Les benzineres automàtiques rebaixen un 10% els preus de la zona on operen
Un estudi de la CNMC que encara no s'ha publicat quantifica per primer cop la diferència de tarifes entre les estacions de servei de tot Espanya
La dada la va revelar Cani Fernández, presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, com qui no vol la cosa. “La instal·lació de benzineres automàtiques fa baixar un 10% els preus de la zona on s’instal·len”, va explicar Fernández dimarts passat durant una xerrada al Círculo Ecuestre de Barcelona. En un moment d’elevada sensibilitat per un preu de la benzina que està en màxims històrics, l’afirmació de la màxima responsable de la CNMC (organisme que agrupa la supervisió de competència però també del mercat energètic) suposa un clar suport per a un col·lectiu, el de les benzineres automàtiques (o, si es prefereix, low cost), que durant anys ha hagut de combatre les andanades dels gegants del sector.
Segons l’organització que agrupa aquestes benzineres, Aesae, el 2020 ja hi havia 1.033 estacions d’aquest tipus, un 10% del total d’Espanya. Però és que a Catalunya la quota de mercat fregava el 20% aquell any, amb 288 benzineres (Aesae ha preferit no respondre les preguntes d’aquest diari per actualitzar aquests registres).
Però, ¿d’on treia la dada del 10% que va mencionar Cani Fernández? En realitat és una estadística encara no publicada i que forma part d’un estudi elaborat per les consultores KPMG i VVA per encàrrec de la mateixa CNMC, segons expliquen fonts d’aquesta institució. L’estudi s’ha dut a terme entre el setembre del 2020 i aquest passat març amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat de les mesures de promoció de la competència. L’informe complet “es publicarà aviat”, expliquen des de l’organisme de competència, però la presidenta ja va indicar per on anirà la cosa en el cas de les benzineres.
En realitat, la xifra del 10% està per sobre de les primeres estimacions que havia fet la CNMC: el 2019 va publicar un primer estudi amb dades només de la comunitat autònoma de Madrid que indicava que la diferència de preu entre les benzineres automàtiques i les tradicionals estava de mitjana entre el 4,2% (en el cas de la benzina 95) i el 5,1% (per al dièsel).
El que va dir la presidenta de la CNMC, però, va encara més enllà, ja que el que conclou és que l’aparició d’una benzinera automàtica fa baixar els preus de les estacions de servei que té més a prop. En l’estudi de fa tres anys, això també es reflectia, però els descensos de les benzineres que hi havia a prop eren mínims, d'un 0,2% i un 0,5%, per a la benzina i el dièsel, respectivament.
Batalla legal de sindicats i patronals
La proliferació de les benzineres automàtiques va generar molta més polèmica de la que ara recordem. Primer se les va etiquetar de “benzineres fantasma” per mirar de transmetre la suposada inseguretat que produïa el fet que no tinguessin personal.
El PSOE va proposar que la llei obligués a tenir almenys una persona a les benzineres. I el 2017 fins i tot es va impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada pels sindicats UGT i CCOO i les patronals del sector (CEEES i Aevecar) en la qual demanaven que es prohibís l’existència de benzineres sense personal adduint qüestions de seguretat. “Cal un treballador degudament format per evitar que es produeixin accidents”, deia Aevecar. A Castella i Lleó es van arribar a prohibir aquest tipus de benzineres, tot i que després es va haver de fer marxa enrere perquè això atemptava contra el dret comunitari.
“Els consumidors que van a les estacions automàtiques omplen els seus dipòsits a preus inferiors, cosa que suposa un guany net de benestar”, concloïa al seu estudi la CNMC. També s'hi explicava que en altres països la seva presència és molt superior: mentre que el 2014 només hi havia un 4% d’aquestes benzineres, a França s’elevava fins al 9%, a Holanda al 24% o a Dinamarca al 66%.
Per cert, Espanya era al febrer (últim mes amb dades disponibles) el quart país d’Europa amb la benzina més cara abans d’impostos. Potser hi té alguna cosa a veure?
Protagonistes
El Santander ja ha abonat 41 milions d'euros a Andrea Orcel, el banquer italià a qui l’entitat havia fitxat com a conseller delegat el 2018. Així ho va reconèixer Ana Botín divendres passat. Orcel és el fiasco més gran de la presidenta del Santander des que ocupa el càrrec: se suposa que no era conscient dels diners que li costaria fitxar Orcel i, quan se’n va adonar, va fer marxa enrere. Orcel va demandar el banc i, almenys en primera instància, el jutge li ha donat la raó: el banc li ha de pagar 51,4 milions d'indemnització, una xifra que supera els 49 milions que ha cobrat la mateixa Botín en els últims cinc anys. Gairebé res.
Un detall sorprenent de tota aquesta història és que José Antonio Álvarez (l’home a qui Orcel havia de substituir) va haver de quedar-se al càrrec inesperadament... i allà continua.
El nomenament de Maria Eugènia Gay com a delegada del govern espanyol a Catalunya ha forçat canvis en les seves participacions empresarials. En concret, l’exdegana del Col·legi d'Advocats ha hagut de plegar com a administradora del bufet familiar, Gay-Rosell & Solano. Fins ara entre ella i el seu germà Leopoldo compartien l'administració de la companyia però ara el seu germà s'ha hagut de quedar en solitari. La firma va facturar 1 milió d'euros el 2020 (gairebé el mateix que l'any anterior) i va guanyar 126.000 euros (un 9%) més. El bufet dona feina a 14 persones.