya i 2,2 vegades més que la mitjana. Segons els càlculs d'aquest organisme, en cas que una persona de les Illes destinàs el 30% del seu salari a pagar l'habitatge, hauria de destinar-hi 80 anys, prop del doble dels 45 de Madrid.