El Banc d’Espanya millora la previsió de creixement per als anys 2021, 2022 i 2023

Els brots verds en el si de les previsions macroeconòmiques creixen dia rere dia. L'últim organisme en insuflar optimisme ha sigut el Banc d'Espanya, que aquest dimarts ha millorat les seves previsions de creixement de l'economia espanyola per als anys 2021, 2022 i 2023. En concret, l'ens supervisor espera un augment del PIB del 6,3% per a aquest 2021; del 5,9% per al 2022 i de fins al 2% per al 2023, d’acord amb un escenari central de projecció. Totes les estimacions són lleugerament millors que les projectades fa només quatre mesos, quan l'organisme va preveure un augment del PIB espanyol del 6,2% aquest any i del 5,8% el que ve, mentre que per al 2023 ni tan sols estimava arribar al 2% (se situava a l'1,8%).

El Banc d'Espanya creu que l'escenari econòmic actual, però també l'evolució de la pandèmia, permet prolongar i augmentar les estimacions favorables de l'evolució de l'economia. En un informe fet públic aquest dimarts, l'organisme destaca "la millora notable" del mercat laboral espanyol, en concret de les branques més afectades per la crisi del coronavirus com ara la del sector serveis, gràcies a la represa del turisme i a l'augment de les hores treballades. De fet, l'atur al conjunt d'Espanya ha experimentat la reducció més important d'un agost des que es comptabilitza, amb 82.583 persones.

A més, també apunta que "l'enfortiment" de les rendes de la població gràcies als estímuls públics aprovats pels governs –com els ERTO, en el cas espanyol– estan afavorint la despesa de les famílies. "De cara al futur, aquesta demanda podria continuar mostrant un notable vigor gràcies a l'estalvi acumulat des de l'inic de la pandèmia", apunta l'ens supervisor. També destaca l'arribada dels fons europeus antipandèmia que "afavoreixen" el seu horitzó de projeccions.

Tanmateix, el Banc d'Espanya també reconeix que l'increment de la inflació els últims mesos (l'energia ha disparat l'IPC al 3,3% a l'agost) pot portar a "comprimir el poder de compra de les famílies espanyoles". El Banc d'Espanya, però, també puntualitza que l'espiral alcista de la inflació és "transitòria" i que decaurà a principis del 2022 al conjunt de la zona euro. L'ens tampoc s'oblida de l'evolució sanitària de la pandèmia, així com de la possible aparició de noves variants del covid que puguin estroncar el creixement.

A finals del mes d'agost, el Banc Central Europeu va posar la lupa damunt els retards en les entregues de subministraments i l'escassetat de xips, que han arribat a disminuir la producció industrial a les tres principals economies de la zona de l'euro, Alemanya, França i Itàlia. En aquest sentit, el Banc d'Espanya (BdE) també inclou les "limitacions de l'oferta [d'alguns productes] que afligeixen alguns processos productius" com un element més que podria estroncar l'activitat econòmica els pròxims trimestres si es prolonga en el temps. Per tot això, el BdE manté la prudència a l'hora de retirar els estímuls.

Un nou trimestre de recuperació

El Banc d'Espanya continua preveient alces trimestrals del PIB per sobre del 2% el que queda d'any. Després del retrocés registrat el primer trimestre, el PIB de l'economia espanyola ha repuntat un 2,8% el segon trimestre i espera que en el tercer trimestre sigui del 2,7%, una dècima per sota, lligat a la incertesa estructural de la crisi del coronavirus i a la limitada informació encara sobre els fluxos turístics durant els mesos de juliol, agost i setembre.

Durant l'any el Banc d'Espanya ha revisat de manera optimista el creixement de l'economia espanyola. A principis de març preveia un creixement del PIB del 6% per a aquest 2021, mentre que ara el situa en un 6,4%. Tanmateix, la xifra continua sent menor a la que va estimar el mes de desembre de l'any passat, quan preveia un creixement de l'economia d'un 6,8%. Si es manté l'escenari central de l'organisme supervisor, l'economia espanyola arribaria al nivell del PIB previ a la crisi durant el 2022.

Dèficit públic

Segons el Banc d'Espanya, els comptes de les administracions públiques han mostrat una evolució "més favorable" durant el primer semestre en comparació amb el mateix període de l'any passat, quan la pandèmia va obligar a hivernar l'economia (el dèficit sobre el PIB el primer semestre s'ha reduït 2 punts en comparació amb l'any passat). L'ens ho vincula a la recuperació de la demanda i, per tant, del consum, així com al creixement dels ingressos públics. A més, la despesa de les administracions públiques per fer front a l'impacte del covid també ha disminuït.

"No obstant això, el desequilibri dels comptes públics es mantindrà en quotes encara molt elevades fins al 2023", reconeix l'organisme supervisor. El Banc d'Espanya es refereix al deute públic, que el 2020 va repuntar fins al 120% del PIB i que en un escenari central només disminuiria 5 punts percentuals aquest any. De fet, la mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha anticipat que no serà fins al 2025 que l'estat espanyol podrà assumir el "compromís de la consolidació fiscal" amb les autoritats europees, que mantenen suspeses per al 2022 les seves regles fiscals.