El Banc d'Espanya revisa a l'alça el creixement del PIB del 2024 i el 2025

MadridFa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

Rere la millora de l'economia, sobretot el 2025, hi ha l'evolució positiva del PIB els últims trimestres, que genera un "efecte escombra" en el curt i mitjà termini. Això vol dir que es colliran fruits de la bona marxa actual més endavant. En tot cas, el consum privat, la inversió i les exportacions, sobretot turístiques, continuen explicant el fet que l'economia espanyola mantingui el pols. S'hi suma també el dinamisme del mercat laboral, gràcies a l'arribada de població migrant.

El Banc d'Espanya, però, també es mostra prudent pel que fa a alguns d'aquests últims elements. En el cas de la inversió privada, per exemple, tot i que la baixada dels tipus d'interès hauria d'impulsar-la, l'organisme supervisor mostra la seva sorpresa per l'evolució "a la baixa". De fet, aquesta inversió encara no ha recuperat els nivells prepandèmia. Sobre les exportacions, els últims rècords històrics tenen un "límit", constata el Banc d'Espanya, sobretot si es té en compte que es preveu un increment de les importacions (la compra a l'exterior neutralitza l'aportació d'Espanya a altres països). Amb tot, la despesa pública també ha estat un motor els dos últims anys, però tenint en compte la contenció que preveu el govern espanyol per complir amb les regles fiscals, perdrà protagonisme.

L'Estat es compromet a fer caure el dèficit a la meitat els pròxims quatre anys

L'impacte de la DANA

Pel que fa al tancament d'aquest 2024, el Banc d'Espanya estima que el PIB del quart trimestre (d'octubre a desembre) creixi entre un 0,6% i un 0,7% interanual, és a dir, lleugerament per sota del creixement del tercer trimestre (0,8%). Cal tenir en compte que aquest últim període coincideix amb la catàstrofe natural de la DANA al País Valencià. El seu impacte econòmic ha estat "brusc", constata l'organisme, però molt concentrat en el temps (el Banc d'Espanya el limita al trimestre actual) i limitat per les mesures desplegades pel govern espanyol.

Alhora, aquestes ajudes tindran un impacte sobre el dèficit de 0,5 punts del PIB entre els anys 2025 i 2024. De fet, l'organisme apunta que el govern espanyol no assolirà l'objectiu de dèficit del 3% del PIB i el situa en un 3,4% aquest any. En tot cas, també destaca que de cara a Brussel·les i a superar l'examen de la disciplina fiscal, es tracta d'una partida "extraordinària" que no es tindria en compte.

Desacceleració de la inflació

El Banc d'Espanya continua detectant una desacceleració de la inflació, tot i que no vol donar per conclosa la crisi de preus actuals. Estima que aquest 2024 acabarà amb una taxa d'inflació mitjana d'un 2,9%, mentre que cauria al 2,1% el 2025. L'ens situa els aliments com el principal element que ha ajudat a alleujar la pressió dels preus, mentre que el turisme i el sector de la restauració, on la demanda no ha deixat de créixer, continuen pressionant a l'alça.