El Banc d'Espanya refreda "l'optimisme" del Govern: les Balears varen perdre un 27% del PIB el 2020

Les Balears són la província de l'Estat on més ha caigut el Producte Interior Brut (PIB) durant el 2020, segons un informe del Banc d'Espanya que analitza l'evolució d'aquest indicador econòmic, i ho han fet amb una davallada del 27%, gairebé triplicant la mitjana estatal (11%). Els càlculs del Banc d'Espanya contrasten amb l'optimisme relatiu del Govern balear, perquè agreugen en gairebé dos punts la caiguda de l'economia que havia estimat el desembre el conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i que ell ja havia qualificat de "davallada important". L'Executiu havia calculat d'entrada una caiguda del 28,8%, però la va reduir a la millora de la situació durant l'estiu.

D'aquesta manera, la pandèmia hauria copejat les Illes com a cap altra província d'Espanya. La segueixen Las Palmas (-21%) i Santa Cruz de Tenerife (-19%). Aquestes xifres, diu l'informe, demostren que "l'impacte de la pandèmia sobre l'activitat ha estat molt heterogeni per províncies, i que les insulars i les de l'arc mediterrani en són les més afectades. Les restriccions imposades per cada govern autonòmic per fer front a la crisi sanitària han tingut efectes molt diferents en funció del sector, segons l'informe, i els que impliquen més interacció social són els que n'han quedat més perjudicats. El turisme (l'hostaleria, el transport, etc.) i la cultura han rebut, doncs, la major part de l'impacte. El Banc d'Espanya també assenyala la importància de la mobilitat i de l'estructura sectorial a l'hora d'explicar les diferències provincials en l'evolució del PIB.

Dependència del turisme

En el cas de les Balears, la davallada del PIB s'explica sobretot per la variable del turisme. Els autors de l'informe han tingut en compte el pes d'aquest sector a cada província calculant el quocient entre el nombre de viatgers que hi varen anar el 2020 i la població que hi viu. Més pes del turisme, sobretot estranger, més proporció de treballadors temporals i menys mobilitat ciutadana (a causa de la insularitat) són factors relacionats a una caiguda més forta de l'activitat econòmica, associats, tots, a les Balears. Un major pes del turisme, sobretot de l'estranger, a més d'una major proporció de treball temporal, un menor pes del sector públic i nivells més baixos de mobilitat ciutadana –a causa de la insularitat–, estaria associat a una major caiguda de l'activitat a les Illes.

A part de les Illes, les províncies de Màlaga (-17%), Girona (-14,2%) i Alacant (-13,5%) també han patit una forta caiguda del PIB a causa de la seva vinculació amb el turisme. En canvi, les províncies de comunitats com Extremadura i Castella-la Manxa han tingut un descens més moderat que ha oscil·lat entre el 5,3% i el 7,4%. Ambdues comunitats tenen una menor exposició al turisme i un major pes dels sectors menys afectats per la crisi sanitària, com l'agricultura i el sector públic. En tot cas, la dependència de les Balears del turisme és evident, i és un sector que està al límit. Aquesta mateixa setmana hotelers i empresaris del sector a Mallorca han creat la plataforma SOS Turisme, que es presentarà divendres i que pretén reclamar ajudes urgents per la "paràlisi" del negoci a causa de la pandèmia. Exigeixen un pla de rescat i la reducció de càrregues fiscals, entre d'altres.

L'informe també conclou que l'excés de mortalitat derivat de la crisi sanitària no sembla que sigui una variable significativa per poder explicar les diferències en l'evolució del PIB de cada província.