Les Balears són la comunitat on menys ha crescut el PIB per càpita en 45 anys

PalmaLes Illes Balears són la comunitat autònoma on menys ha crescut el Producte Interior Brut (PIB) per càpita els darrers 45 anys. O sigui: on menys ha crescut la riquesa dels ciutadans. Aquest indicador econòmic, un dels pocs que serveixen per avaluar el benestar i el progrés, s’inclou en l’informe 45 años de evolución económica, social y empresarial de las comunidades autónomas en España (1975-2020), elaborat pel Consell General d’Economistes i la Cambra de Comerç d’Espanya. Segons l’estudi, les Illes eren la segona comunitat amb un PIB per habitant més alt l’any 1975, només per darrere de Madrid, i per davant del País Basc i Catalunya. Però la situació ha canviat: l’Arxipèlag ocupava la sisena posició d’aquest rànquing l’any 2019, amb Madrid, el País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó per davant. I això, abans de la pandèmia. Un informe del Banc d’Espanya indica que les Illes varen perdre un 27% del PIB l’any passat, més que cap altra comunitat, o sigui que la situació ha empitjorat. 

Des del 1975, el PIB per càpita ha crescut de mitjana un 1,15% a l’any a les Illes, el percentatge més baix de tot l’Estat. Aquesta xifra està sis punts per sota de la mitjana espanyola, que és de l’1,75%. L’any 2019, el PIB per habitant de les Balears era de 26.741 euros i, de fet, havia davallat. Les Balears són l’única comunitat on el PIB per càpita ha baixat les dues darreres dècades, perquè l’any 2000 era de 27.958,58 euros.

El paper del turisme

Un dels autors de l’informe, l’economista Salvador Marín, recorda que l’economia de les Balears “només viu del turisme i no ha diversificat”. Segons explica, no basta només “diversificar el model”, sinó que “també s’ha de diversificar el mateix sector turístic”. “El sector serveis no és tan productiu, però la població ha augmentat molt perquè hi ha hagut un efecte crida de mà d’obra intensiva”, comenta. Aquest creixement de població explica l’elevat augment del PIB en xifres absolutes durant aquests 45 anys –les Illes Balears són la quarta comunitat on ha crescut més, un 2,79% anual–, que no es correspon amb un increment de la riquesa dels ciutadans.

“El PIB ha crescut un 236%, mentre que per càpita només ho ha fet un 65,8%. Això succeeix en part perquè la productivitat per ocupat és de les més baixes d’Espanya”, assenyala l’economista i director tècnic de la Fundació Impulsa, Toni Riera. De fet, l’estudi també aporta aquesta dada important: mentre que les Illes eren les segones de l’Estat en PIB per persona ocupada l’any 1975, només per darrere Madrid, el 2019 estaven només a l’onzena posició. Els 56.193,33 euros per ocupat a les Balears queden ben lluny dels 76.495,88 del País Basc.

La precarització del mercat laboral turístic també hi té molt a veure. “Si alguna cosa caracteritza el model turísic clàssic, és la precarització laboral, i si alguna cosa defineix el model econòmic actual, són els sous baixos. Això està relacionat amb la pèrdua de productivitat”, apunta l’exconseller de Turisme del Govern Celestí Alomar.

I això que el nombre de turistes que arriben a les Balears no ha aturat d’augmentar. Si l’any 1975 varen ser 3,3 milions –segons l’article L’estacionalitat del turisme a les Balears, dels professors d’Economia Política Eugenio Aguiló i Antonio Sastre–, el Govern va xifrar en 16,4 milions el nombre de turistes del 2019. “A les Illes es pensava que més volia dir millor: més hotels, més carreteres, més infraestructures...Inicialment era així, però els guanys són cada vegada menors. En aquest cas, diversificar vol dir aconseguir més valor”, insisteix Toni Riera.

Ja es parlava de diversificació abans de la pandèmia, però la irrupció del covid-19 ha deixat l’economia illenca en coma, precisament, per la dependència del turisme. I els requisits per accedir als fons europeus de recuperació i resiliència obliguen a passar de les paraules a l’acció. Basta una ullada a la web del Pla de Recuperació per a Europa de la UE per comprovar-ho: els recursos de Brussel·les aposten per la investigació, la innovació, la digitalització i la transició energètica, entre altres aspectes. “Canviar el model productiu no serà fàcil. Fa més de 30 anys que vàrem abandonar bastant ràpid el sector primari i la indústria, i això no ho recuperarem fàcilment”, alerta el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Antoni Mercant, que constata que “el monocultiu turístic “ha quedat arrasat”. 

Per diversificar i innovar cal invertir. Segons l’estudi de l’evolució del PIB, les Balears varen ser la segona comunitat per la coa en inversions públiques en investigació i recerca, amb un 0,27% del PIB, mentre que Madrid n’hi invertia un 0,70%. Tal com va avançar l’ARA Balears, el Govern no ha rectificat aquesta mancança: en els pressupostos d’aquest any, ha retallat 4,3 milions d’euros la partida per a recerca, desenvolupament i investigació, que ha quedat en 21,4 milions. A més, les Illes es mantenen també al capdavant en abandonament escolar: el 2019 n’hi va haver un percentatge del 24,2%; només Ceuta està pitjor, amb un 24,7%.