El Banc d'Espanya preveu revisar més a la baixa el creixement del 2022

Madrid"Una pertorbació després d'una altra pertorbació". Així és com el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, resumeix l'escenari econòmic dels dos últims anys. Quan l'economia es començava a recuperar de la crisi del covid-19, l'increment dels preus, en particular dels energètics, alimentat encara més per l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha tornat a trastocar el creixement fins al punt que les previsions que l'ens supervisor va fer a l'abril es revisaran encara més a la baixa. Així es desprèn de l'Informe Anual del Banc d'Espanya 2021 publicat aquest dimecres.

L'organisme va dibuixar per a aquest 2022 un creixement del PIB del 4,5%, però "la informació coneguda després, que inclou un creixement del PIB del primer trimestre menor del previst, apuntaria a una nova revisió a la baixa de la taxa de creixement" de l'economia per al conjunt d'aquest any, recull l'informe. En concret, el PIB del primer trimestre va créixer un 0,3%, molt per sota de l'últim trimestre del 2021. A més, la previsió del Banc d'Espanya se situa per sobre de la de l'Airef o el govern espanyol (4,3%), així com de la Comissió Europea (4%).

En canvi, el Banc d'Espanya apunta que, a diferència del que va estimar a l'abril, el creixement dels preus energètics hauria estat "més moderat" i, per contra, el dels productes no energètics més alt. De fet, la inflació subjacent dels últims mesos mostra la contaminació dels carburants i la llum cap a altres elements: mentre que l'IPC general descendeix lentament, el subjacent –que no té en compte l'energia i els aliments– creix (cal tenir en compte, però, que aquest trasllat amb un cert retard és normal).

L'organisme afegeix que l'excepció ibèrica aprovada a Espanya i Portugal, és a dir, el topall del preu del gas, "previsiblement pressionarà a la baixa els preus de l'energia". En tot cas, el Banc d'Espanya manté per als pròxims dos anys la via de creixement gradual, sempre que no es produeixin "noves pertorbacions o un agreujament de la guerra", i deixa per a finals del 2023 la recuperació dels nivells previs a la pandèmia.

Un dels altres elements negatius de l'últim any és la "pitjor evolució del consum privat". Davant la incertesa sobre l'evolució econòmica, les famílies van continuar estalviant. Malgrat l'increment dels preus, les taxes d'estalvi continuen "molt per sobre" dels nivells prepandèmia tot i haver disminuït en comparació amb el 2020. Aquí, però, hi ha diferències entre les famílies amb rendes més altes i les de rendes baixes. Aquestes últimes no només es van veure obligades a gastar més estalvis, sinó que tampoc van poder acumular-ne tants. "Els han utilitzat sobretot per fer front a l'encariment de l'energia", assenyala l'organisme. De fet, si bé l'ens assumeix que no és el moment d'una política fiscal contractiva, també apunta a un "marge d'actuació limitat" fruit de l'increment del deute públic (al març es va situar en el 117% del PIB). És per això que demana que els estímuls que aprovi el govern "es focalitzin cap a les famílies i empreses més vulnerables".

Amb tot, l'organisme apunta que en general les mesures fiscals del govern espanyol aprovades per fer front les conseqüències de la guerra han ajudat a aquestes famílies, però anticipa que la bonificació de 0,20 cèntims sobre els carburants ha beneficiat més les rendes altes.

Pacte de rendes "necessari"

"És molt fàcil involucrar els treballadors amb el pacte de rendes i exigir el seu compromís a través d'augments salarials més moderats, però també és important exigir a les empreses no tocar els marges empresarials", apunten des del Banc d'Espanya, que afegeix que caldria trobar un mecanisme que permetés demostrar a les empreses un "comportament contingut" els pròxims mesos. L'organisme, i en particular el seu governador, fa temps que demana un pacte de rendes per repartir els danys econòmics de la guerra a Ucraïna.