El boicot que penja de la X de xocolata

BarcelonaEn qualsevol altre país, si a dia 11 d'agost una marca de gelats es convertís en trending topic a Twitter, seria, probablement, perquè la gent comenta que està combatent la calor amb algun polo o cucurutxo, o per opinar sobre un nou gust. Però a Catalunya les coses són d'una altra manera. Frigo porta quatre dies patint amenaces de boicot després que el blog espanyolista Dolça Catalunya fes públic que la marca, propietat de la multinacional Unilever, no retolava en castellà els seus catàlegs. Els clàssics cartells de cartró a l'entrada de bars i supermercats estan en català, anglès i alemany, però no en castellà, segons denunciava la pàgina. Un exemple: "Xocolata blanca & cookies", "white chocolate & cookies" i "weisse schokolade & cookies" són les tres opcions en el cartell que difonia la web.

Unilever ha publicat un comunicat de resposta, on assegura que "la retolació de la cartelleria de Frigo a Catalunya compleix amb la legislació vigent obligatòria" i que també existeixen cartells en castellà. "És la nostra responsabilitat respectar la legalitat vigent", diu el comunicat. La companyia està immersa en una campanya en contra seva en què, fins i tot, alguns mitjans han identificat el seu directiu responsable de gelats, Xavier Mon, com a independentista. Per sostenir l'acusació, aquests mitjans han bussejat en el perfil de Mon per recuperar retuits, alguns de fa dos anys: el directiu havia compartit missatges sobre l'afusellament de Lluís Companys, opinions de Jordi Cuixart o un tuit en què Carles Puigdemont compartia l'històric discurs de Pau Casals davant l'Assemblea de l'ONU.

Hi ha polítics que han contribuït a magnificar la qüestió. L'eurodiputat per Vox Hermann Tertsch, amb 228.000 seguidors a Twitter, va ser un dels que va cridar al boicot.

També l'europarlamentari Jordi Cañas, de Ciutadans (80.000 seguidors), que fins i tot va anunciar que portarà el tema davant la Comissió Europea.

Opinadors com Alfonso Ussía (226.000 seguidors) també van contribuir a fer gran la bola de neu.

Diversos usuaris de Twitter també han fet notar que la polèmica és un punt estèril perquè, de fet, és habitual que els mateixos embolcalls dels gelats de Frigo estiguin retolats en diverses llengües però exclouen el català.

Una polèmica amb molts precedents

Els últims anys s'han succeït les polèmiques per la llengua en la retolació comercial i les amenaces de boicot per motius polítics. La tardor del 2017, un 23% dels espanyols declarava que no volia comprar productes catalans per la situació política. A continuació repassem alguns exemples.

Boicot al cava català: de les Olimpíades al Procés

El 2004, el sector dels escumosos va acusar el llavors president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, de provocar, indirectament, un boicot als productes catalans, especialment el cava, amb un discurs en què cridava a no donar suport a la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics de 2012. El boicot al cava s'ha mantingut com una de les grans amenaces simbòliques contra el nacionalisme català, i s'ha prolongat en el temps: els productors, tot i que no acostumen a donar dades, denunciaven una reducció de les vendes del 6% el 2012 i del doble, el 12%, el 2018. Empreses com Codorníu van canviar de seu fa pocs anys per por a perdre encara més facturació. El professor d'economia de la UPF, Modest Guinjoan, explica una forma encoberta de boicot, que passa, sobretot, amb els vins: la "compra activa". Els restaurants o algunes cadenes de supermercats aposten per vins de proximitat, vetant, en conseqüència, els d'altres regions. Guinjoan alerta que això passa a Espanya però també a Catalunya. Guinjoan, que ha estudiat a fons l'impacte dels boicots comercials, i també diferents entitats han mantingut que l'impacte real dels boicots comercials és inferior al que podria pensar-se.

La web de l'ANC: ¿recomanar certes empreses és cridar al boicot a la resta?

La campanya Consum estratègic de l'Assemblea Nacional Catalana també va ser polèmica. La iniciativa, bàsicament un registre de companyies proveïdores lliures "d’ingerències polítiques" i amb "consciència social i nacional", perseguia que la gent apostés per empreses que no participessin en la “campanya de la por” de l’Estat contra Catalunya l’octubre del 2017. Ha acabat suspesa: el TSJC va obligar cautelarment l'ANC a tancar la web, denunciada per Foment del Treball. Els jutges hauran de decidir sobre la qüestió de fons: ¿recomanar el consum a certes empreses és cridar al boicot a la resta? I, per tant, ¿atempta contra la lliure competència?

Starbucks, obligada a donar explicacions

La popular cadena nord-americana de cafeteries va haver de justificar, el desembre del 2017, que un cartell per alertar la clientela barcelonina de la presència habitual de carteristes estigués escrit en català i anglès.

En aquella ocasió, la polèmica també la va desfermar un mitjà espanyolista, OKDiario.

Tous, penalitzada per un dinar amb Puigdemont

La marca de joieria de l'osset va veure perillar la campanya de Nadal del 2017, una de les més importants de l'any, per les crides al boicot als productes de l'empresa que van sorgir arreu d'Espanya quan es va viralitzar una foto antiga d'un dinar d'estiu en què un membre de la família Tous apareixia al costat del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com de Joan Laporta o Pilar Rahola, entre altres cares de l'independentisme. Tot plegat es va saldar amb l'expulsió de la mateixa Rahola i de la dona d'Artur Mas, Helena Rakosnik, de la Fundació Tous.

https://emprenem.ara.cat/creixer/Tous-topa-politica-ple-salt_0_1917408289.htmlTous topa amb la política en ple salt

Les escoles de negocis, esquitxades pel Procés

Esade i Iese no són només les escoles de negocis privades més prestigioses de Catalunya. Són, en certa manera, emblemes, i també s'han vist immerses en les dinàmiques de la classe empresarial i política catalana. La tardor del 2017, en el moment àlgid dels boicots, totes dues van patir pressions per posicionar-se a favor o en contra del Procés. A Esade, el detonant va ser la publicació d'un estudi que alertava de les conseqüències econòmiques de la situació política. Els sectors sobiranistes de l'escola van lamentar que certes faccions busquessin assimilar aquest posicionament com l'opinió global d'Esade, que, de fet, s'havia mantingut deliberadament neutral fins llavors. Iese, per la seva banda, va acabar demanant a un professor proper al sobiranisme que abandonés les xarxes socials després que mitjans digitals espanyolistes el critiquessin. Un nombre molt reduït d'exalumnes van deixar de pagar la quota.

Josep Bou assegura que els números vermells dels seus forns venen d'un boicot

L'ara regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel PP, Josep Bou, va assolir el seu estatus de flagell del Procés quan liderava el lobi Empresaris de Catalunya. L'empresa familiar de forns de pa va acumular pèrdues de fins a 700.000 euros en el lustre 2013-2018. I Bou ho atribuïa a un boicot derivat de la seva orientació política: "[La reducció d'un 36% de la facturació] no era tot cosa de la crisi”, deia. “Una part important és el boicot que hem patit per raons polítiques”, argumentava. El cert, però, és que va començar a perdre diners abans del naixement d’Empresaris de Catalunya. Quan se li assenyala aquesta contradicció, Bou diu que en qualsevol cas el boicot impedia que l’empresa abandonés els números vermells.