El Banc d’Espanya descarta una pujada dels tipus d’interès en dos anys: "No es compleixen les condicions"
De Cos avisa que si es vol apujar el salari mínim "cal fer un esforç de formació" amb els treballadors afectats
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha descartat que els tipus d’interès de l’eurozona puguin pujar el 2023, tal com aquest divendres havia publicat el Financial Times citant informes secrets del Banc Central Europeu.
L’eurobanc acaba de revisar els seus objectius estratègics i ha deixat escrit amb més claredat quines són les condicions que s’han de complir per apujar els tipus d’interès, una decisió clau per a l’economia (perquè encareix l’accés al crèdit) i per a les entitats financeres (quan més baixos són els tipus més els costa guanyar diners). Entre aquestes condicions en destaquen tres: que la inflació estigui al 2%, que sigui de manera duradora i que la inflació subjacent (la que exclou l’energia i els aliments) també estigui alineada amb aquest 2%. Segons De Cos, les condicions per apujar els tipus ara s’han "endurit" i actualment res fa pensar que el 2023 es compleixin. "Ara com ara no es compleixen" aquestes condicions, ha insistit.
El governador ha pronunciat una conferència a l’Iese justament per explicar amb detall la revisió dels objectius que acaba d’aprovar el BCE. Aquests han sigut els seus missatges principals:
Pujada del salari mínim
Després que el govern espanyol i els sindicats pactessin ahir una pujada de l’1,6% en el salari mínim, el governador (que s’havia mostrat molt crític amb les fortes pujades dels anys anteriors) no s’ha oposat a l’increment acordat. Tot i així, ha reiterat que cal estar atent per si hi ha grups de la població que es veuen penalitzats per aquestes alces, com per exemple els joves. "Si hi ha un compromís polític per apujar el salari mínim, llavors cal fer un esforç per a la formació dels treballadors afectats".
El governador ha reconegut que el salari mínim pot ser "un element més" en la lluita contra la desigualtat, però al mateix temps pot tenir "efectes secundaris rellevants" en els grups de població "menys productius". De fet, De Cos ha assenyalat que hi ha sectors que encara van malament per culpa del covid i en els quals "el salari mínim és important". Abans de demanar prudència, el governador també ha reconegut que el mateix Banc d’Espanya ha de fer més estudis per entendre millor l’impacte d’aquest instrument en l’economia: "Ens hem estat fixant molt en el curt termini però hem de mirar més en el llarg termini".
Dubtes amb l’euro digital
En un moment en què el BCE està estudiant la introducció d’un euro digital (una moneda electrònica emesa per la mateixa institució que emet la moneda física), el governador ha reconegut que aquest instrument podria ser molt útil perquè el banc central pugui fer "una política monetària més eficaç", ja que els ciutadans podrien dipositar els seus diners al BCE directament sense passar per la banca comercial tradicional. De totes maneres, acte seguit ha tirat aigua al vi avisant que els bancs centrals no només es preocupen de l’eficàcia de la seva política monetària, sinó també de l’estabilitat financera. "Si la gent posés els diners al BCE, què passaria amb els bancs i els seus dipòsits?", s’ha demanat. De Cos ha insinuat així que el risc en què estarien els bancs frena l’adopció d’aquesta moneda electrònica.
Desigualtats
Una de les crítiques que s’han fet a les polítiques dels bancs centrals occidentals és que han augmentat les desigualtats: amb les seves compres massives de deute públic i corporatiu han enriquit especialment les persones que inverteixen als mercats financers i també les que tenen propietats immobiliàries. Tot i que De Cos ha mig reconegut que les polítiques del BCE poden haver generat desigualtats de riquesa, també ha defensat que, al mateix temps, han reduït les desigualtats de renda, ja que han permès crear molts llocs de treball. "Hi ha una correlació molt alta entre desigualtats i taxa d’atur, i sense les polítiques del BCE l’atur seria més elevat i hi hauria hagut més desigualtats".
- 1. Està preocupat el Banc d’Espanya per les pujades del salari mínim (SMI)?Al banc li van preocupar sobretot les anteriors, en especial la del 2019, quan es va elevar un 22%. La pujada d’aquesta setmana (de l’1,6%, quan la inflació està per sobre del 3%) és molt inferior. Amb tot, el governador va donar tres missatges: el primer, que hi ha sectors encara afectats pel covid on una bossa important de treballadors cobra l’SMI, de manera que això pot comportar un impacte en l’ocupació. El segon: que l’SMI serveix per lluitar contra les desigualtats socials. I el tercer: que si hi ha treballadors perjudicats per l’alça del SMI, el govern estigui atent per oferir-los formació i poder-los recol·locar. Aquest tercer i decisiu factor que Cos acostuma a repetir, sovint passa inadvertit.
- 2. Si els preus estan disparats, això vol dir que els tipus d’interès pujaran aviat? Segons De Cos, que està al consell del BCE, no és així. Justament, el BCE acaba de revisar els estatuts i ha endurit les condicions perquè s’elevin els tipus.
- 3. Quin impacte té que s’apugin els tipus d’interès? Quan s’eleven, l’accés al crèdit és més car. Això refreda l’economia i la inflació (ja que ciutadans i empreses demanen menys crèdits i hipoteques). Alhora, això facilita que els bancs tinguin més marge i, en resum, guanyin més diners.