Blesa anirà a judici pels sobresous a Caja Madrid

Anticorrupció demana quatre anys de presó per a l’expresident de la Caja Madrid de les targetes ‘black’

Blesa haurà d’afrontar unes mesures cautelars pels 15 milions de les targetes black que es va estalviar pels 8.000 del cas Bankia.
Manuel Altozano
23/02/2017
3 min

MadridA l’espera de la sentència del judici de les targetes black, en què el fiscal va demanar sis anys de presó per a ell, i amb un peu als jutjats de la plaça de Castilla, que investigaran un suposat delicte fiscal destapat en els papers de Panamà, l’expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, seurà de nou al banc dels acusats els pròxims mesos. El motiu? Els sobresous que tant ell com el seu director financer, Ildefonso Sánchez Barcoj, van repartir entre els membres del comitè de direcció de l’entitat entre el 2008 i el 2010, que van generar un perjudici a la caixa de 8,5 milions d’euros. Anticorrupció demana quatre anys de presó per a cadascun d’ells per administració deslleial.

El cas dels sobresous demostra l’absolut menyspreu de Blesa i Barcoj als acords dels òrgans de govern encarregats de fixar les retribucions. Això és el que va passar a la comissió de retribucions que el 2008, a iniciativa de Barcoj, va proposar un increment del salari fix del comitè de direcció del 4,5% per a aquell any. La proposta va ser aprovada per la comissió executiva i el consell d’administració va encarregar a Blesa que proposés al comitè de retribucions l’assignació concreta de cadascun dels integrants. Però l’expresident no va complir aquest mandat i l’increment final de la retribució fixa no va ser del 4,5% sinó del 16%.

Els beneficiaris d’aquest estratagema van ser els mateixos Blesa i Sánchez Barcoj, l’exsecretari del consell Enrique de la Torre i l’exdirector de la Fundación Caja Madrid i excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, entre altres directius. La quantitat total que se’ls va abonar indegudament per aquest concepte va pujar a dos milions d’euros entre el 2008 i el 2010.

L’increment indegut de les retribucions fixes va produir també una pujada de les variables, ja que aquestes últimes -subjectes als resultats de l’entitat, al compliment dels objectius i a la competència de cadascun dels beneficiaris- es van calcular en funció de les primeres, ja inflades. A més, la investigació judicial ha conclòs que els membres del comitè de direcció (als quals anava dirigida la pujada) “no comptaven amb uns objectius concrets”. Segons el jutge, va ser de nou Blesa, a proposta de Barcoj, qui va decidir arbitràriament qui i quant cobrava. El perjudici va ser d’1,8 milions.

Aquests alts directius també gaudien del privilegi que la caixa pagués part dels seus tributs. L’entitat els va abonar com a “gratificació extraordinària” l’excés sobre el límit que podien desgravar-se de les seves aportacions al pla de pensions -establert com un sistema de previsió social en cas de mort o per complementar la jubilació- en lloc d’aportar-los una pòlissa d’assegurances, com feia amb la resta de la plantilla. D’aquesta manera, segons la instructora, aquests càrrecs cobraven d’avançat aquests diners “sense que es produís la contingència o risc assegurat” i la caixa “va suportar indegudament el seu cost fiscal”, cosa que va incrementar el dany en 1,8 milions d’euros.

Aquest desori salarial es va concretar, de forma voluminosa, en la indemnització que va rebre l’exsecretari del consell, Enrique de la Torre -encarregat de vetllar per la legalitat dels actes d’aquest òrgan- en deixar el càrrec el 2009. La quantitat que li corresponia era d’1,9 milions d’euros, però en va rebre 4,8. L’excés de 2,8 milions es devia al pagament d’un pla per a la fidelització d’alts càrrecs, previst per a finals del 2010, i al de les bonificacions corresponents a aquest últim any, malgrat que marxés un any abans. De la Torre serà jutjat, però no com a acusat, sinó com a beneficiari dels presumptes delictes de Blesa i Barcoj (partícip a títol lucratiu).

stats