El Banc d'Anglaterra apuja per cinquena vegada consecutiva els tipus d'interès

LondresEl comitè de política monetària del Banc d'Anglaterra ha satisfet les expectatives. Tot just acaba d'anunciar aquest dijous al migdia que apuja els tipus d'interès de l'1% a l'1,25%, cosa que situa el preu del diner al nivell més alt des del gener del 2009. És la cinquena pujada consecutiva del regulador britànic. L'anunci té lloc en un moment d'escalfament dels preus, amb una predicció d'inflació de dos dígits a finals d'any –ara és del 9%, la més alta en 40 anys– però en un context de contracció de l'economia, en concret del 0,3%, segons les dades del mes d'abril.

Que la mesura s'esperés, no vol dir que no preocupi: a nivell intern s'espera que la inflació es mantingui alta fins a finals del 2023, fet que podria augmentar la pressió sobre els salaris i, al seu torn, podria tenir encara més efecte sobre els preus. El Banc d'Anglaterra, doncs, surt al pas i intenta evitar-ho augmentant els tipus d'interès, fins a situar-los en els nivells més alts en tretze anys. Aleshores, el 2009, van baixar com a resposta a una emergència, la crisi financera global, que es presumia temporal. Però la situació s'ha mantingut durant els últims deu anys.

En condicions normals es retallen els tipus quan els reguladors volen donar suport a una economia amb problemes: una recessió, com el 2008, o una pandèmia, com el 2020. I s'augmenten els tipus quan l'economia s'està sobreescalfant, amb l'objectiu de controlar la inflació. Però, com s'ha apuntat, en aquests moments el Regne Unit travessa aquesta doble circumstància: preus a l'alça i contracció de l'economia, el que se'n diu estagflació. Si bé cal tenir present que, a diferència de la situació arquetípica, ara el Regne Unit no té pràcticament atur, al contrari, en molts sectors les empreses tenen problemes per cobrir totes les vacants.

El dilema del Banc d'Anglaterra no és habitual. Perquè si per controlar una inflació disparada apugen els tipus d'interès massa ràpid, podrien empitjorar la contracció de l'economia. És el mateix dilema al qual ahir es va enfrontar la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, que va apujar 0,75 punts percentuals els tipus d'interès bàsics, l'augment més fort registrat des del 1994.