El Banc d'Espanya avisa que apujar cotitzacions per mantenir les pensions pot comportar més atur
L'organisme supervisor apunta que el pla del govern per fer sostenible el sistema pot ser "perjudicial"
MADRIDUn dels reptes que té Espanya és el de la despesa pública del sistema de pensions i, en particular, com es cobreix en el mitjà i el llarg terminis tenint en compte que d'aquí uns anys es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa. La Comissió Europea, en línia amb el que ja ha anticipat l'autoritat fiscal (Airef), considera que tot i la recent reforma del govern espanyol caldran més ajustos per cobrir el cost del sistema. Això exigirà activar un mecanisme que passa, principalment, per un increment de les cotitzacions socials. El Banc d'Espanya, però, mira de reüll aquesta opció: "Sostenir el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola", adverteix l'organisme supervisor en un nou capítol de l'Informe anual 2023, publicat aquest dimarts al migdia.
L'ens supervisor que governa Pablo Hernández de Cos justifica el seu avís tenint en compte una simulació a través de la qual conclou que "existeix una relació entre els tipus efectius de les cotitzacions socials i l'evolució de l'ocupació". "En particular, els resultats apunten que un increment d'un punt percentual del tipus efectiu mitjà generaria, quatre anys després, una caiguda del nombre d'ocupats de prop d'un 0,25%", diu l'informe. Això vol dir una "caiguda d'uns 50.000 ocupats", segons dades detallades pel mateix Banc d'Espanya durant la presentació del document als mitjans de comunicació.
Els tipus de cotització són el percentatge que s'aplica sobre la base de cotització del treballador per calcular la part del sou que aquest ingressa a la Seguretat Social. En el cas del Règim General, on s'encabeixen el gruix dels afiliats, els principals tipus són el de contingències comunes; el de formació i el de desocupació. Una part dels tipus recau sobre el treballador, i la resta sobre l'empresa. El que contempla la reforma del govern espanyol és que en cas d'un desajust i si no hi ha un nou acord en el marc del diàleg social i el Pacte de Toledo al Congrés dels Diputats s'incrementarà automàticament la quota del mecanisme d'equitat intergeneracional. Des de l'any passat, aquesta quota suposa incrementar les cotitzacions fins a 0,6 punts percentuals durant deu anys (se suma a les contingències comunes). La porta, però, va quedar oberta a un increment de fins a 1,2 punts percentuals a partir del 2029 i fins al 2050, moment en què la despesa tocarà sostre.
Pendents de la despesa
L'any que ve està previst que l'Airef avaluï si és necessari activar el mecanisme d'ajust o no. Tot dependrà de si la despesa mitjana del sistema es desvia per sobre del previst (no hauria de superar el 15% del PIB durant el període 2022-2050). Si l'Airef constata que hi ha un desviament, el govern espanyol haurà d'identificar i pactar un conjunt de mesures per corregir-lo. "Aquestes [mesures] poden consistir en actuacions dirigides a incrementar els ingressos del sistema de pensions, reduir les despeses [sol anar lligat a una retallada de les prestacions] o una combinació de totes dues opcions", apunta el Banc d'Espanya. "Si no s'arriba a cap acord, es produirà un increment automàtic de les cotitzacions socials aquell mateix any", record l'organisme supervisor. Una opció que critica frontalment.
El Banc d'Espanya preveu que la tendència a l'alça de la despesa que s'ha registrat els darrers anys es "prolongui" les pròximes dècades. De fet, recalca que els seus nivells han superat any rere any els informes sobre envelliment que elabora la Comissió Europea i que són la guia que utilitzen organismes com l'Airef.
Només l'any 2023 les prestacions contributives, les no contributives i les classes passives van situar la despesa del sistema de pensions en el 13,1% del PIB. Les estimacions dels principals organismes supervisors apunten a un increment de la despesa d'entre 3,2 i 4,7 punts del PIB l'any 2050, mentre que les mesures vinculades als recursos o ingressos només suposaran un increment d'entre 1,3 i 1,7 punts percentuals del PIB.
Dubtes sobre posposar la jubilació
Una de les mesures per reduir la despesa són els incentius per allargar la vida laboral i posposar la jubilació més enllà de l'edat legal. Arran de la reforma, aquesta opció s'ha disparat. A tall d'exemple, l'any 2023 el nombre de jubilacions demorades va superar les 26.000, un 50% més que l'any 2022. Però l'ens supervisor reconeix que la seva "efectivitat" està vinculada a una "incertesa molt elevada". Recomana "aprofundir" en l'efecte d'aquests incentius i avança que "analitzarà" quin tipus de persones s'hi acullen i per quins motius.
Més esperança de vida, però també més "mala salut"
Amb tot, des del Banc d'Espanya no només es posa la lupa en el creixement de les pensions per jubilació fruit de la sortida del mercat laboral de la generació del baby boom, sinó també en el conjunt de prestacions socials que les administracions hauran d'afrontar tenint en compte l'evolució demogràfica a Espanya i la creixent "taxa de dependència" (el pes dels majors de 64 anys sobre el total de la població fa disparar, també, la despesa).
Davant d'una població cada cop més envellida, si les condicions de salut en què s'envelleix són pitjors, automàticament creixerà la despesa associada a la dependència, en especial a certes cures com ara les de llarga duració i les que han de facilitar les activitats diàries. A més, cal tenir en compte que si bé Espanya se situa entre les economies avançades amb una esperança de vida més alta (83,2 anys), quan es mira l'esperança de vida "en bona salut", els resultats són pitjors (poc més de 60 anys).
Fruit d'això, també serà clau el pes de la població migrant al mercat laboral. Segons el Banc d'Espanya, perquè la taxa de dependència es mantingui constant durant els pròxims 30 anys, "el col·lectiu de nascuts a l'estranger en edat de treballar hauria de ser tres cops superior al que contempla l'INE a les seves projeccions sobre població". Mentre que l'INE preveu que Espanya guanyi 10 milions de població migrant en edat de treballar fins al 2053, el Banc d'Espanya estima que es necessitarien 24,5 milions de persones migrants per mantenir la taxa de dependència i, per tant, poder cobrir la despesa en pensions.