Les Balears ja tenen més vehicles que habitants

PalmaMés vehicles que persones. Aquesta és la realitat amb què ha acabat el 2022 a les Balears, especialment a les Pitiüses i a Mallorca, on la motorització es troba en ràtios d’1,1 vehicles per habitant. En un context de compromisos públics per intentar reduir les emissions de CO2 i, per tant, minvar l’ús del transport privat, els fets van per un altre camí i el nombre de vehicles particulars, incloent-hi cotxes, motocicletes i altres tipologies motoritzades, és major que el nombre d’habitants, fet que significa que un any més es marca el rècord estatal. En el cas de Mallorca, les dades del departament de carreteres del Consell, que combina les de la DGT amb la seva pròpia analítica, cada illenc tindria 1,1 vehicles en propietat, i si aquesta xifra s’adapta només a les persones majors de 16 anys que poden conduir, la ràtio s’eleva fins a 1,3 vehicles per habitant.

Evolució del parc mòbil

“És un fracàs i ens ho hem de fer mirar com a societat”, afirma sense matisos la doctora en Geografia Joana Maria Seguí, directora de l’Observatori Interdisciplinari de Mobilitat de les Illes Balears (OIMO). Aquesta especialista de la UIB ha analitzat l’evolució del parc mòbil de les Illes i les dades no deixen cap dubte: en el decurs de dues dècades (1998-2019), el nombre de vehicles a les Balears ha augmentat un 66%, mentre que la població ‘només’ creixia un 44%. “Som cada vegada més gent, i aquest ja és un problema importantíssim des del punt de vista de la mobilitat, però el més increïble és que la motorització encara puja a un ritme major. Això ens fa veure que les polítiques que s’han duit a terme són en favor del cotxe, mentre que les que s’han fet en favor del transport públic han estat molt poques i poc efectives”, resumeix.

En aquest sentit, les Pitiüses protagonitzen les pitjors dades, amb un increment de la població que ja és exponencial, del 76% a Eivissa i del 106% a Formentera, amb pujades del 131% i del 141% respectivament en nombre de vehicles en el mateix període, del 1998 al 2019. Eivissa ha passat de tenir 65.000 vehicles motoritzats el 1998 als 154.000 del 2021, és a dir, que ha superat el nombre d’habitants. Per aquest motiu, el Consell d’Eivissa va enllestir durant el 2022 un esborrany de proposició de llei per limitar l’entrada de vehicles a l’illa, seguint el model de Formentera, que ho fa des del 2019. “Les carreteres estan al límit de la seva capacitat”, va dir durant la presentació de la iniciativa el president del Consell eivissenc, Vicent Marí.

El cas de Mallorca tampoc és encoratjador. En 20 anys, la població s’ha incrementat un 40,6% i el nombre de vehicles de motor, un 60%. Menorca, amb increments tant de població com de vehicles d’un 35%, manté un equilibri dins un rumb també de pujada de tots els indicadors. En tot cas, quan el 2019 les Balears ja fregaven el vehicle per persona, amb una ràtio de motorització de 91,4 per cada 100 habitants, semblava difícil superar-ho. Però les dades del 2022 polvoritzen tots els registres, amb més d’un vehicle per habitant.

El conseller d’Infraestructures del Consell de Mallorca, Iván Sevillano, admet que “són xifres de les quals no podem estar orgullosos, però és important veure que patim una inèrcia de dècades d’aposta pel vehicle privat i, per tant, canviar la tendència no és senzill. En el departament de Carreteres hem intentat fer actuacions importants per canviar la manera de moure’ns i, per exemple, hem posat molts quilòmetres de carril bici aprofitant reformes de vies, com els casos de Son Espases, Camp de Mar, ses Salines-Colònia de Sant Jordi, i la via verda d’Alaró, però som conscients que no basta i que cal una aposta molt més atrevida”, explica.

Precisament, l’equip de Sevillano prepara un nou pla director de carreteres que suposi “un veritable canvi” del model actual, amb centenars de quilòmetres de carril bici, “perquè som conscients que fins ara només hem apedaçat, ja que nosaltres només tenim les competències en matèria de carreteres. En el proper pla director, que esperam poder aprovar almenys inicialment abans que acabi el mandat, hem previst una xarxa completa de carrils bici entre municipis, perquè només així la bici és una veritable opció de mobilitat. Parlam de centenars de quilòmetres de carril bici”, afirma Sevillano, que també recorda actuacions com el carril VAO a l’entrada a Palma des de l’aeroport, per tal de prioritzar el transport públic i el cotxe compartit.

Mentre això arriba, la realitat és la dels embossos diaris a les vies principals d’accés a Palma, que a l’estiu s’accentua de manera molt considerable per l’arribada dels cotxes de lloguer. Precisament aquests dies la patronal de la petita i mitjana empresa (PIMEM) ha aprofitat la plataforma que és Fitur per reclamar que es posi fi al desembarcament de tants cotxes, perquè “provoquen una saturació i, si es vol incrementar la competitivitat, cal defugir qualsevol creixement desmesurat”. A més, els empresaris recorden que una part important del nombre de vehicles que arriba a les Illes i provoca una davallada de preus important en el lloguer té com a únic objectiu “especular amb la flota de cotxes, ja que aquests vehicles passen a formar part de l’estadística de fabricació i vendes. El principal propòsit i negoci és vendre’ls de segona mà quan acaba la temporada”, assegura la patronal.

Augment de l’ús de vehicles

I no només puja el nombre de vehicles. També ho fa l’ús, les hores de conducció i, per tant, les emissions i la congestió. Les dades actuals són esfereïdores. Cada dia a les Illes Balears hi ha 2,5 milions de desplaçaments en vehicles. A Mallorca, cada persona en fa 2,9 al dia; a Eivissa, 2,5; a Formentera, 2,3, i a Menorca, 1,8. Per tipologies, el 57% de la mobilitat es fa en cotxe; el 34%, en transport no motoritzat com bicicletes o patinets, i només el 9%, en transport públic. Són dades, això sí, d’abans de la gratuïtat de busos i trens. “Està ben clar que el cotxe és el rei a les Balears. Tot s’ha fet per ell: les infraestructures, les polítiques... i la cultura de la mobilitat privada ha calat tant que no atura d’incrementar-se. És un veritable problema veure com el PIB puja la meitat del que ho fa la intensitat del trànsit, perquè estam davant una creixent ineficiència del model”, sentencia Joana Maria Seguí. I és que en el període 2005-2015, que inclou una important crisi econòmica, el trànsit de vehicles privats a Espanya va baixar un 6%, mentre que a les Balears va pujar un 42%. No hi ha recessió que aturi l’increment de l’ús del cotxe a les Illes. El més preocupant és que aquest augment duplica l’increment poblacional, que va ser del 20%, i el creixement econòmic, que va ser també del 20% en el mateix període.

A la via de cintura de Palma, al tram que va de la connexió amb l’autopista Inca-Palma fins a la sortida de Son Hugo, es freguen els 200.000 vehicles diaris, una xifra que parla per si mateixa. “El cotxe pertot arreu és el resultat de les polítiques públiques durant dècades. Una vegada més, l’esquerra no ha estat capaç de revertir les inèrcies que durant molts d’anys es varen implantar i que consistien a pensar que, ampliant la capacitat de les carreteres, se solucionava el problema, malgrat que era més aviat al contrari. Senzillament es convidava més gent a agafar el cotxe”, lamenta Margalida Ramis, portaveu del GOB Mallorca. “Tenim un model que és molt clar: incrementar els nombres any rere any: més persones, més cotxes i, per tant, més contaminació i menys compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. Desgraciadament, les grans declaracions polítiques no van acompanyades d’accions reals i, per molt que s’han fet passes en matèria de transport públic, estam molt lluny d’assolir la capacitat, el nombre de línies i la inversió que caldria”, afirma Ramis.