El Banc d'Espanya canvia de discurs i alerta ara que l'atur i la temporalitat tenen "un elevadíssim cost econòmic"

MADRIDFa poc més de tres anys el Banc d'Espanya avisava de la mà del seu antic governador, Luis María Linde, que els treballadors indefinits tenien una "excessiva protecció" i apuntava que haurien de tenir menys drets. Però, en plena crisi del covid-19, el discurs de l'organisme en l'informe anual del 2019 que ha presentat avui reclama just el contrari.

L'actual governador, Pablo Hernández de Cos, ha avisat que l'elevada taxa d'atur i la temporalitat "tenen un elevat cost econòmic i social que el país no es pot permetre". A més, ha advertit que calen més polítiques de formació i aposta per "mesures laborals que assegurin llocs de treball fixes". De fet, des que va estellar la crisi sanitària els treballadors temporals han suposat el 77,2% del descens total a la Seguretat Social.

Dones i joves, els més afectats

L'informe alerta que la caiguda de l'ocupació ha tingut un impacte "més elevat" en el sector dels serveis, l'hostaleria sobretot, i també en el sector de les arts artístiques. Recull que són sectors ocupats en la seva majoria per dones, joves menors de 35 anys i treballadors amb rendes baixes. Tots ells, segons l'estudi, en pagaran de manera "més elevada les conseqüències" del confinament. A més, també destaca que la crisi està incidint més intensament sobre els col·lectius vulnerables, cosa que suposarà un "augment de la desigualtat".

Per això, entre les propostes d'acció i millora el Banc d'Espanya recull la necessitat d'augmentar la productivitat, millorar el funcionament del mercat laboral i assegurar la sostenibilitat de les finances públiques. En aquest últim sentit alerta de la necessitat d'un pla d'ajustos per contraure el deute públic. Una de les formes es, segons el Banc d'Espanya, a través de la pujada d'impostos. Defensa que a curt termini cal aplicar mesures com un augment reduït de l'IVA, ampliar els impostos mediambientals o tirar endavant una reforma de les pensions.

L'informe coincideix amb la publicació del PIB durant el primer trimestre a Espanya. La caiguda, segons ha confirmat l'INE, ha sigut del 5,2%, la "més alta de la seva història". Les mesures "necessàries" de contenció de la pandèmia van tenir un impacte directe en la disminució de la despesa privada, les exportacions i els serveis turístics, alerta el Banc d'Espanya.

Davant la incertesa d'un possible rebrot i l'absència d'una vacuna, l'organisme també preveu que la caiguda de l'activitat augmenti el segon trimestre del 2020. Pronostica que el PIB podria caure entre un 16 i 21,8% a causa de la vulnerabilitat en què està l'economia espanyola, i pronostica que fins a finals del 2022 no s'arribarà als nivells previs d'abans de la crisi.