Per què les Balears han perdut més renda per càpita que cap altra comunitat els darrers 20 anys
L'increment de població, l'aposta per la quantitat de turistes i no pel valor afegit, i els elevats guanys empresarials en són algunes de les causes
PalmaLes Balears són la comunitat que ha perdut més renda per càpita els darrers 20 anys, amb un diferencial negatiu de 18 punts entre 2000 i 2022. De fet, les Illes varen passar d'estar per damunt de la mitjana europea a situar-s'hi fins a un 11% per sota. Aquesta tendència coincideix amb un període d'un gran increment de turistes que, tal i com recollia el darrer setmanari de l'ARA Balears, han passat de 10 a gairebé 20 milions al llarg d'aquestes dues dècades.
Si s'han duplicat les arribades de turistes, com és possible que les Balears hagin perdut renda per càpita? "Cal anar alerta amb mesurar les coses únicament pel concepte de renda per càpita, ja que suposa dividir la renda global entre la població. No podem obviar que la població de les Illes ha crescut prop de 300.000 persones i som molts més a repartir", recorda l'ex conseller d'Economia i conseller del Banc d'Espanya, Carles Manera.
Tot i l'augment de població, els ciutadans de les Illes han perdut capacitat econòmica i aquesta minva ha coincidit amb una escalada de preus provocada per diversos factors, com la guerra a Ucraïna. Els experts amb els quals ha parlat l'ARA Balears coincideixen a assenyalar que, ara mateix, "apostar per més volum no té cap sentit i té més conseqüències negatives que positives", segons admet la directora general d'Economia Catalina Barceló. "No hem estat capaços de créixer en valor al mateix ritme que ho fèiem en volum. Ara mateix hi ha un consens important sobre la necessitat de seguir d'una altra manera", afegeix.
La Direcció General d'Economia ha pilotat algunes de les meses de treball del Pacte per la sostenibilitat. L'Executiu confia que sigui un instrument per trobar una fórmula per fer més sostenible el creixement econòmic, tot i les desercions d'entitats socials. Barceló assegura que "hi haurà mesures" i que "seran concretes". "Estam avançant, perquè hi ha sectors importants de l'economia que fins fa no massa eren reticents a parlar de límits clars, i ara hi col·laboraran perquè veuen que està en joc el futur de les Illes. Tothom està molt d'acord en el diagnòstic, però cal aprofundir en quines són les mesures que poden funcionar si volem millorar el model econòmic. I això implica tenir dades i opinions i consultar els ciutadans", afegeix.
On ha anat el creixement?
L'economista i diputat del PSIB Llorenç Pou coneix bé el mercat laboral de les Illes –va ser director general d'Ocupació dues legislatures. Segons els seus càlculs, els salaris han pujat entre 2014 i 2023 un 38%, un percentatge que "pot semblar elevat". "Si es té en compte la inflació i l'encariment del cost de la vida a les Balears, està per sota i suposa una pèrdua de poder adquisitiu", considera. En canvi, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, si s'analitza la productivitat del sector turístic en el mateix període (2014-2023) se supera el 68% d'augment. "El rendiment de les empreses turístiques ha estat el doble que el dels salaris dels treballadors", remarca Pou.
Aquesta reflexió du a una altra conclusió. "Se sol dir que la productivitat de les Illes és baixa i no és cert. És alta, estam per damunt de la mitjana estatal", assegura Pou. El que passa és que "cal traslladar aquesta productivitat als salaris, ja que hi ha marge empresarial per fer-ho i és la manera de millorar la qualitat de l'ocupació i de ser capaços d'atreure millors professionals i assolir millors resultats en termes de distribució de renda", subratlla.
Qüestionar el PIB com a mesura
Els economistes consultats per l'ARA Balears també coincideixen a assenyalar que el PIB no és una bona mesura per conèixer realment el benestar de les persones. Una de les més crítiques és la professora d'Economia de la UIB Cati Torres, qui apunta que, "si usam la renda per càpita com a indicador de benestar, deim que el benestar depèn del consum de béns materials i que com més gran és el consum, millor". "La renda per càpita és l’altra cara de la moneda del PIB per càpita, una magnitud que relacionam amb la producció de béns i serveis", assegura.
En la seva opinió, el PIB té poc a veure amb la producció material. Per què? "És una magnitud monetària deslligada del context físic on té lloc el procés econòmic, que usa matèries primeres de la natura i genera residus i emissions. No te en compte elements que afecten el benestar, sigui positivament (com les cures, les tasques de la llar), sigui negativament (com els costos ecològics)", explica.
Torres en posa un exemple: "El PIB creix quan hi ha un incendi, perquè no té en compte la desaparició del bosc (el cost ecològic) i el que això significa en termes de pèrdues de benestar. Sí que té en compte totes les activitats econòmiques que es duen a terme per apagar l’incendi, com la mobilització d’efectius". Per això, aquesta economista reclama una altra fórmula per mesurar, que inclogui el benestar de les persones i, sobretot, en l'equació econòmica i els impactes ambientals i socials de qualsevol activitat. "Hem d’incendiar els boscos per estar millor?", pregunta irònicament.