Antoni Riera: "Les Balears fa més de 20 anys que perden temps"

PalmaAntoni Riera és el director tècnic de la Fundació Impulsa i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, en els darrers anys s'ha consolidat com l'economista de capçalera del Govern. Parlam amb ell de la situació econòmica global, de turisme a les Illes, de model econòmic i d'energia, entre altres grans temes.

Quina seria la radiografia econòmica actual?

— Les Balears han tancat el 2021 amb un creixement del 8,9% i varen tancar el 2020 amb una caiguda del 23,6%. Ara mateix els quedava el 15,7% de gap per recuperar. L'economia estava en un moment en què un 70% dels indicadors mostraven que creixíem i podíem acabar el 2022 amb un creixement del 7%, més o menys. Avui aquesta previsió se n'ha anat en orris. Resulta molt difícil situar una previsió de creixement per moltes raons. Primer de tot perquè no se sap no només quina durada tindrà la guerra, sinó quines sancions i contrasancions hi haurà en matèria econòmica i com afectaran les Balears. Les vies de contagi són clares: l'energia i el creixement generalitzat dels preus. Crec que és clar que la previsió és que s'ha esbucat i estam en un context de màxima incertesa. Crec que una cosa molt important a tenir en compte de les guerres és que, a part d'un cost importantíssim de vides humanes, n'hi ha un d'econòmic i hem de pensar a repartir-lo bé. Pensar que no tindrà un efecte sobre nosaltres, amb una economia tan globalitzada, és impossible. Calcul una caiguda del creixement del PIB d'un punt o un punt i mig.

Hi ha una possibilitat real de desenllaçar el gas de la factura energètica?

— Més enllà de la situació de pèrdues de vida humana i de pèrdues microeconòmiques, aquesta guerra duu canvis disruptius de la macroeconomia. Aquests anys hem dit que el covid ha estat un accelerador de les megatendències, ara la guerra torna a ser-ho. És un altre xoc extern a l'economia. Aquest tipus de crisi són més llargues, més difícils de digerir i més disruptives. El tema de l'energia serà cabdal i estic segur que durà canvis, com l'acceleració de les energies renovables, però també durà canvis en el sistema de fixació dels preus, que és un sistema marginalista. En un principi estava dissenyat per acompanyar les renovables, que eren més cares. Això ja era necessari, però hi ha hagut un accelerador.

El turisme se'n veurà afectat?

— És una altra de les derivades. Quan tenim una guerra a un país competidor, automàticament les Balears en surten reforçades, perquè una part dels fluxos es reorienta cap a les Illes, que és considerat un lloc segur. Aquesta vegada no és així. És una guerra que no es produeix a un competidor ni tampoc a cap principal mercat emissor de les Balears. Així i tot, les derivades de la guerra poden dur a una disminució del consum, a una despesa inferior. Els slots de les places de l'aeroport de Palma tenien creixements interessants i les reserves hoteleres també. La gran incertesa avui és com afectarà això el poder adquisitiu: als alemanys els costarà més sortir i també viure dins casa seva. A més, hi pot haver reduccions d'estada. I també canvis en la manera de viatjar. Això podria fer que hi hagués preferència pel turisme local, però que afectarà és segur.

Pot arribar als dos dígits la inflació?

— Depèn fonamentalment de dues coses. Et diria que depèn de la reformulació de l'acció exterior que es faci en política energètica, per exemple. Dependrà de sancions i contrasancions. Estic convençut perquè no succeeixi. Un període d'hiperinflacions és molt mal de tornar a controlar; per tant, estic convençut que, des d'un punt de vista de política monetària, fiscal o també política en matèria energètica i de competència, veurem canvis per intentar modificar la tendència. Que acabem amb un 7% o un 8% seria possible; ara bé, dos dígits, posaria la mà al foc que no els veurem.

S'estan aplicant les mesures correctes?

— Fa més d'un mes que la guerra ha començat, però és molt prest perquè tot el batalló de mesures s'apliqui. Anirem veient mesures a partir del mes d'abril. La resposta d'Europa a la pandèmia des d'un punt de vista econòmic ha estat encertada i vull pensar que també ho serà aquesta. A més, s'ha de dir que els fons europeus tindran una importància cabdal.

Des d'un punt teòric, abaixar els impostos de l'energia i el petroli podria arreglar el problema?

— És una mesura que cal tenir en compte, però si s'aplicàs, hauria de ser molt transitòria. Una baixada d'impostos acabaria beneficiant molt més les classes riques que no les més corrents. No és equitativa i hauria de ser transitòria.

És possible un canvi de model econòmic?

— L'expressió no m'agrada. Si és possible una transformació productiva? Sí i, a més, hi ha una manera que és viable. La resposta és afirmativa, però l'expressió de "model econòmic" em costa d'acceptar. El que vull dir és que els economistes quan diem model econòmic ens referim a una representació estadística d'una economia. Una economia té una estructura, no un model. Aquesta estructura té quatre grans sectors: agricultura, indústria, construcció i serveis. Igual que un cos humà té cap, tors i extremitat. Cada part té els seus ossos, músculs i articulacions. A partir d'aquí, és possible que l'estructura econòmica evolucioni, se sofistiqui, sigui menys impactant amb el medi ambient, generi més productes de valor afegit, estigui més equilibrada? Sí, és possible i viable.

Vàreu ser a la presentació de la llei turística a Madrid, però hi faltava el gran gruix, la moratòria de places. Ho sabíeu?

— No.

Us vàreu sentir traït?

— No, en absolut. El rol de la Fundació Impulsa al desplegament d'aquesta llei ha estat una tasca vinculada únicament al capítol cinquè, que fa referència al pla de circularitat. En aquest sentit, he d'agrair tota la bona comunicació i predisposició que hi ha hagut. La circularitat pot ser la via de progrés més important cap al canvi d'estructura econòmica. Que hi hagi una llei que ho reculli és positiu.

Què s'ha de fer per millorar el model turístic? Està tot dins aquesta llei?

— No hi està, ni de prop. Crec que dins aquesta llei, de manera més o menys encertada, perquè també podríem criticar coses, el que hi ha és una direcció, però no hi ha desplegament de política econòmica pròpiament dita. S'assenyala la via de progrés i la necessitat que el sector turístic s'hi aferri. Per això posa sobre la taula la necessitat d'elaborar un pla de circularitat. El que hagi de venir a partir d'aquesta llei sí que es podrà jutjar amb aquesta idea: els plans, els incentius, les sancions si n'hi ha d'haver... tot això sí. És una aposta que no està executada.

Han arribat a un límit de creixement de places les Illes?

— Les Illes, des d'un punt de vista de capacitat de càrrega, segurament acceptaríem tots que, ateses les tensions socials i ambientals que hi ha vinculades a la presència massiva de visitants, estam al llindar. El que sí que és evident és que la fórmula que ha permès a les Balears prosperar de la mà del turisme es basava en tres ingredients: un nombre de places que en qualitat i quantitat era superior a la competència, uns preus que en comparació eren acceptats i, en tercer lloc, actius culturals i naturals que donaven uns actius addicionals. Pivotar el turisme del segle XX damunt aquests punts ha estat possible, però estic convençut que el turisme del segle XXI no pivotarà damunt aquests elements. Per tres raons, perquè tots tres ja han fet l'aportació que havien de fer; és complicat competir més amb preus, amb més places o que els recursos naturals puguin millorar molt. Aquests tres elements ja havient fet la seva contribució. A més, avui dia el turisme és més que tot això: és tecnologia, capital humà, gestió de l'entorn, experiència, etc. Seria ridícul que una destinació que ha estat líder es conformàs d'exercir el seu lideratge en tres pilars quan se'n poden gestionar 12. La fórmula magistral que ens ha duit allà on ens ha duit s'ha de revisar, perquè les aspiracions de benestar de la societat demanen un canvi, i fa anys que el demanen!

I això què comporta?

— Amb aquests tres ingredients la societat ja no està satisfeta. Això ho expressam en forma de turismofòbia, en pèrdua de renda per càpita, d'una imatge d'un espai altament congestionat... hi ha mil maneres de radiografiar-ho, però tot indica una cosa: això necessita un canvi. El debat de si hem arribat a un límit de places no em sembla un debat rellevant ara mateix. Habitualment, tota la valoració de política turística es fa en termes de volum. Si venen més turistes que l'any passat, la temporada ha estat bona; si no, no. Als anys 60 o 70 els indicadors eren aquests i segurament era així, però ara definitivament ja no. Si no ens sembla correcte fer el balanç en termes de futur, per què hi feim la política del futur? Jo diria que no hem de parlar de volums, hem de parlar de valor.

Faltarà capital humà i qualificat. Com s'arregla això?

— Les Balears tenen un doble problema. Primer d'escassetat. Falta mà d'obra amb una educació mitjana, i molta. Tenim molta gent amb un nivell de formació baix, però tots els sectors cada vegada demanen més qualificació. Segurament ens en sobraria de poc qualificada. Això no obstant, realment, el punt de les Illes és d'inadequació. Tenim gent amb poca qualificació que fa feines per a les quals no està preparada i gent que està molt ben formada que s'obliga a fer feines per a les quals la gent està sobrequalificada. Això a l'economia balear és molt preocupant. Les dades d'inadequació són molt importants. La política laboral ha de ser d'adequació, d'ajustar l'oferta amb la demanda balear.

Hi ha alguna possibilitat real de "ficar mà" al preu de l'habitatge?

— Sincerament, al mercat de l'habitatge sí, al preu no. Crec que totes les iniciatives que s'emprenguin per modificar el preu no arribaran a port i estam perdent un temps preciós. Per això crec que s'ha de ficar mà al mercat de l'habitatge. Això vol dir fer una política de lloguer, habitatges de protecció oficial, redefinint diverses zones...

Què han de significar els fons europeus?

— El trilema de Rodrik diu que un país no pot fer feina amb tres vèrtexs. Un és globalització, l'altre és democràcia interna i, finalment, sobirania nacional. Llavors el trilema diu que quan fas feina amb un d'ells, has de renunciar a un altre dels dos. El pilar fort fins fa dos dies era la globalització, i això vol dir que els estats renunciaven a la democràcia interna o a la sobirania nacional. Dins Europa, i a Espanya, s'estava renunciant a la sobirania nacional. Ara, segurament, el pilar de globalització tindrà menys força i això obligarà els països a reforçar molt la seva sobirania. Això es fa amb polítiques d'estat, però també amb teixits empresarials molt integrats verticalment. Hi haurà canvis segur, i per això és més important cometre aquesta transformació productiva.

L'autoeficiència energètica és viable?

— L'autoconsum és viable. Però també implica fer canvis dins la política energètica. Avui la llei permet que hi hagi districtes que se separin de la xarxa general i que siguin autoabastits. Per exemple, el campus de la UIB és un districte i s'alimenta de la xarxa general, però es podria separar. I això es pot extrapolar a una altra mena de territori. El fet transformador no és tant que et posis una placa solar sobre el teu terrat, sinó que tinguis accés a una energia més neta, més fiable i més barata. Si aconsegueixes això, avui dia se't permet reposicionar-te al món. No és el mateix ser una destinació amb petjada neutra de carboni que amb la que tenim avui.

S'ha perdut temps durant la pandèmia per replantejar el 'model econòmic'?

— Les Balears fa més de 20 d'anys que perden temps. No només a la pandèmia. Els economistes deim que hi ha una identitat bàsica, i és que una economia ha de créixer, però més important que això és que pugui transformar aquest creixement en prosperitat. Si una economia creix, però no ho tradueix en prosperitat és que no creix bé. La pregunta no és si creixem o no, sinó com. Si els nostres veïns creixen un 1% i nosaltres un 3%, pensarem que és un èxit! Així i tot, realment traduïm com els nostres veïns el creixement en prosperitat? La resposta és no. Hem perdut molt de temps, i té a veure amb la seva estructura econòmica que ha tornat vella. Tanmateix, es pot regenerar.