El BCE torna a apujar els tipus i ofega encara més els hipotecats

Brussel·lesLa inflació es va reduint i el creixement econòmic de l'eurozona s'ha estancat, però el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous tornar a apujar el preu dels diners i ha incrementat els tipus d'interès per desena vegada consecutiva un quart de punt (0,25), fins a arribar al 4,5%. D'aquesta manera, el consell del govern de l'organisme bancari no atura l'abrupte encariment del deute que va començar el juliol del 2022 i continua escanyant cada vegada més els hipotecats.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, no ha avançat si l'entitat bancària continuarà apujant el preu dels diners, però sí que ha obert la porta a aturar els increments dels tipus d'interès i ha assenyalat que ja "han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de manera substancial" a disminuir la inflació. En cap cas, però, ha descartat del tot que en la pròxima reunió del consell de govern de l'entitat bancària es torni a encarir el deute o que, després d'una potencial treva, es decideixi apujar-lo una altra vegada. "Continuarem aplicant un enfocament dependent de les dades", ha insistit la presidenta del BCE en roda de premsa.

Era la primera vegada des que el BCE va començar a apujar de manera agressiva els tipus que hi havia molts dubtes sobre quina seria la decisió de l'entitat: si continuaria capficat en l'objectiu de reduir com més aviat millor l'elevada inflació o si, davant de la desacceleració econòmica i la contracció del crèdit, donaria un descans. De fet, segons Lagarde, el consell de govern de l'organisme bancari ha apostat per apujar els tipus per una "majoria sòlida", però no hi ha hagut unanimitat, tal com havia passat en les anteriors ocasions.

Sigui com sigui, l'entitat bancària ha prioritzat una altra vegada la lluita per estabilitzar els preus i ha tornat a fer servir la seva millor arma contra la inflació, que és l'encariment del deute, encara que això hagi contribuït a apropar la zona euro a la recessió i hagi posat en dificultats econòmiques molta gent hipotecada (a tot l'Estat són quatre milions). En aquest sentit, Lagarde ha celebrat que les decisions de l'entitat bancària hagin fet efecte en les condicions de finançament, que "han tornat a endurir-se i estan frenant cada vegada més la demanda", cosa "molt important" perquè la inflació baixi.

Actualment, el percentatge d'increment dels preus de consum encara està per sobre de l'objectiu que s'ha posat l'entitat bancària, que és el del 2%. Segons les previsions del mateix BCE, s'estima que la inflació acabi sent aquest 2023 del 5,1%, el 2024 del 2,9% i el 2025 del 2,2%. Tot i això, la tendència és clarament descendent. "La inflació continua disminuint, però encara s'espera que sigui massa alta durant massa temps", ha remarcat Lagarde.

Un banc central i dues Europes

La situació econòmica entre els diferents països de la moneda única és dispar, segons les previsions econòmiques de la majoria d'organismes internacionals. Mentre que les estimacions de la Comissió Europea preveuen, per exemple, que Alemanya registrarà un 6,4% d'inflació i que la seva economia caurà un 0,4% aquest 2023, diuen que Espanya es quedarà al 3,6% d'inflació –una de les més baixes de la zona euro– i que el producte interior brut (PIB) espanyol incrementarà un 2,2%. Així doncs, el govern germànic defensa l'actual política del BCE perquè li és urgent reduir l'augment de preus, encara que sigui a costa d'empitjorar encara més el creixement econòmic del país, mentre que això perjudica clarament Madrid, perquè té la inflació més domesticada i pot veure frenada la seva bona dinàmica.

Normalment, el banc central dels Estats Units, la Reserva Federal (Fed), se sol reunir abans que l'organisme europeu i, encara que Lagarde insisteixi en la independència del BCE, l'organisme bancari europeu està parcialment influenciat per les decisions de Washington. En tot cas, els experts i el mercat esperen que la Fed, en la seva trobada del 20 de setembre, opti per no apujar els tipus i creuen que els estatunidencs ja estan molt a prop del final de la pujada dels tipus d'interès. Tot i això, no es descarta algun increment més abans que s'acabi l'any.

Cal recordar, però, que els Estats Units i l'eurozona es troben en situacions diferents. Les taxes d'atur estatunidenques són significativament més baixes que les dels països de la moneda única, i Washington –que s'ha vist menys afectat per la guerra d'Ucraïna i la consegüent crisi energètica– té més controlada la inflació i presenta millors previsions de creixement econòmic, dos elements que apunten a una frenada en l'escalada dels tipus.