El BCE manté els tipus al 4,5% malgrat la caiguda de la inflació

Brussel·lesLa inflació està caient més de pressa del que s'estimava i l'economia Alemanya –la més gran de la Unió Europea– continua encallada, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat aquest dijous per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a nivells elevats, al 4,5%. De fet, la mateixa presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ja havia apuntat en diferents ocasions que el consell de govern de l'entitat monetària no preveu rebaixar-los almenys fins cap a l'inici d'aquest pròxim estiu, si bé les dades econòmiques i els països del sud d'Europa cada vegada li posen més pressió perquè avanci aquesta decisió. "Necessitem més evidències i dades. En tindrem unes quantes més a l'abril i moltes més al juny", ha respost en roda de premsa aquest dijous.

En aquest sentit, Lagarde ha repetit que "les futures decisions del consell de govern asseguraran que els tipus d'interès es fixin a nivells prou restrictius el temps que sigui necessari", i ha recordat que l'objectiu de la institució que presideix és situar la inflació al 2%. De moment, però, la taxa de l'augment de preus es manté lleugerament per sobre. El mateix BCE calcula que en el global del 2024 la inflació serà del 2,3% i el 2025, de l'anhelat 2%. "Ens estem acostant a l'objectiu, però encara no l'hem assolit", ha constatat la dirigent francesa.

El fet que la inflació estigui baixant a un ritme més ràpid del previst ha accentuat la tradicional divisió entre els països de l'eurozona en política monetària. D'una banda, els estats més endeutats i favorables històricament a polítiques econòmiques expansives, com França, Itàlia o Espanya, aposten per iniciar la baixada del preu del diner abans de l'estiu. I, de l'altra, els més partidaris de l'austeritat i que prioritzen mantenir a ratlla l'augment de preus malgrat la recessió, com Alemanya o els nòrdics, volen mantenir els tipus a uns nivells elevats com més temps millor.

Sigui com sigui, el BCE ha tirat la pilota endavant una trobada més –es tornen a reunir l'11 d'abril, el 6 de juny i el 17 de juliol– i Lagarde ha tornat a argumentar que el consell de govern que presideix "depèn de les dades", i necessita que aquestes donin "més confiança". En aquesta línia, la dirigent francesa havia argumentat en altres ocasions que, per exemple, vol esperar a tenir més dades sobre l'augment de sous. Tot i que es va contenint, continuen creixent a un nivell elevat en el global dels països de la moneda única, cosa que preocupa al BCE en tant que pot provocar una espiral inflacionista. Ara bé, la tendència ja va a la baixa: el quart trimestre de l'any passat els salaris van incrementar un 4,46%, i en els anteriors tres mesos havien augmentat en un 4,69%.

Més enllà dels salaris, els efectes de l'augment del preu del diner també s'han notat al global de l'economia de l'eurozona. Els països de la moneda única han esquivat la recessió tècnica per la mínima i, en gran part, ha sigut gràcies als fons de recuperació de la Unió Europea i per les diferents mesures estatals que s'han aplicat per pal·liar l'elevada inflació, segons l'últim informe de previsions econòmiques de la Comissió Europea.

De fet, cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les eines de les quals disposa el BCE per aplacar l'augment de preus, tot i que els crèdits s'encareixin i, per tant, es freni l'activitat econòmica. En tot cas, malgrat els seus efectes secundaris, l'entitat bancària continua prioritzant mantenir a ratlla la inflació i, per aquest motiu, aquest dijous ha tornat a mantenir els tipus d'interès al 4,5%.