La fiscalia decideix exculpar Deloitte pel cas Bankia

MadridEl fiscal Alejandro Luzón ha enviat a la Fiscalia Anticorrupció l'escrit d'acusació sobre la sortida a borsa de Bankia, en el qual acusa diferents membres de la cúpula de l'entitat per delicte d'estafa als inversors. Es tracta del llavors president de l'entitat, Rodrigo Rato; el vicepresident de Bankia, José Luis Olivas; el vicepresident de Caja Madrid, de BFA i membre del comitè executiu de Bankia, José Manuel Fernández Noriella, i el conseller delegat, Francisco Verdú.

Finalment, però, el fiscal ha decidit no demanar que seguin al banc dels acusats Deloitte i el seu soci, Francisco Celma, per delicte de falsedat comptable en els comptes anuals de 2010 i 2011, a diferència del que sí que fixava el jutge Fernando Andreu en la seva interlocutòria de conclusió de l'11 de maig passat. De fet, dels 34 administradors que tenia Bankia, el fiscal només ha decidit acusar-ne quatre, segons ha pogut saber l'ARA.

El jutge imputa Deloitte i el seu soci Celma per Bankia

El termini per presentar escrits d'acusació finalitzava aquesta tarda. El fiscal Luzón, actualment tinent fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, ha enviat l'escrit d'acusació aquest matí.

Luzón desenvolupa al llarg de quaranta folis que el delicte d'estafa als inversors (del nou article 282 bis del Codi Penal de l'any 2010) castiga aquestes conductes amb penes que van d'un a quatre anys de presó.

En l'exposició sobre aquest delicte, Luzón assenyalava que incrimina “els administradors de societats emissores de valors negociats en els mercats de valors que falsifiquin les informacions sobre els seus recursos, activitats i negocis presents o futurs, per aconseguir captar inversors o obtenir crèdits i préstecs”. El legislador, doncs, pretenia castigar una autèntica estafa realitzada en un àmbit concret: en la realització d'inversions dins dels mercats de valors.

Segons Luzón, lligar la sortida a borsa amb el delicte d'estafa als inversors parteix del fet que els administradors van ocultar la inviabilitat del projecte i tampoc van detallar les ajudes públiques necessàries que l'entitat va exigir. Tot i que l'escrit del fiscal estima que el fulletó de sortida a borsa, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), no era la millor representació de la imatge fidel de la situació patrimonial de Bankia-BFA, no considera que s'ha comès un delicte comptable. Això l'allunya de la línia marcada pel jutge instructor, qui sí que acusa el soci auditor i situa l'empresa Deloitte com a responsable civil subsidiari.

El fiscal sosté que els administradors (concretament els quatre que acusa) coneixien les necessitats de sanejament i les ajudes públiques que farien falta després de la sortia a borsa, ja que el projecte ja tenia aspectes de ser inviable.

Tampoc acusa (això sí va en línia amb el que declara el jutge instructor) els supervisors. Es tracta dels alts càrrecs del Banc d'Espanya i la CNMV.

El fiscal entén que el bé jurídic que es vol protegir amb el delicte d'estafa als inversors està constituït pels interessos econòmics del col·lectiu dels inversors en el mercat de valors, uns interessos que s'han vist perjudicats per l'execució de la conducta delictiva.

L'article 282 bis contempla que la falsedat es refereixi a “la informació economicofinancera continguda en els fulletons d'emissió de qualssevol dels instruments financers o informacions que la societat ha de publicar i difondre conforme a la legislació del mercat de valors sobre els seus recursos, activitats i negocis presents i futurs, amb el propòsit de captar inversors o dipositants, col·locar qualsevol tipus d'actiu financer o obtenir finançament a través de qualsevol mitjà”.

L'escrit d'acusació, doncs, recull les reticències expressades pel fiscal Luzón al llarg d'una instrucció de cinc anys, en el sentit que els comptes i balanços del grup BFA-Bankia no es podrien considerar falsos com a tal.

Aquest raonament el porta a estar d'acord amb el jutge Andreu a l'hora d'excloure del banc dels acusats a alts càrrecs del Banc d'Espanya i la CNMV. No obstant això i a diferència del jutge, en excloure el delicte de falsedat comptable dels comptes i balanços segons s'ha apuntat, no acusa el soci auditor Francisco Celma ni considera responsable civil subsidiari Deloitte.

Amb tot, el fulletó d'emissió de les noves accions de Bankia l'any 2011 contenia els comptes aprovats pel Banc d'Espanya i auditats per Celma i Deloitte. Si el fulletó no reflectia la imatge fidel i era l'instrument per enganyar els inversors ocultant-los la inviabilitat del projecte, com s'entén que s'excloguin l'auditor i supervisors del banc dels acusats?