“Les Balears no tenen un pla B per evitar la dependència del turisme”

PalmaQuan els partits d’esquerres varen escriure els programes electorals del 2019 i, sobretot, quan signaren els acords de govern aquell mateix any després de revalidar la majoria, no hi havia cap referència al canvi de model econòmic. En contra del que es pugui pensar, aquest concepte havia quedat pel camí després de la legislatura 2015-2019. Així, els compromisos només parlaven de desestacionalitzar, millorar la competitivitat, innovar i, a tot estirar, es feien servir expressions vagues com “prioritzar la qualitat enfront de la quantitat” –com en el programa de MÉS per Mallorca.

Quatre anys al capdavant de l’Executiu autonòmic i dels consells varen bastar als partits per abandonar qualsevol aposta per la reorientació econòmica de les Illes i es va prioritzar el concepte de mitigar els impactes ambientals i socials del turisme massiu. Així i tot, la pandèmia va tornar a posar a la palestra la necessitat de diversificar l’economia illenca. Després de dues legislatures del Pacte, l’ARABalears ha parlat amb experts i portaveus per valorar les polítiques públiques en la matèria, i si en alguna cosa hi ha consens és que s’ha arribat al límit a l’estiu. El problema és, segons manifesta l’economista i vicedegà de la Facultat de Turisme, Tolo Deyà, que “les Balears no tenen un pla B per evitar la dependència del turisme”.

La capacitat d’allotjament no ha fet més que augmentar:si fa una dècada hi havia 400.000 places turístiques, les Balears superen actualment les 600.000. Iper evitar que aquest ritme desbocat es mantingués, la Llei de turisme va fixar topalls el 2017 i ara mateix hi ha una moratòria fins que els consells tramitin els Plans d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT),que han d’acabar de definir on i com es poden ubicar les places que encara permet la llei.

“Tot és turisme”

Si teòricament no creix l’oferta, per què no s’atura de batre rècords? “Tot és turisme. No importa si es té llicència o no. Les propietats són susceptibles d’acollir amics, llogar-se de manera particular per dies, setmanes, per internet o qualsevol altre mitjà. Això ha canviat molt aviat la realitat i demana a crits ja no una regulació, que hi és, sinó el compliment de la normativa. O correm el risc de perdre competitivitat i oferir una experiència turística molt dolenta, per no parlar de les conseqüències sobre els residents”, explica Deyà, que sí que valora positivament el fet de regular:“Els PIAT i, en la legislatura anterior, el sostre de places marquen un camí, demostren que el Govern s’ha atrevit a posar límits. Ara bé, no basta el paper, i fer-ho complir no serà gens senzill”, sentencia.

En matèria de regulació, els hotelers –molt crítics i contraris a governs d’esquerres en el passat– s’han caracteritzat per la bona sintonia amb l’Executiu actual, que els ha pagat amb doblers públics els llits per facilitar la feina a les cambreres de pis. Ni tan sols han criticat la moratòria en vigor i que els impedeix fer noves places. En canvi, estan decebuts per la manca de control de l’oferta il·legal de lloguer vacacional. “Hi ha d’haver més inspecció i control de l’oferta il·legal i de l’intrusisme que afecta el sector. Els usos urbanístics estan regulats pels Plans Generals d’Ordenació Urbana dels ajuntaments, els organismes competents per decidir el model que requereix la ciutadania. Quan es perverteixen, mitjançant canvis d’ús de facto, sense respectar les seves consideracions, hi ha els problemes de convivència i manca d’habitatge, perquè s’anul·len les previsions pel que fa a l’equilibri entre ús residencial i de serveis”, explica la vicepresidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, María José Aguiló.

La saturació “no és cap sensació, és un fet. I ha arribat a Menorca”, lamenta el membre del Cercle d’Economia de Menorca, Joan Camín, que també argumenta que “l’illa ha arribat més tard al turisme massiu”. “Conservava una diversificació molt interessant, amb indústria i activitat agrícola i ramadera, però el turisme s’ha imposat”, diu. Comín creu que, com a societat, s’han de “posar límits”. “Els governs no poden pensar només en avui, a salvar la caixa i la temporada. Menorca basa la seva oportunitat turística en el medi ambient i la sostenibilitat, i no ens ho podem carregar amb una experiència basada en la saturació, amb carreteres embossades i contaminació”, continua, encara que també matisa: “A favor del Govern i del Consell cal dir que s’han fixat sostres els darrers anys i es treballa a posar límits”. “Però ara mateix hi ha almenys 20.000 places de lloguer vacacional il·legals. Calen més inspeccions”, reclama. La vicepresidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca hi coincideix: “Un control efectiu per part de l’Administració sobre l’oferta il·legal ajudaria, sens dubte, a evitar la saturació. També contribuiria a elevar la satisfacció pel que fa a l’experiència dels visitants”, afirma.

Connivència amb el lloguer

Al marge de l’oferta il·legal, la reglada ha crescut molt. Els hotelers tenen clar que la saturació prové del que s’ha fet els darrers anys, i no han estat precisament hotels. “El creixement exponencial s’ha produït en el lloguer vacacional, que els darrers deu anys ha augmentat un 205%: s’ha passat de 18.447 places (2012) a 103.366 (2021), mentre que les hoteleres només han crescut un 7%”, detalla Aguiló. En aquest sentit, Tolo Deyà afirma que “hi ha una connivència política amb el lloguer vacacional, perquè dona menjar a moltes famílies”. “Basta veure Pollença. Ningú s’hi posa. Sigui legal o no, es mira cap a un altre costat perquè cap partit vol afrontar-ho, i menys en l’àmbit municipal”, continua el vicedegà, que considera que “parlar de canvi de model sembla complicat”.

En canvi, el president d’Habtur –la patronal del lloguer vacacional–, Antoni Barceló, no accepta les crítiques: “Se’ns carrega la culpa de la saturació, malgrat que acollim només un 13% dels turistes de les Illes”, diu. “Som una economia que reparteix riquesa amb 93 propietaris per cada 100 cases. Això sí, els poders públics han de millorar les inspeccions, perquè hi ha oferta il·legal i sovint l’ofereixen estrangers que han comprat la casa a illencs que han decidit vendre l’habitatge que preparaven per llogar per la moratòria”, afegeix.

El GEN-GOB va més enllà. L’entitat ecologista eivissenca considera que a la pitiüsa no basta amb posar topalls, perquè “tot es comercialitza, legal o no”. “El sostre de places és una mesura incompleta de qui no vol veure la realitat. Cal decréixer en capacitat urbanística i turística. Malauradament, el Pacte s’ha semblat massa al PP”, lamenta la portaveu dels ecologistes, Neus Prats. Però no atribueix tot el mal al Govern ni als consells. “Estam segestrats per un estat que veu les Balears com una mamella. Com més, millor. Si anam cap a un col·lapse, si quedam sense aigua ni recursos, els és ben igual. Mentrestant, els ajuntaments tenen pocs ingressos i compensen el sistema de finançament precari apostant per més construcció, i així més doblers. Aposten pel turisme en rústic, que és una perversió”, recalca, i afirma que “fer promoció amb doblers públics és un escàndol”.

La FEHM discrepa d’aquesta visió. Segons la vicepresidenta, “la comunicació i la informació dels productes de la destinació és essencial i no se’n pot prescindir”. “Competim en un món global i s’ha de tenir presència en la ment del consumidor o triaran una altra destinació”, diu. En tot cas, Tolo Deyà remarca que “el repte públic és pensar en com diversificar”. “No s’ha posat en marxa cap pla de formació punter que ens permeti posicionar-nos en tecnologia, ni tan sols en indústries com el manteniment de iots. De moment, anam al que és segur i s’ha acabat”, diu.

Polítiques turístiques: pros i contres