La banca tradicional, en perill d’extinció

PalmaDes dels seus flamants despatxos de Washington, Brussel·les i Frankfurt, els homes de negre de la Troika, la institució de tres caps formada pel Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, exigiren a l’inici de la crisi el tancament de les oficines menys productives de les antigues caixes d’estalvi. L’objectiu era recuperar la rendibilitat d’aquestes entitats i que els grans bancs es poguessin quedar amb el negoci. Però la realitat ha estat que una part d’aquestes retallades en les xarxes comercials l’han pagada els ciutadans, sobretot aquells que resideixen en els pobles més petits i en els barris marginals de les ciutats, que s’estan quedant fora del circuit bancari. Economistes i sindicats han alertat d’aquesta situació perquè creuen que aquest moviment produeix exclusió financera, l’avantsala de l’exclusió social.

Un bon exemple de les conseqüències d’aquesta reconversió financera el podem veure en l’antiga Sa Nostra, la que fou durant molt de temps la caixa de referència de les Illes Balears, que fa set anys es va integrar dins el grup BMN (Banc Mare Nostrum) i que ara ha estat absorbida per Bankia. Des que es va fusionar l’any 2010 amb Caja Murcia, Caixa Penedès i Caixa Granada, ha tancat 59 oficines i el seu capital humà s’ha vist reduït a la meitat; de les 1.800 persones que integraven la plantilla fa set anys, ara només n’hi treballen 800 i el futur de moltes d’elles està enlaire deprés de l’absorció de BMN per part del banc amb seu a Madrid.

Eivissa ha estat l’illa més perjudicada. S’hi han tancat la meitat d’oficines de les 20 que hi havia obertes l’any 2010. La sagnia, a Menorca, ha estat menor, durant aquests període s’han tancat quatre oficines, molt lluny de les 45 que han deixat de donar servei a Mallorca, 30 d’elles durant els darrers tres mesos.

Tancaments arbitraris

Des de l’Unió Obrera Balear (UOB), el sindicat majoritari de BMN, critiquen les polítiques de tancament de Bankia. El seu secretari general, Joan Torrens, assegura que el criteri de 800 metres de distància entre sucursals, que figura en la memòria d’acomiadament col·lectiu de Bankia com a justificació de tancament, no es compleix a les Balears en els casos de les oficines del polígon de Marratxí, Son Caliu, el Pla de na Tesa, el polígon de Son Castelló, Magalluf, Establiments, Son Roca i el Rafal Nou. “Fan servir un criteri parcial, ja que en la ciutat de Múrcia, un cop feta la consulta sobre el mapa, s’observen diversos centres de treball acumulats a una distància menor que la utilitzada a Palma”, diu Torrens. El representant sindical afirma que els tancaments de sucursals no estan justificats, ja que el grup d’oficines bancàries tancades a les Balears a 15 de gener acumulaven un benefici de prop de tres milions d’euros. Per a Torrens, la política de tancament de sucursals obeeix a la intenció de Bankia d’aprimar l’estructura de l’entitat financera per a una futura venda a una altra entitat. En els darrers dies s’ha parlat molt del BBVA. “La política arbitrària de tancaments de sucursals inicia una hemorràgia de confiança entre l’entitat i la històrica i fidel clientela de les Balears, conclou Torrens.

Mancor i Banyalbufar, sense oficina

Un estudi de la Universitat de València conclou que el 2,4% de la població no pot accedir físicament als serveis financers d’una oficina bancària en el seu lloc de residència. Segons aquest estudi, el 48% dels 8.117 municipis que hi ha a Espanya no tenen cap sucursal bancària. Això significa que prop de quatre milions de ciutadans no tenen accés a una oficina física. A Mallorca és el cas de Mancor de la Vall, que desde l’any 2016 no disposa de cap sucursal bancària. BMN va tancar el seu local després de més de 40 anys de servei. Ara, únicament hi resta un caixer automàtic ubicat en una propietat de l’ajuntament. Més complicada és encara la situació dels veïns de Banyalbufar, que no disposen ni de local ni de caixer. Des de fa temps, els de Banyalbufar no tenen més remei que desplaçar-se fins a Andratx o Esporles per poder treure doblers. Passa el mateix a les barriades de l’extraradi de Palma, que en els darres temps han vist com tancaven desenes d’oficines. Per intentar aturar aquesta sagnia de tancaments, alguns ajuntaments com el de Marratxí han amenaçat que retiraran els comptes municipals a les entitats que abandonin el municipi, una política de pressió que aplaudeixen desdel sindicat UOB, que animen tots els consistoris a adoptar aquestes mesures.

La banca en línia i la telefònica són algunes de les opcions que es plantegen com a solució per a l’accés a aquests serveis. El problema en aquestes localitats és que en molts de casosla població és envellida i amb pocs coneixements de les noves tecnologies, cosa que complica el desenvolupament de la banca a través d’internet. De fet, segons un estudi de Funcas, la Fundació de Caixes d’Estalvi, el nivell de penetració a través de la xarxa entre les persones de 55 a 64 anys és del 65%, xifra que baixa fins al 35% en els casos de les persones de 65 anys.

Des que va començar la crisi s’han perdut prop 100.000 llocs de feina en el sector financer arreu de l’Estat, i a aquest xifra aviat s’hi sumaran els prop de 400 treballadors de l’antiga Sa Nostra. La darrera proposta d’ERO de l’empresa afecta 124 treballadors en excedència, 139 empleats d’oficines tancades i 46 ocupats com a conseqüència del Marc d’Assignació de Recursos. De moment, no ha transcendit què passarà amb els 100 empleats que treballen a les oficines centrals de Palma.

Segons Joan Torrens, la concentació bancària pareix una tendència que continuarà , cosa que podria reduir encara més el nombre d’oficines. “La indústria manté una política de concentració bancària, de tancament d’oficines i de reducció de treballadors de banca, que no ve acompanyada de polítiques destinades a garantir l’accés universal als serveis bancaris”, ha conclòs Torrens.