El BCE dispara el preu del diner

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha anunciat una nova pujada dels tipus d'interès de 0,75 punts, la qual cosa situa els tipus bàsics al 2%, ha informat l'organisme monetari en un comunicat posterior a la reunió del seu consell de govern celebrada aquest dijous. Es tracta de la segona pujada consecutiva d'aquesta magnitud, després de l'aprovada al setembre, la més forta des que es va crear la institució el 1999.

El BCE ha justificat l'increment per l'augment del cost de la vida a tota la zona euro. "La inflació es manté massa alta i estarà per sobre de l'objectiu durant un període llarg" de temps, ha indicat la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde. L'objectiu marcat pel BCE és que els preus pugin un 2% a mitjà i llarg termini, però el mes passat van créixer un 9,9% respecte a un any enrere.

Concretament, el BCE ha apujat 0,75 punts els seus tres tipus principals. L'interès de les operacions principals de finançament, que és el que paguen els bancs a la institució per la majoria d'operacions, se situa al 2%, el nivell més alt des del 2009. Pel que fa a l'interès que cobra per operacions d'un dia –quan el BCE deixa diners a una entitat i aquesta els retorna l'endemà–, el tipus creix fins al 2,25%, mentre que per a dipòsit d'un dia –quan un banc diposita diners al BCE durant 24 hores– el BCE pagarà un 1,25%.

Després de mantenir els tipus d'interès al mínim històric del 0% des del febrer del 2016, l'organisme amb seu a Frankfurt va tornar a apujar el preu del diner el juliol passat, amb un primer increment fins al 0,5% i un segon el mes passat, fins a l'1,25%. El BCE segueix així el camí marcat per la Reserva Federal dels Estats Units –que es reunirà dijous que ve–, que també ha apujat els tipus de manera agressiva els últims mesos.

Impacte sobre famílies i empreses

Les decisions del BCE representen un gir de la política de la institució que tindrà un impacte directe sobre l'economia de famílies i empreses i que, a diferència dels EUA, presenta dubtes. Mentre que als Estats Units la recuperació de l'economia després de la pandèmia va ser més ràpida i amb una forta creació d'ocupació, en el cas d'Europa ha sigut més lenta i l'atur es manté més elevat. Aquesta recuperació més robusta dels EUA va contribuir a augmentar els preus, ja que el consum va créixer gràcies al fet que hi havia més ciutadans amb feina. Per contra, la inflació que experimenta Europa es deu principalment a factors externs: a l'encariment de l'energia provocat per la invasió russa d'Ucraïna i a colls d'ampolla en les cadenes de subministrament a la indústria.

Amb les pujades de tipus, els bancs centrals passen a cobrar diners si els bancs comercials els demanen diners. Amb això frenen el crèdit, ja que les entitats financeres també han de demanar als seus clients interessos més elevats quan els deixen diners. Aquest efecte dòmino ja es nota en els interessos que els bancs cobren als seus clients pels préstecs, per exemple, hipoteques: l'increment sostingut dels tipus aquest any ha disparat l'Euríbor, l'índex de referència per a la majoria de crèdits a tipus variable a Espanya, fins als nivells més elevats dels últims deu anys.

Una altra derivada és que l'encariment del crèdit que busquen els bancs centrals es tradueix en menys consum i menys inversió per part de famílies i empreses. Això acostuma a provocar una desacceleració de l'activitat econòmica i, fins i tot, una recessió, a més d'un increment de l'atur, ja que a les empreses els cauen les vendes. La mateixa Lagarde ha admès en la roda de premsa que les pujades de tipus "podrien comportar un atur una mica més alt" al conjunt de la zona euro, però ha defensat les mesures aprovades pel consell de govern i ha augurat que l'encariment del cost de la vida se suavitzarà "a finals d'aquest any i principis de l'any vinent".

Tanmateix, fins que això no passi, la presidenta ha anunciat que cal "esperar que s'apugin més els tipus d'interès". El consell de govern del BCE anirà prenent les seves decisions "reunió a reunió", la pròxima de les quals tindrà lloc el 15 de desembre.

Retallar els beneficis caiguts del cel

A més de la pujada de tipus, el BCE ha anunciat canvis en els interessos que cobra als bancs pel programa TLTRO-III, conegut com la barra lliure a la banca. Fins ara aquest programa permetia a les entitats financeres obtenir diners del banc central a un interès del 0% i retornar-los un temps més tard. L'objectiu era sobretot que la banca tingués liquiditat per fer fluir el crèdit cap a empreses i famílies i, per tant, fomentar la inversió i l'activitat econòmica.

Ara bé, amb els increments dels tipus, els bancs podrien agafar diners a través del TLTRO-III i dipositar-los a un compte al mateix BCE, on cobrarien els interessos pertinents. Aquesta jugada els pot donar uns beneficis extraordinaris de fins a 24.000 milions d'euros segons alguns analistes, en una operació sense cap conseqüència per a l'economia real. Per evitar-ho, el BCE ha decidit apujar els interessos que paguin els bancs per utilitzar el TLTRO-III. Així, en cas de tenir un interès baixíssim, el programa passarà a cobrar a les entitats la mitjana dels tres tipus bàsics.