El BCE evita triomfalismes i manté el rumb

BarcelonaEl Banc Central Europeu manté el rumb. El consell de govern de l'organisme ha anunciat aquest dimecres en un comunicat que manté sense variacions la seva política d'estímuls monetaris, molt agressiva arran de l'esclat de la pandèmia. Així doncs, el BCE continuarà comprant deute dels estats al ritme habitual, tant a través del seu programa habitual de compres -que manté en 20.000 milions d'euros mensuals- com a través del PEPP, el paquet extraordinari d'1,85 bilions engegat per pal·liar els efectes del coronavirus sobre l'economia.

A més, l'organisme també deixa sense canvis tant l'anomenada barra lliure a la banca -crèdit barat a les entitats financeres perquè prestin diners a famílies i empreses- com els tipus d'interès, que es mantindran en mínims històrics del 0%.

Lagarde ha volgut fer referència a la variant delta del coronavirus, molt més contagiosa i actualment estesa ja a tot el Vell Continent, que pot suposar un fre al creixement econòmic. En aquest sentit, la presidenta del BCE ha destacat que, malgrat la bona marxa, l'economia encara no està reactivada com abans del covid: als països que comparteixen l'euro hi ha fins a 3,3 milions de llocs de treball menys que el 2019 i el nombre de persones afectades per un ERTO -o els esquemes similars que implementen altres governs- "està disminuint però encara és molt alt". La recuperació, doncs, encara és lluny, i en això justifica el BCE la seva decisió de mantenir el suport monetari a l'economia.

Lagarde s'ha mostrat optimista sobre la recuperació a l'eurozona, que ha qualificat de "robusta" gràcies, sobretot, al bon ritme de vacunació i a l'increment del consum de les famílies, en especial en sectors com "el turisme i l'hostaleria". En aquest sentit, ha celebrat "el rebot vigorós en el sector serveis" a tota la zona euro, un sector que anava més endarrerit en la recuperació que la indústria, ja que és el més afectat quan s'imposen restriccions de moviments. A més, la presidenta del BCE ha destacat que els increments de consum també han tingut efectes positius sobre les empreses, en particular sobre la inversió. "La demanda global està augmentant la confiança", ha indicat.

La decisió del BCE arriba dues setmanes després que l'organisme revisés la seva estratègia. Altres bancs centrals, com la Reserva Federal dels Estats Units o el Banc del Japó, tenen un mandat dual consistent en fomentar la creació de llocs de treball i evitar que es dispari la inflació, és a dir, que hi hagi alces fortes de preus. No obstant, fins aquest darrer canvi d'estratègia el BCE només tenia com a objectiu controlar la inflació tot mantenint-la a un nivell "proper però inferior" al 2% anual de mitjana a la zona euro. Amb la modificació de l'estratègia, aquest objectiu s'ha flexibilitzat i ara la institució busca que la inflació sigui de mitjana el 2% a mitjà termini, la qual cosa permetrà que durant certs períodes de temps el BCE accepti que se superi aquest nivell de creixement de preus sense canviar la seva política.

Decisió amb discrepàncies

Aquesta decisió dificulta encara més que el BCE limiti, com a mínim en els pròxims mesos, els seus estímuls. A més, representa un revés per als països més conservadors, com Alemanya, Àustria o els Països Baixos, molt més obsessionats amb les pujades de preus i amb evitar que el BCE financi els estats de la perifèria a través de l'adquisició de bons. Precisament, a diferència del canvi d'estratègia, que va ser aprovada per unanimitat, les decisions preses aquest dijous han rebut alguns vots en contra, segons ha admès la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que hi ha tret importància assegurant que es tracta només d'un "nombre molt i molt petit de membres del consell de govern" de l'organisme.

En les últimes setmanes la inflació ha centrat part del debat, no només a Europa sinó arreu del món. A la zona euro, al juny va ser de l'1,9%, a tocar del 2% marcat, mentre que als EUA es troba a nivells per sobre del 5%. Això ha portat economistes especialment ortodoxos, com ara l'expresident del BCE Jean-Claude Trichet, a qüestionar la política del BCE i a preguntar-se si cal posar damunt la taula una rebaixa dels estímuls o un increment dels tipus d'interès.

Ara bé, una de les novetats principals de la compareixença de Lagarde és que el BCE tindrà en compte ara la inflació subjacent a l'hora d'elaborar les seves polítiques: al juny va ser del 0,9%. La inflació subjacent no té en compte el preu de l'energia o dels aliments, molt volàtils, i acostuma a estar sempre per sota de la inflació normal. A més, en la línia de la Reserva Federal, Lagarde ha assegurat que les pujades de preus d'aquests mesos "aniran a més" fins a finals d'aquest any, però que són "transitòries" i "cauran l'any que ve".

Les raons que expliquen les pujades de preus actuals són, segons la presidenta, per una banda l'"efecte base", és a dir, que es partia d'un nivell de preus molt baix després d'un ensorrament durant el 2020, quan es va reduir al mínim l'activitat econòmica pels confinaments, per la qual cosa avui qualsevol increment sembla molt elevat en proporció; i per l'altra, el fet que la indústria i la producció de primeres matèries estan patint "colls d'ampolla", ja que la demanda s'ha engegat de cop a nivell mundial -gràcies al creixement dels EUA i la Xina- i els productors i proveïdors no poden abastir totes les comandes, la qual cosa crea escassetat de certs productes i n'infla temporalment el cost. Aquest fet s'ha notat, per exemple, en el preu del petroli, però també en moltes altres indústries. Sense anar més lluny, Seat ha aturat recentment la seva fàbrica de Martorell perquè no li arribaven microxips.