El govern espanyol aprovarà aquest dilluns l'impost a les energètiques

MadridL'executiu de Pedro Sánchez no només té la intenció d’aprovar abans que acabi l'any l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació de la reforma fiscal, sinó que també s'ha compromès a tirar endavant el gravamen extraordinari a les energètiques. Totes dues mesures podrien aprovar-se en el consell de ministres extraordinari del pròxim 23 de desembre, just abans de Nadal.

En concret, pel que fa al gravamen a les energètiques, aquest dimecres al vespre el ministeri d'Hisenda ha tancat un acord amb ERC, EH Bildu i el BNG per aprovar un reial decret amb aquesta figura fiscal de manera que entri en vigor l'1 de gener del 2025. De fet, aquest va ser el compromís de l'executiu espanyol amb els socis parlamentaris d'esquerres a canvi del seu vot favorable a la reforma fiscal.

En un comunicat de premsa, ERC, EH Bildu i el BNG asseguren que després d'aprovar-se en consell de ministres, el reial decret farà el salt al Congrés dels Diputats, on confien que es tramiti com a projecte de llei perquè es pugui convertir en un "impost", com exigeix el PNB (d'aquesta manera es podrà concertar al País Basc).

"Al text s'inclouran bonificacions vinculades a projectes renovables", especifiquen els grups. Amb aquest matís es busca acontentar Junts, que des del primer minut s'ha posicionat en contra de mantenir viu l'actual gravamen i només ha obert la porta a donar-hi suport en cas que s'apliquin fortes deduccions fiscals vinculades a la descarbonització. En tot cas, el que acabi passant al Congrés dels Diputats amb aquest gravamen encara és una incertesa perquè l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots lligats de cap de les dues formacions de centredreta.

Impacte de la reforma fiscal

Amb tot, l’impacte que tindrà, per ara, la reforma fiscal del govern espanyol aprovada al Congrés dels Diputats pel que fa a l'augment dels recursos serà "reduït". Tot i que el paquet fiscal encara pot rebre algunes modificacions, el seu impacte a les arques públiques serà decreixent del 2025 al 2027, segons càlculs del Banc d’Espanya. En concret, l’organisme supervisor estima que la reforma suposarà un increment dels recursos públics (ingressos) del 0,3% del PIB el 2025, és a dir, d’uns 4.500 milions d’euros, però avisa que la xifra "s’anirà reduint els anys posteriors a conseqüència del caràcter temporal d’algunes mesures, i per l’efecte contrari [d’altres mesures] sobre els ingressos públics". És a dir, per l’efecte de les rebaixes impositives que també inclou la reforma, començant per la rebaixa de l’impost de societats que afecta les micro, petites i mitjanes empreses i que el PSOE va acordar amb Junts. Així, el Banc d’Espanya estima que els anys 2026 i 2027 la reforma fiscal només suposaria un augment dels recursos públics del 0,2% del PIB (uns 3.000 milions d’euros l’any), tal com es desprèn en l’informe de projeccions macroeconòmiques publicat aquest dimarts.

L'organisme supervisor apunta que cal tenir en compte que la reforma encara ha de passar un últim tràmit al Congrés dels Diputats (ho farà aquest dijous), després que la majoria del PP al Senat hagi introduït canvis, però també altres formacions com Junts, que plantegen modificar l'IVA superreduït dels aliments per incorporar productes com la llet fermentada.

A ulls de l’ens, un exemple molt clar d’aquesta limitació és que tot i aprovar-se l’equiparació entre els hidrocarburs, l’impacte de la rebaixa en Societats per a pimes i la seva total aplicació l’any 2029 podria compensar “completament” els recursos de la primera mesura fiscal.

Temporalitat de les mesures

D’entre les mesures temporals, el Banc d’Espanya destaca l’impost extraordinari a la banca, que per ara només es preveu que estigui en vigor fins al 2027, o la pròrroga del límit del 50% pel que fa a les deduccions per les pèrdues de les filials que les empreses poden aplicar sobre l’impost de Societats. Alhora, també posa la lupa en aquells desemborsaments vinculats a sentències judicials que han tombat algunes mesures fiscals del passat. El conjunt de la reforma és clau per rebre el pròxim pagament dels fons europeus, que el govern espanyol té intenció de demanar abans que acabi l’any.