El BCE obre per primer cop la porta a no gastar tots els diners del seu programa antipandèmia

BarcelonaEl consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous deixar inalterats els programes de compra massiva de bons per fer front a la pandèmia, així com mantenir en mínims històrics els tipus d'interès. No obstant, la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ha obert la porta a la possibilitat que no calgui utilitzar tots els fons previstos pel pla de compres.

Així doncs, el BCE continuarà tant amb el seu programa habitual d'adquisició de deute, al qual continuarà destinant 20.000 milions d'euros mensuals, com amb el pla fet especialment per mantenir l'estabilitat financera arran de l'esclat de la pandèmia del covid-19, l'anomenat PEPP.

El BCE va engegar el PEPP el juliol passat amb un màxim de 750.000 milions d'euros previstos per comprar deute corporatiu, però sobretot públic, amb l'objectiu d'injectar diners al sistema financer i, alhora, garantir la solvència dels estats de la zona euro en un moment de crisi en què s'han d'endeutar per pal·liar els efectes de la pandèmia. Posteriorment, ha rebut diverses ampliacions, l'última de les quals el desembre passat, fins a situar el total del fons en 1,85 bilions d'euros a gastar, com a mínim, fins al març del 2022.

En la reunió d'aquest dijous, el consell del govern del banc ha optat per deixar sense canvis aquest programa amb la perspectiva que la crisi econòmica derivada del covid-19 no s'acabarà en els propers mesos. No obstant, Lagarde ha apuntat la possibilitat que el BCE no necessiti utilitzar tots els diners previstos, una idea que fins ara no havia esmentat mai.

En el jeroglífic llenguatge que caracteritza els banquers centrals, Lagarde ha explicat: "Si es poden mantenir les condicions de finançament favorables amb fluxos d'adquisicions d'actius que no exhaureixin el paquet sobre l'horitzó d'adquisicions netes del PEPP, no serà necessari que s'utilitzi el paquet sencer". És a dir, no caldrà destinar tots els diners del PEPP si els estats i les empreses poden vendre el seu deute als mercats pagant interessos raonablement baixos.

Ara bé, la presidenta ha afegit que "igualment, el paquet pot ser recalibrat si cal" per mantenir les condicions de finançament; és a dir, que, si convé, el BCE pot tornar a augmentar la quantitat de diners que destina a comprar bons.

Més optimisme, les mateixes mesures

Lagarde s'ha mostrat més optimista que en l'última compareixença, abans de Nadal, quan el BCE va anunciar una ampliació generalitzada de noves mesures. El BCE ha notat un fort rebot en el creixement de l'economia de la zona euro al tercer trimestre del 2020 i espera que l'economia no pateixi aquest any com en la primera meitat de l'any passat, quan va esclatar la pandèmia, tot i la possible caiguda de l'activitat de finals d'any per culpa dels rebrots de contagis.

Segons la presidenta, "les notícies sobre les perspectives de l'economia global, l'acord per a les relacions futures entre la UE i el Regne Unit i l'inici de les campanyes de vacunació són encoratjadors", tot i que el fet que la pandèmia mantingui els alts nivells de contagis al continent representa "un risc" per al creixement.

En aquest sentit, doncs, el BCE es manté prudent i ha deixat intactes totes les mesures que ha anat aprovant al llarg dels últims mesos, incloent-hi l'última tongada del desembre. Per tant, a banda dels esmentats programes de compra de deute, també es manté el programa TLTRO-III, sovint anomenat barra lliure a la banca, que permet a les entitats financeres agafar diners prestats del BCE a condicions molt barates a canvi que facilitin el crèdit a empreses i famílies. Pel que fa als tipus d'interès, els ha deixat a mínims històrics: 0% en el cas del tipus bàsic, 0,25% en el cas dels dipòsits a curt termini (un dia) i -0,5% per als dipòsits a llarg termini.

L'objectiu de totes les mesures és fer fluir el crèdit a l'economia real perquè es creï activitat econòmica per aturar la recessió, però Lagarde ha insistit que cal que vagin acompanyades per augments de la despesa per part dels governs. De moment, alguns països com Alemanya estan gastant més i endeutant-se per ajudar els ciutadans i els negocis, però d'altres de més endeutats, com Espanya, estan sent més tebis tot i pagar interessos històricament baixos pels seus bons.

Inflació a l'alça

A diferència d'altres països, on els bancs centrals han de fomentar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball, el BCE és l'únic dels grans bancs centrals del món que té un mandat únic: controlar els preus mantenint la inflació a prop però per sota del 2%. I de moment està lluny d'aquest objectiu, ja que els preus van disminuir un 0,3% a la zona euro al desembre.

Segons Lagarde, cal esperar que els preus remuntin en aquest començament d'any per la millora de l'activitat econòmica a Alemanya, el motor europeu, i per la pujada del preu de l'energia. No obstant, el BCE tem per una possible apreciació de l'euro respecte el dòlar que podria agreujar l'enfonsament dels preus.