El BCE afluixa per fi i atura l'encariment del crèdit

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aturar l'encariment del deute, la qual cosa dona un respir a les famílies i empreses amb crèdits o hipoteques. En la reunió del consell de govern, celebrada aquest dijous a Atenes, l'organisme monetari ha deixat sense canvis els tipus d'interès bàsics a la zona euro al 4,5%, segons ha informat el BCE en un comunicat.

En l'última reunió celebrada el passat 14 de setembre, la institució monetària va aprovar un nou increment dels tipus de 0,25 punts percentuals, fins al 4,5%, que contrasta amb el mínim històric del 0% al qual es trobaven els tipus a l'eurozona la primavera del 2022. El BCE va començar les pujades al juliol de l'any passat amb l'objectiu de combatre l'encariment del cost de la vida derivat de la invasió russa d'Ucraïna i havia aprovat pujades en totes les reunions des d'aleshores.

Les pujades de tipus són una de les eines principals dels bancs centrals per frenar les pujades de preus de béns i serveis que consumeixen les famílies. Quan el BCE incrementa els tipus, encareix el cost per als bancs de demanar-li diners, fet que les entitats tradueixen encarint també els préstecs que donen als clients. Això explica que l'Euríbor –l'interès de referència a la zona euro per a les hipoteques– hagi pujat al ritme que ho feien els tipus bàsics del BCE.

Si els crèdits són més cars, famílies i empreses tenen més difícil demanar préstecs als bancs per consumir o invertir, amb la qual cosa cau la demanda i, per extensió, els preus, però també es frena l'activitat econòmica. Aquests dos factors –lluitar contra la inflació i evitar una aturada de l'economia– són els que ha de tenir en compte el BCE a l'hora de prendre una decisió, tot i que el BCE té com a únic mandat mantenir la inflació al voltant del 2% a llarg termini. La inflació mitjana a la zona euro el mes passat va ser del 4,3%.

Amb la decisió d'aquest dijous, el tipus d'interès per a les seves operacions de refinançament –el que paguen les entitats al BCE per a la majoria d'operacions– se situarà en el 4,5%, mentre que la taxa pels dipòsits dels bancs a la institució serà del 4% i la dels préstecs a un sol dia, del 4,75%. "Els tres tipus als nivells que estan ara contribueixen a retornar la inflació al 2%", ha dit la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior al consell de govern.

Finalment, el consell de govern ha optat per no tocar els tipus davant de dades que mostren que els preus moderen el seu creixement després de les fortes pujades de l'any passat, tot i que Lagarde ha indicat que "l'economia de la zona euro es manté feble". Segons el BCE, els principals perills que consoliden l'alentiment són els elevats costos per a la indústria, sobretot energètics i de primeres matèries, la mala situació de l'economia xinesa i la incertesa geopolítica derivada dels conflictes a Ucraïna, Gaza i les tensions entre la Xina i Taiwan. Tot i així, Lagarde ha celebrat la "resiliència" del mercat de treball europeu.

Unanimitat tot i la divisió

Amb el final de la llarga sèrie d'increments –la més llarga de la història de l'eurozona–, el BCE segueix, d'aquesta manera, el camí marcat per la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, que ja va aturar les pujades en la seva reunió del 20 de setembre. L'organisme nord-americà havia iniciat abans l'encariment del preu del diner i el BCE va trigar més a seguir-lo, però en aquesta ocasió la decisió de frenar les pujades a la zona euro només ha trigat un mes més que als EUA.

Els membres del consell de govern de l'organisme havien enviat missatges contradictoris sobre quina seria la decisió d'aquest dijous. Per una banda, els representants dels bancs centrals del centre i nord del Vell Continent –encapçalats per Joachim Nagel, governador del Bundesbank alemany– eren partidaris de mantenir els increments dels tipus, tot i ser els més afectats per una possible recessió. En canvi, als països del sud –Espanya entre ells– hi havia pressions per mantenir els tipus i començar a abaixar-los aviat. Davant d'aquesta divisió, tanmateix, Lagarde ha tret pit sobre la unitat d'acció al consell: "Hem tingut una decisió unànime en aquesta ocasió, gràcies", ha dit Lagarde amb to sorneguer.

Malgrat el fet que la inflació es troba a nivells molt més baixos que fa un any i que l'economia europea presenta signes d'alentiment, el BCE no es planteja encara revertir les pujades de tipus i començar a abaixar-los: "Fins i tot el fet de tenir una discussió sobre retallades dels tipus és prematur", ha dit Lagarde. "La inflació encara s'espera que sigui massa alta durant massa temps i les pressions domèstiques als preus es mantenen fortes", ha recordat.

"Aquesta és la decisió d'avui: mantenim els tipus", ha reblat la presidenta, i fins i tot ha obert la porta a noves pujades si la inflació no cau: "Que ara els aguantem no vol dir que no els tornem a apujar".

Res a fer sobre els dipòsits bancaris

Durant la roda de premsa, Lagarde ha rebut una pregunta sobre la diferència entre els interessos que paguen els clients dels bancs pels seus préstecs i els que reben pels seus dipòsits. La presidenta ha admès que hi ha "una bretxa evident" entre el cost d'endeutar-se i les remuneracions que paguen els bancs als consumidors, però ha passat la pilota de trobar-hi una solució a "les autoritats de competència" dels estats membres o "al poder dels mateixos consumidors" per canviar de banc. "La nostra feina al BCE i als bancs centrals nacionals és marcar els tipus als quals es financen els bancs, la nostra feina no és marcar els tipus als quals els bancs presten o remuneren els dipòsits", ha declarat.