Les Balears superen els 100.000 aturats el quart trimestre, un 75% més que fa un any

La pandèmia destrueix 46.300 llocs de feina a les Illes i eleva la taxa d'atur a un 17,3% el 2020

Entrada de l'edifici de Palma del Servei Públic d'Ocupació Estatal.
28/01/2021
2 min

La pandèmia de covid-19 va destruir 46.300 llocs de feina a les Balears durant el 2020. Les Illes acabaren l'any amb una taxa d'atur d'un 17,3%, 7,4 punts i 47.200 aturats més que el quart trimestre del 2019. La xifra d'aturats al final del 2020 va ser de 109.900 persones, un 75,2% més que l'any anterior, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), mentre que a l'Estat ha augmentat un 16,5% de mitjana. Respecte del tercer trimestre, l'atur va augmentar al quart un 24,96%, amb 21.900 persones desocupades més. Es tracta de l'augment absolut més gran per darrere de Catalunya, que va sumar 31.300 aturats. Al conjunt de l'Estat, l'impacte de la pandèmia en el mercat laboral el 2020 va suposar la destrucció de 622.600 llocs de feina i va elevar 2,35 punts la taxa d'atur, fins al 16,1%.

D'altra banda, el quart trimestre del 2020 hi va haver 523.800 persones ocupades, 50.000 menys que el tercer trimestre. Aquest 8,7% de pèrdua d'ocupació ha estat el percentatge més gran de totes les comunitats autònomes, molt per sobre del 0,9% de mitjana estatal. Respecte del 2019, l'ocupació s'ha reduït un 8,12% a les Balears, la segona caiguda més gran de l'Estat després de les Canàries (12%).

"És un balanç molt dur que romp vuit anys consecutius de creació d'ocupació", ha manifestat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, que ha comparegut davant els mitjans aquest dijous per explicar les dades de l'EPA. Així i tot, Negueruela ha destacat que les xifres d'ocupació són les mateixes del 2017, quan hi havia 520.000 ocupats a les Illes. "Tenim un nivell d'ocupació molt superior a l'anterior crisi, quan va caure molt més", ha explicat. El conseller també ha reiterat que la protecció dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) continua funcionant i ha subratllat que la contractació temporal és la més castigada per les conseqüències econòmiques del coronavirus. "Tres de cada quatre llocs de feina que s'han perdut són temporals, mentre que els indefinits han resistit. L'ajust laboral de la crisi ha caigut sobre els treballadors més precaris", ha afegit. Durant el 2020, l'ocupació indefinida va caure en 11.600 persones, mentre que la temporal va perdre 30.500 treballadors. La taxa de temporalitat es va reduir l'any passat fins al 23% –el 2019 era del 27,1%.

Per la seva banda, el director general d'Ocupació, Llorenç Pou, ha subratllat que "els ERTO també han permès a les empreses descarregar financerament". "El teixit productiu està preparat per a una represa tan ràpida com sigui possible", ha comentat, a més d'insistir que "les xifres d'atur són inferiors al quart trimestre del 2011 i el 2012". Aquests anys varen acabar amb 149.800 i 146.500 aturats, respectivament.

Quant a la reactivació i la possibilitat d'obrir corredors segurs per rebre turistes a partir de la primavera, Negueruela ha indicat que això serà possible "a mesura que millorin les xifres epidemiològiques". El conseller ha recordat que, en el cas del Regne Unit, "els corredors no s'han eliminat, sinó que estan suspesos" a l'espera que baixi la incidència del covid-19. A més, Negueruela ha fet referència al posicionament del conjunt d'Espanya, Portugal i Grècia pel que fa al passaport covid. "S'estan fent esforços perquè hi hagi temporada turística i intentarem arrancar en temporada alta", ha sentenciat.

stats