De banc burgès a seu sindical: 100 anys de l'emblemàtic edifici de Via Laietana, 16

BarcelonaEl número 16 de la Via Laietana ha tingut com a mínim quatre vides que el converteixen en un dels edificis que millor explica la lluita de classes a Barcelona, i que ha fet un gir de 180 graus: de banc burgès a convertir-se en la seu de CCOO de Catalunya, que aquesta setmana ha complert seixanta anys.

A principis del segle XX s'obria aquest carrer que comunicaria l'Eixample amb el port creant una bretxa al barri de Ciutat Vella que destruïa més de 2.000 cases i dispersava uns 10.000 veïns. Les obres eren la mostra més clara de les ambicions de la societat burgesa barcelonina del moment. En els seus 80 metres d'amplada i 900 de llargada s'hi va ubicar el Banc Hispano Colonial (que va participar en el finançament de la reforma), la seu de Foment del Treball o l'edifici que acollia la residència i les empreses del polític Francesc Cambó.

Entre el 1923 i el 1925 un grapat d'obrers començaven a aixecar un bloc inspirat en l'icònic gratacel Flatiron de Nova York, a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Argenteria. El número 16 d'aquesta nova avinguda acolliria la seu de Caixa Mútua Popular, el banc de la família Güell. La construcció va ser obra de l'arquitecte Josep Domènech i Mansana, fill de Josep Domènech i Estapà, a qui també es va encarregar la presó Model o el Palau de la Justícia de Barcelona. Als actuals lavabos de l'edifici, ara com a seu de CCOO de Catalunya, encara s'hi conserven les rajoles que indicaven els números de les finestretes on s'atenia els clients.

"Durant la Guerra Civil la Generalitat de Catalunya el va ocupar i s'hi va instal·lar la conselleria de Treball", explica el director de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, Marc Andreu. Els republicans també hi van ubicar el servei de pensions per als mutilats de guerra i les vídues dels soldats morts i en els bombardejos els seus soterranis van servir com a refugi antiaeri.

Amb la victòria de l'exèrcit franquista, la Falange va reivindicar-ne l'ús i el número 16 de Via Laietana es va acabar convertint en la seu del sindicat vertical, que integrava tant els treballadors com els empresaris sota una mateixa estructura. A més, en aquesta etapa a la planta baixa es va obrir una oficina del Banco Vizcaya, de la qual encara se'n conserva la cambra cuirassada i on ara es guarden les cadires per als actes que organitza CCOO.

"La catedral de la classe treballadora"

"Aleshores ja hi havia infiltrats comunistes i dels moviments catòlics d'esquerres", recorda Andreu. El periodista i historiador rememora episodis com la vaga general del 1951, que es va convocar a la sala d'actes de l'edifici, en resposta al clamor popular per les represàlies contra l'aturada dels tramvies. Aquells mateixos sindicalistes infiltrats van ser alguns dels que van fundar CCOO de Catalunya en la clandestinitat el 1964 i van reclamar que el número 16 de la Via Laietana havia de ser "la catedral de la classe treballadora". Breument, durant la Transició, l'immoble també va acollir les dependències de l'Instituto Nacional de Empleo, l'antic SEPE.

"CCOO va ocupar l'edifici dues vegades, el 1979 i el 1984. Hi ha fotos de Franco i de José Luis López Bulla [exsecretari general de CCOO de Catalunya] sortint a parlar des del mateix balcó", diu el director de la Fundació Cipriano García. No va ser fins al 1986, amb l'aprovació de la llei de cessió de béns del patrimoni sindical, que es va establir que CCOO, la UGT i la CGT podien fer servir l'edifici.

Amb els anys, la UGT de Catalunya es va traslladar a l'antiga seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) a la rambla de Santa Mònica, i a les seves noves instal·lacions al Raval. La CGT també va canviar de domicili i ara CCOO és l'única organització sindical que l'habita.

Segurament els lectors encara recorden que, durant gairebé vint anys, el bloc va estar tapat per una malla que l'embolcallava. El motiu és que la nit abans de la Cavalcada de Reis del 2006 va caure un tros de la façana, per sort sense deixar cap ferit, i el ministeri de Treball va decidir cobrir-la. De fet, el govern del Partit Popular de Mariano Rajoy va estar temptat de vendre l'immoble durant la crisi financera. Les seves grans dimensions i ubicació immillorable han fet que sempre hagi estat un caramel·let ideal per al negoci hoteler. 23.000 metres quadrats repartits en 10 plantes on s'hi poden comptar fins a 900 finestres, i amb vistes al cor de Barcelona.

La reforma d'aquesta peça de patrimoni històric de la ciutat, però, ha estat difícil. Finalment el consell de ministres va aprovar el 2021 una partida de 6,5 milions d'euros per rehabilitar-ne el terrat i la façana i completar la restauració, que CCOO de Catalunya va celebrar aquesta setmana coincidint amb el seu 60 aniversari. L'Estat és qui ha assumit la inversió de les obres de la part exterior, mentre que el sindicat s'ha encarregat de les renovacions a l'interior.