Empreses

Les ‘big oil’, una allau de milions en plena guerra d'Ucraïna

Les principals petrolieres deixen enrere les pèrdues del 2020 i presenten uns beneficis rècord a tancament del 2022

Una refineria de petroli.
12/02/2023
4 min

MADRIDA partir d'aquesta setmana, les principals energètiques espanyoles presentaran els resultats globals del 2022. Les primeres seran Naturgy i Repsol. En sintonia amb la gran banca, tot apunta que no haurà estat ni de bon tros un mal any per a aquestes empreses, malgrat el context d'incertesa marcat per una crisi energètica i de preus que la guerra a Ucraïna només ha fet que alimentar i que pressiona famílies i empreses.

Aquests darrers dies ja han anunciat resultats les principals energètiques mundials, en particular les que es dediquen a la comercialització del petroli. A diferència del 2020, quan la pandèmia i les restriccions van abocar-les als resultats negatius, la situació del darrer any ha estat completament diferent i s'han anunciat xifres "històriques" amb molts zeros al darrere.

Evolució dels beneficis de les grans petrolieres mundials
Dades anuals dels resultats (benefici net atribuïble) en milions d'euros

De fet, les cinc grans petrolieres del selecte club de les big oil –empreses amb grans beneficis i capitalització– van tancar el 2022 registrant uns guanys nets atribuïts de més de 170.000 milions d'euros.

Entre aquestes grans companyies hi ha la britànica BP, que va ser la primera a anunciar els resultats de l'any passat: 25.800 milions d'euros de guanys. Per davant, però, hi té la també britànica Shell, amb 38.455 milions; ExxonMobil, la primera empresa nord-americana del sector, que va guanyar fins a 51.437 milions, i Chevron Corporation –amb seu als Estats Units– amb uns beneficis de fins a 32.666 milions. Tanca la llista Total Energies, que aquest dimecres va presentar uns resultats de fins a 19.147 milions d'euros.

El petroli, pels núvols

Una de les principals raons d'aquests resultats és l'alça del preu del cru, que ja va començar el 2021. La reobertura postcovid va provocar un increment de la demanda que va generar un "efecte rebot", explica Massimo Maoret, professor de l'IESE. Això es va traduir en una escalada del preu del barril de petroli Brent –el de referència per a la zona euro.

A tall d'exemple, mentre que el mes de març del 2020, el preu del petroli se situava vora els 20 dòlars el barril, al llarg del 2021 va començar a escalar i va superar els 80 dòlars, i va arrencar el 2022 tocant els 90.

Quan semblava que el 2022 havia de ser l'any de la reordenació entre oferta i demanda, la invasió russa d'Ucraïna ho va fer tot a miques. L'alça del preu del petroli es va mantenir fins al punt que durant setmanes el barril va superar la barrera dels 100 dòlars –una xifra, però, que encara està lluny de la registrada l'estiu del 2008, quan el barril de petroli Brent va escalar fins a prop dels 200 dòlars.

Aquest cop, però, la demanda no era l'única explicació. S'hi afegien les sancions a Rússia i el descens de la producció i les compres al país de Vladímir Putin, un dels líders indiscutibles del mercat d'aquest hidrocarbur.

El paper de les refineries

L'increment del petroli va anar de bracet de l'increment dels seus derivats: la gasolina i el dièsel. De fet, és aquesta la referència palpable per a la ciutadania. Aquí, qui hi va jugar un paper important van ser les refineries (vinculades normalment a les mateixes petrolieres), i que són les encarregades de transformar la matèria primera en el combustible per a ús domèstic.

"Durant el covid, com que no hi havia demanda, per una qüestió de costos, moltes refineries van tancar per estalviar. Quan la demanda ja es va recuperar, moltes encara no operaven al 100% i, per tant, no estaven preparades per respondre-hi adequadament. Ens vam trobar durant trimestres amb una demanda alta, però poca capacitat de refineria", explica Maoret, que afegeix que "de forma estratègica, probablement, les petrolieres en comptes d'incrementar l'oferta van jugar amb això"., amb el consegüent augment de preus.

A més, amb les petrolieres i refineries russes fora de joc, les companyies americanes i europees es van fregar les mans més que mai. "Les sancions van tenir un impacte sobre l'oferta i el preu final" dels combustibles, detalla Maoret.

L'efecte sobre la descarbonització

Aquesta edat d'or del sector petrolier no era, precisament, la tendència dels darrers anys. El professor de l'IESE recorda que a partir dels 2000, les principals petrolieres van caminar cap a una "estructura de costos molt més eficient", fruit de l'impuls de les energies renovables, però sobretot de la transformació del sector de l'automòbil, que té la vista posada en l'electrificació. "Amb costos baixos i preus alts, els beneficis s'han disparat", resumeix.

Per a Maoret, una de les claus i preocupacions d'aquest nou escenari és la possibilitat que les grans companyies posin el fre en la inversió en actius verds –cosa que les organitzacions ecologistes han titllat de greenwashing– com estaven fent. "Com que ara guanyen tants diners amb el petroli, han tornat a invertir en actius negres o de carboni. Per exemple, BP ha canviat els seus objectius de descarbonització: del 40% el 2035 ha baixat al 25 - 30%", exemplifica el professor. "Evidentment, això fa que la descarbonització s'alenteixi".

I els guanys, on van a parar?

"És escandalós. Van invertir molt poc en el seu negoci per augmentar la producció nacional i, en canvi, van utilitzar els guanys per recomprar accions pròpies i recompensar els directius i accionistes", va dir el president dels Estats Units, Joe Biden, després de conèixer els resultats d'empreses com ExxonMobile.

Organitzacions com Amnistia Internacional ja han alçat la veu demanant "gravar adequadament [les energètiques] perquè els governs puguin abordar de manera efectiva l'augment del cost de vida de les poblacions més vulnerables". En aquest sentit, Brussel·les ha donat suport a noves eines impositives i països com Espanya o Itàlia han aprovat gravàmens temporals i extraordinaris al sector.

"Aquí hi ha un tema ètic. Tenen uns beneficis que no són fruit de la capacitat de gestió, sinó de factors externs, i els utilitzen per al negoci tradicional i els seus inversors. Per això Biden s'enfada. Una cosa és guanyar perquè ho fas bé, i l'altra perquè et cauen els diners del cel, i més en plena guerra", conclou Maoret. Mirant el 2023, el professor creu que no es veuran xifres igual de desorbitades, però, tot i això, "els preus es mantindran alts".

stats