Blesa, sobre les 'black': "Ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment"

MadridL'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha explicat que la targeta l'hi va entregar el secretari general, Miguel Ángel Montero, quan ell era conseller de Caja Madrid i no president -ho era Jaime Terceiro-, el 1994. "Em va precisar que era una targeta per a despeses de lliure disposició", ha afirmat a preguntes del fiscal, i no va preguntar "per confiança" quina era la naturalesa tributària d'aquelles targetes. També ha afirmat que "ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment", i ha dit que ha sabut "més el fonament de les targetes ara que quan va ser president" de Caja Madrid: "No em vaig posar a revisar acte per acte cada decisió de la caixa".

Sobre el tractament fiscal de les targetes, ha afirmat que els consellers i ell mateix "creien" que sí que es practicaven retencions, per confiança, però que després van saber que no era així. També ha explicat que tothom sabia que es tractava d'un "complement retributiu" i que, per tant, havia de pagar impostos.

Segons ell, el concepte de "quantia casa malament amb el de despeses de representació", perquè no és una retribució, i ha admès que els límits de les targetes dels directius es van augmentar per decisió seva. Ha argumentat que es tractava de "límits operatius", perquè estaven fixats per motius de seguretat, però que el límit anual no era més alt, sinó simplement que es repartia de manera diferent al llarg de l'any.

Blesa, que va presidir Caja Madrid entre el 1996 i el 2010, s'enfronta a una petició del fiscal de 6 anys de presó i una multa de 108.000 euros. Va gastar de forma directa 436.688,42 euros amb la targeta 'black' encara que se li reclama una indemnització que abasta la quantitat completa que van gastar els consellers i alts càrrecs durant el seu mandat, 9,3 milions.

"No hi ha hagut mai un sol circuit per a la distribució de targetes", ha afirmat l'expresident, que ha admès que les targetes de representació passaven pel comitè de mitjans, però les 'black' no. Era el president qui autoritzava directament el límit d'aquestes targetes, que es posaven en marxa a través d'un circuit material.