Les benzineres han apujat preus aprofitant la subvenció als carburants

BarcelonaLes gasolineres s'han quedat una part de la subvenció de vint cèntims el litre de carburant decretada pel govern espanyol amb motiu de la guerra d'Ucraïna. La mesura va entrar en vigor l'1 d'abril passat i s'ha allargat fins al 31 de desembre amb dues finalitats clares: alleugerir l'impacte del cost de l'energia en la butxaca dels ciutadans i les empreses i lluitar contra la inflació desbocada, que ha superat el 10% al juny.

L'estudi conclou que les benzineres, de mitjana, han capturat 0,7 cèntims per litre en el cas de la gasolina de 95 octans i 3,52 cèntims per litre en el cas del dièsel, que amb la guerra s'ha encarit molt més que la benzina. L'estudi analitza els preus de les més d'11.000 estacions de servei de l'Estat i arriba a una altra conclusió: les gasolineres que tenien els preus més baixos són les que han apujat més els preus i les estacions de servei independents s'han quedat amb més bonificació que les de les grans xarxes. Fa només un parell de setmanes, La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va assegurar que vigila en temps real l'evolució del preu de les gasolineres i que només un centenar d'estacions (menys de l'1%) de servei havien apujat els marges.

Sobre el fet que les gasolineres independents siguin les que més hagin augmentat els preus, l'estudi d'Esade s'atreveix a aventurar la causa: com que la subvenció funciona amb un sistema de bestretes que l'administració tributària avança als operadors, aquestes benzineres més petites i barates han apujat més els preus per garantir-se la liquiditat, mentre que les estacions de servei que depenen de grans corporacions tenen més capacitat financera per avançar la subvenció als seus clients.

L'estudi, elaborat pels professors Manuel Hidalgo, Ángel Martínez i Natalia Collado, constata que la pujada de preus des de l'entrada en vigor de la subvenció "no es pot explicar amb l'evolució que han seguit els seus principals components, la cotització de productes petroliers i el tipus de canvi". Aquest estudi fa també una petita anàlisi més històrica, que indica que en l'última dècada el marge brut de la distribució –la diferència entre el preu abans d'impostos i la cotització internacional de referència– "no ha parat d'augmentar". De fet, s'indica que una part de l'augment del marge obeeix a factors estructurals, però un 8% en el cas de la gasolina i un 5% en el del gasoil no té explicació. Aquesta pujada del marge no explicada va pujar fins al 22% el 2020 (en plena pandèmia), quan els preus de les cotitzacions internacionals van caure a nivells sense precedents. Per als investigadors, el marge brut actual "se situa molt per sobre que els nivells prepandèmia".

Contra la lògica

L'estudi constata que les gasolineres independents amb els preus més barats són les que més han apujat els preus, cosa que va contra la lògica, ja que "en condicions normals les instal·lacions independents exerceixen una pressió a la baixa dels preus i són els operadors verticalment integrats els que tendeixen a exercir el poder del mercat".

Per què ara passat el contrari? L'estudi apunta alguns factors. El primer, el disseny del mecanisme de bestretes, que pot portar les benzineres que no són de grans grups a "problemes de liquiditat". Una altra causa pot ser que, per l'encariment dels últims mesos, una part dels consumidors s'hagin desviat cap a les benzineres més barates i, per això, aquestes hagin hagut de reposar més estocs en menys temps i, per tant, estar més exposades als preus més alts del mercat.

El patró és similar en el cas de la gasolina i el gasoil, si bé més accentuat en el cas del dièsel. La causa, segons l'estudi, caldria buscar-la en l'elasticitat dels dos productes. Un augment del 10% del preu del dièsel a curt termini redueix la demanda un 15%, mentre que en el cas de la gasolina el descens és del 30%. La diferència ve donada perquè el gasoil s'utilitza en el transport professional i de gran tonatge.

L'estudi conclou que la causa de l'augment més gran de preus en estacions de servei independents i de preus més baixos es deu al disseny del sistema de bestretes, i proposa canviar el sistema de liquidacions mensuals a quinzenals per garantir la liquiditat de les petites empreses del sector.