Bankinter avisa que si cal buscarà fórmules per esquivar el nou impost

MADRIDL'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de crear un tribut a la gran banca per repartir els danys de la inflació no va caure en gràcia al sector. De fet, poc després de conèixer la intenció de l'executiu no només van caure a la borsa els principals bancs, sinó que l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) va criticar la "improvisació jurídica" d'una mesura que "distorsiona" el mercat. A aquestes paraules s'hi ha sumat obertament aquest dijous la consellera delegada de Bankinter, una de les entitats a qui afectaria el nou tribut. "Ens sembla tremendament injust. Si hi ha la possibilitat de no pagar-lo, perquè jurídicament ens ho permet el dret, ho lluitarem", ha sostingut María Dolores Dancausa durant la roda de premsa de presentació dels resultats de l'entitat.

Dancausa, però, també s'ha mostrat prudent i ha reconegut que encara no coneixen els detalls de la mesura. "Encara no sabem amb quins criteris s'aplicarà l'impost", ha assumit la consellera delegada. De fet, aquest divendres hi ha prevista una reunió entre el ministeri d'Economia i el sector financer –entitats, però també organismes com el Banc d'Espanya– per abordar la proposta. En tot cas, Sánchez va justificar el nou impost a la banca pels "beneficis extres que aconseguiran les entitats per l'augment dels tipus d'interès" que aquest dijous ha materialitzat el Banc Central Europeu (BCE), que ha anunciat una pujada de 50 punts.

El govern espanyol, durant el debat de política general, va anunciar aquest nou tribut a la banca de bracet amb un tribut a les grans energètiques. La intenció de l'executiu és que tots dos impostos entrin en vigor l'any que ve. Només a través de l'impost a la banca s'estima recaptar 1.500 milions d'euros a l'any, és a dir, 3.000 milions fins al 2024. Ara bé, no se'n coneixen més detalls i, precisament, la pregunta que sobrevola des d'aleshores és com s'ho farà l'executiu perquè les entitats no esquivin el tribut. "Tenim previst prohibir la repercussió d'aquest gravamen al preu final que suporten els ciutadans", va assegurar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

De moment, qui ha intentat aterrar aquesta idea ha sigut Unides Podem. La formació lila ha plantejat al PSOE endurir el Codi Penal perquè les entitats financeres que no paguin el tribut siguin castigades amb penes de presó d'entre 2 i 10 anys. En concret, Unides Podem planteja una proposta legislativa a través de la qual introduir un nou article al Codi Penal i modificar-ne dos més. "No conec la proposta i em sembla temerari pronunciar-me sense entendre-ho bé", ha dit la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE), al ser preguntada sobre la mesura. Ribera ha recordat que el ministeri d'Hisenda "hi està treballant".