Les Balears són la comunitat on calen més anys de sou per comprar un pis
Les Illes gairebé doblen l'esforç salarial que es necessita a Madrid, la segona regió on s'ha d'invertir més
Barcelona / PalmaEl preu de l’habitatge a Espanya és molt diferent en funció de la comunitat. Tot i que també hi ha diferència de sous entre els diferents punts geogràfics, aquest desequilibri no és tan gran com el dels preus immobiliaris. Això fa que l’esforç per accedir a la compra d’un habitatge tingui grans diferències. Les Illes Balears són de lluny el territori on més anys de salari s’han d’invertir per comprar un pis: 16,1. Aquesta xifra gairebé dobla els vuit anys i mig de sou que inverteixen els madrilenys. En el cas de Catalunya, calen 8,4 anys de sou. En canvi, les comunitats on costa menys ser propietari d’un habitatge són la Rioja (4,6 anys de salari), Múrcia (4,7) i Extremadura (5,1).
Les dades les ha publicades l’empresa Sociedad de Tasación. Segons aquesta anàlisi, les Illes, Madrid i Catalunya són les tres úniques comunitats on calen més anys de sou per comprar un habitatge que la mitjana estatal, que és de 7,4 anys de salari. De fet, les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corroboren la situació: les Balears varen ser la comunitat de l’Estat on més va augmentar el preu dels habitatges nous durant el 2020, malgrat el cop de la pandèmia a l’economia illenca. En comparació amb les dades del 2019, l’any passat es va registrar un augment de l’11,6%. I la situació no va ser gaire millor pel que fa als habitatges de segona mà: l’Arxipèlag va registrar un augment del 2,4%, el segon més gran de l’Estat, només per darrere de Múrcia. Cal remarcar que la mitjana estatal d’increment dels preus va ser del 6,5% en el cas dels habitatges nous i de l’1,4% en els de segona mà.
Diferències hipotecàries
Sociedad de Tasación ha anat més enllà en la seva anàlisi. Per accedir a l’habitatge, de manera habitual es recorre al crèdit hipotecari. Per tant, no només el sou serveix per mesurar l’accés, sinó també la capacitat d’endeutament. Les tres comunitats on els anys de salari que calen per comprar-se un pis superen la mitjana estatal són també les tres comunitats on els compradors han de sobreendeutar-se. Així ho prova un índex que pondera les taules d’estructura salarial de l’INE i la capacitat d’endeutament. Quan l’índex és inferior a 100, assenyala que cal sobreendeutar-se.
Aquest índex situa la mitjana espanyola en 108, és a dir, l’endeutament és adequat, i només se situen per sota de 100 –sobreendeutament– les Balears, amb 50; Madrid, amb 92 i Catalunya, amb 95. Una situació de sobreendeutament molt diferent de la de les comunitats on cal endeutar-se menys per comprar un habitatge, que són la Rioja (176), Múrcia (172), Extremadura (161) i Castella-la Manxa (158).
De fet, l’estadística del Col·legi de Registradors també demostra aquesta diferència d’endeutament necessari per accedir a un habitatge. Segons les seves dades del quart trimestre del 2020, l’import del nou crèdit hipotecari per habitatge i per metre quadrat se situava de mitjana a l’Estat en 1.295 euros, però mentre que per a la Rioja era de només 856 euros i fins i tot a Extremadura era inferior, 691 euros, a Catalunya s’enfilava a 1.695 euros, a Madrid a 1.905 euros i a les Illes Balears, a 1.751 euros.
Pel que fa a la quota mitjana de les hipoteques, l’Arxipèlag ha registrat la quota hipotecària més alta de l’Estat el primer trimestre del 2021, amb 850 euros mensuals, mentre que a l’Estat es paguen 599 euros de mitjana segons les dades de Tinsa.
Augment de desnonaments
Aquesta situació ha provocat que els desnonaments es disparin a les Illes, com va explicar l’ARA Balears. El quart trimestre del 2020 es varen executar 611 desnonaments. Mentre que la llista d’espera de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) supera de llarg les 8.000 sol·licituds, el Govern ha iniciat el procés d’expropiació de 56 habitatges buits de grans tenidors –bancs i fons d’inversió– per llogar-los a famílies vulnerables. D’aquests, en comprarà 11 per dret de tempteig i retracte, els quals se sumaran als vuit que s’anunciaren a començament d’any. Ara bé, s’ha de recordar que el registre de pisos de grans tenidors va arribar a tenir més de 1.000 habitatges el març del 2019.
Les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que el salari mitjà de 2018 va ser a les Balears de 22.800 euros, mentre que a Catalunya va ser de 25.552 euros. Una diferència de l'11,8%. En canvi, gairebé no hi ha diferència en el preu de l'habitatge. Segons l'INE, hi ha 0,63 punts de diferència en l'índex del preu de l'habitatge entre Catalunya i les Illes.