BCE

Compàs d'espera: el BCE atura la baixada de tipus i no aclareix quin rumb seguirà

El regulador bancari fa una pausa en la senda de reducció del preu del diner iniciada el mes passat i el deixa en el 4,25%

El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, i la presidenta, Christine Lagarde.
18/07/2024
3 min

EstrasburgPausa en la baixada dels tipus d'interès. El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous que de moment frena la reducció que va iniciar el mes passat i manté el preu del diner al 4,25%. La presidenta de l'entitat, Christine Lagarde, ha evitat donar cap senyal sobre si preveu reprendre la baixada al setembre o a l'octubre. "No ens comprometem per avançat amb cap senda concreta dels tipus", ha dit.

Lagarde ha insistit que "les pròximes decisions es basaran en les perspectives d'inflació" i ha admès que "la majoria" dels indicadors de l'augment de preus s'han mantingut "estables o han baixat al juny". De fet, aquest dimecres l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat, va confirmar la inflació interanual del 2,5%, una dècima menys que al maig.

Ara bé, tot i que la tendència inflacionista es manté a la baixa, no disminueix a un ritme tan ràpid com s'estimava en un principi i encara no ha assolit l'objectiu que s'ha marcat el BCE: el 2%. Les últimes previsions econòmiques de la mateixa entitat revisaven en un 0,2% les taxes d'augment de preus en el conjunt del 2024, que ara es calcula que serà del 2,5%, i el 2025 del 2,2%.

En aquesta línia, Lagarde ha remarcat que "les pressions inflacionistes internes continuen sent intenses" i que "és probable que la inflació general continuï per sobre de l'objectiu fins ben avançat l'any vinent". I, per això, ha tornat a avisar que l'organisme que presideix mantindrà "els tipus d'interès oficials a nivells prou restrictius durant el temps que faci falta per assolir aquest objectiu".

Pel que fa a la inflació subjacent, que exclou l'energia i els aliments frescos per la seva volatilitat, no es va reduir i es va mantenir al 2,9% el juny. El BCE tampoc aconsegueix aturar l'increment dels sous, que el primer trimestre d'enguany van créixer un 5%, ni l'augment de preus del sector serveis, que es manté especialment elevat, el 4,1% al maig.

Els països més reticents a abaixar els tipus gaire de pressa, com Alemanya, consideren que la inflació és encara massa elevada, si bé s'ha allunyat dels nivells —més del 10%— que va assolir poc després de l'inici de la guerra d'Ucraïna i en plena crisi energètica. Altres estats membres, com França i Espanya, sempre es mostren més partidaris d'abaixar el preu del diner.

Una pujada més ràpida que la baixada

Cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les principals eines de què disposa el BCE per frenar la inflació. Si el preu del diner s'encareix, els crèdits –això inclou les hipoteques– s'apugen. Això frena l'activitat econòmica i, per tant, s'aconsegueix l'objectiu perseguit: reduir l'augment de preus.

Tanmateix, un dels efectes secundaris dels tipus d'interès elevats és que fan decaure el creixement econòmic, que fa temps que es troba en mínims a l'eurozona. El producte interior brut (PIB) dels països de la zona euro va créixer un 0,3% el primer trimestre d'enguany i els últims tres mesos del 2023 va disminuir un 0,1%.

De moment, el mercat de treball no es ressent dels elevats tipus d'interès i l'atur continua estant a mínims en el conjunt de països de la zona euro, el 6,4% al juny. Això allunya la possibilitat d'una recessió econòmica i fa que el BCE es vegi amb cor de rebaixar els tipus a un ritme més lent del que els va apujar. Per això, mentre el regulador bancari va incrementar-los de manera consecutiva deu vegades fins a arribar al 4,5%, la pausa en la reducció d'aquest dijous ja fa preveure que no els rebaixarà a la mateixa velocitat.

Tot i que aquest dijous ha decidit mantenir-los al 4,25%, el BCE ja es va avançar el mes passat al seu homòleg dels Estats Units, la Reserva Federal (Fed), a l'hora de reduir els tipus d'interès en 0,25 punts. Normalment, Washington marca el camí i Frankfurt segueix els seus passos, però al juny l'entitat europea es va avançar a l'organisme estatunidenc a l'hora d'iniciar una senda de reducció del preu del diner. En tot cas, es preveu que les dues institucions es tornin a sincronitzar al setembre, quan els mercats apunten que la Fed abaixarà els tipus per primera vegada després de més de quatre anys.

stats