Política monetària

El BCE continua abaratint el crèdit

La institució monetària aprova una reducció de 0,25 punts del tipus d'interès bàsics, fins al 3,25%

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, aquest dijous a Ljubljana.
3 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

Així, el consell de govern de l'organisme ha reduït en 0,25 punts percentuals, fins al 3,25%, el tipus d'interès de referència, segons un comunicat publicat després de la reunió del consell de govern de la institució monetària que ha tingut lloc aquest dijous a Ljubljana, la capital d'Eslovènia.

La majoria d'analistes i economistes esperaven que d'aquesta reunió en sortís una nova reducció del preu del diner, seguint la tendència a la baixa dels preus arreu de la zona euro. Aquesta és la tercera baixada dels tipus aquest any, després d'una primera al juny i una segona al setembre (a la reunió del juliol, el consell del BCE els va mantenir sense canvis), en els tres casos, d'un quart de punt percentual. El mes passat també van abaixar el preu del diner diversos bancs centrals, entre els quals la Reserva Federal dels Estats Units.

L’evolució dels tipus d’interès
Tipus d’interès d’operacions de refinançament del BCE i mitjana mensual del tipus de fons efectiu de la Reserva Federal dels EUA

"Creiem que el procés desinflacionari va pel bon camí i tota la informació que hem rebut les últimes cinc setmanes assenyalen en aquesta direcció", ha apuntat la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell. Així, Lagarde creu que previsiblement la inflació serà "més baixa" en els mesos vinents, tot i que ha descartat que el consell de govern ja hagi decidit noves retallades de tipus abans d'acabar l'any.

La baixada, doncs, es correspon a la moderació de la inflació a la zona euro i, a més, hauria de tenir efectes positius sobre el creixement econòmic al continent. Segons l'Eurostat, l'agència estadística de la UE, al setembre la inflació als 19 països que comparteixen la moneda comuna va ser de l'1,7% anual, per tant, "propera però lleugerament per sota del 2%" que el BCE es marca com a objectiu a llarg termini i molt per sota del 10,6% que es va arribar a assolir el juliol del 2022, quan el creixement dels preus va tocar sostre.

Com que els tipus són els interessos que paguen els bancs per agafar en préstec diners dels bancs centrals, a les entitats financeres els surt més car endeutar-se amb el BCE si aquest els augmenta. Això fa que els bancs traspassin aquests costos addicionals al crèdit que donen als seus clients, que han de pagar més per préstecs i hipoteques. Això redueix el consum i la inversió en l'economia i, alhora, fa caure els preus. Per tant, ara que la inflació torna a caure cap al 2% que el BCE marca com a saludable per a l'economia, la institució monetària retalla els tipus.

La raó també és que, amb les pujades de tipus, els bancs centrals frenen la inflació a còpia d'alentir l'activitat econòmica. A l'elevat preu del diner imposat pel BCE s'hi han afegit les tensions comercials amb la Xina i l'encariment de l'energia per la invasió russa d'Ucraïna, fets que han impactat negativament els països del centre i l'est d'Europa, que l'últim any han registrat creixements molt baixos, en especial Alemanya –la locomotora europea–, on els darrers dos anys s'ha fregat la recessió.

Malgrat la mala evolució d'algunes economies europees, Lagarde ha descartat que la zona euro entri en crisi: "No veiem de cap manera una recessió", ha declarat, tot i admetre que les dades amb les quals treballa el BCE apunten que "l'activitat econòmica ha sigut una mica més feble del que s'esperava" aquests últims mesos a l'eurozona.

De fet, la debilitat del creixement econòmic i la davallada de la inflació han fet que la decisió de retallar un quart de punt els tipus s'hagi pres "per unanimitat" de tots els membres del consell de govern, segons ha explicat la presidenta. Així, el BCE deixa enrere les discussions internes sobre la necessitat d'anar abaixant el preu del diner que van marcar les reunions d'abans de l'estiu.

El BCE consolida el canvi metodològic

L'organisme presidit per Christine Lagarde va canviar el mes passat el tipus d'interès que considera de referència. Així, dels tres tipus bàsics que utilitza habitualment el BCE, el tipus per a dipòsits a un dia (l'interès que el BCE paga als bancs comercials perquè hi dipositin diners 24 hores) va passar a ser el que s'utilitza per dirigir la política monetària de la institució i el que aquest dijous s'ha reduït fins al 3,25%.

Els altres dos són el tipus per a préstecs d'un dia (el que el BCE cobra als bancs per préstecs de 24 hores) i el tipus per a operacions principals de finançament (l'interès per a préstecs de més durada que el BCE dona a les entitats financeres), que havia sigut la referència fins al setembre. El BCE també ha aprovat disminuir en 0,25 punts percentuals els dos últims tipus, fins al 3,65% i el 3,40%, respectivament.

stats