El BCE torna a rebaixar els tipus d'interès 0,25 punts, fins al 3%
L'organisme bancari continua reduint el preu del diner amb la inflació sota control i l'eurozona en un creixement econòmic anèmic
BarcelonaLes prioritats del Banc Central Europeu (BCE) han canviat: ara tem més les dificultats de l'economia de la zona euro que no pas la inflació. Els països de la moneda única continuen registrant creixements minsos —especialment a Alemanya i França, on regna la inestabilitat política—, mentre que els preus ja estan gairebé sota control. En aquest context, l'organisme bancari ha decidit per unanimitat aquest dijous continuar abaixant els tipus d'interès i els ha reduït 0,25 punts, fins al 3%.
Aquesta retallada és la quarta d'enguany i la tercera consecutiva. Així doncs, el BCE està revertint de mica en mica la pujada abrupta del preu del diner que va iniciar després del començament de la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica i d'augment de preus. "La missió contra la inflació encara no està complerta, però està realment en el bon camí", ha subratllat la presidenta del BCE, Christine Lagarde.
De fet, els analistes i els mercats preveuen que l'organisme bancari continuarà reduint els tipus d'interès l'any vinent, sobretot davant de l'alentiment de l'economia de l'eurozona. Lagarde ha evitat donar pistes sobre si el Consell de Govern de l'organisme bancari continuarà abaixant els tipus d'interès i s'ha limitat a dir que continuaran "basant-se" en les perspectives de la inflació i de la transmissió de la política monetària. Així i tot, ha transcendit que el BCE ha debatut, sense culminar-la, una baixada més contundent, de 0,5 punts.
L'augment dels tipus d'interès és una de les principals eines de les quals disposa el BCE per aplacar la inflació. Si el preu del diner s'encareix, els crèdits –això inclou les hipoteques– s'apugen. Això frena l'activitat econòmica i, per tant, s'aconsegueix l'objectiu perseguit: reduir l'augment de preus. Ara bé, naturalment, un dels efectes secundaris dels tipus d'interès elevats és fer minvar el creixement econòmic.
Per aquest motiu, en un context d'alentiment econòmic com l'actual, amb Alemanya de nou al caire de la recessió, el BCE opta ara per reduir el preu del diner i intentar impulsar l'increment del product interior brut (PIB, índex que es fa servir per calcular la riquesa d'un país) de l'eurozona. De fet, les mateixes previsions del BCE "preveuen ara una recuperació econòmica més lenta que les projeccions" que van publicar el setembre: creixeria un 0,7% el 2024, un 1,1% el 2025, un 1,4% el 2026 i un 1,3% el 2027.
El BCE es manté optimista amb el control de l'augment de preus. "El procés de desinflació continua avançant", s'ha congratulat Lagarde. Així doncs, les previsions econòmiques de l'organisme bancari asseguren que el 2024 la inflació se situarà ja en el 2,5%, en el 2,1% el 2025, en l'1,9% el 2026 i en el 2,1% el 2027. I, pel que fa a la inflació subjacent –la que no inclou els preus de productes més volàtils, com els aliments o l'energia–, també es calcula que continuarà baixant gradualment: un 2,9% el 2024, un 2,3% el 2025 i un 1,9% tant el 2026 com el 2027.
D'aquesta manera, la presidenta del BCE ha constatat que "la majoria d'indicadors" apunten que la inflació "s'estabilitzarà de manera sostinguda" al voltant del 2%. "La inflació ha baixat, però continua sent elevada principalment perquè els salaris i els preus en alguns sectors encara s'estan ajustant amb un retard considerable a la forta pujada d'inflació", ha explicat Lagarde.
La "incertesa" de França i Alemanya
Lagarde ha passat de puntetes per la crisi política que travessa els dos grans països de la zona euro, Alemanya i França. Tot i això, ha admès que la "incertesa política" complica les projeccions econòmiques del BCE i ha criticat hi hagi diversos governs que encara no tinguin pressupostos. En tot cas, s'ha mostrat optimista i ha dit que "segurament" aquesta manca d'estabilitat "es resoldrà el primer trimestre de l'any que ve".
Tampoc ha volgut entrar a valorar les possibles pròximes decisions monetàries de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units, conegut com la Fed–. Normalment, l'organisme europeu va de bracet de l'estatunidenc i segueix les seves petjades en matèria de política econòmica. Davant del context actual, però, els analistes i el mercat preveuen que els camins de les institucions anàlogues se separin.
Així doncs, tot apunta que el BCE continuarà abaixant els tipus en un moment de creixement econòmic anèmic i en un context inflacionista sota control. I, en canvi, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i el fet que les previsions econòmiques dels Estats Units són més optimistes que les de l'eurozona fan pensar als analistes i mercats que la Fed rebaixarà el ritme de reducció del preu del diner.