“Bomba nuclear” i “estat de xoc” a l’Íbex-35 amb la derrota de Feijóo
La gran empresa espanyola passa de l'eufòria a l'estupefacció amb el resultat d'unes eleccions en què Sánchez sobreviu
Barcelona“Hi ha desconcert, incredulitat i negació”. “Estan alterats, decebuts i molt callats; poques bromes, aquests dies”. “Estan en estat de xoc, no entenen res”. “Ha caigut una bomba nuclear”. “Estan flipant i molt fotuts”. “Estan atacats, tenien coll avall que sumarien o que els faltaria molt poc”. “Tenen una gran decepció i, a sobre, dependre de Puigdemont els mata”.
És un recull de frases d’alts directius a Barcelona i Madrid sobre l’ambient que s’ha respirat aquesta setmana a l’Íbex-35 arran del fracàs del PP en el seu assalt al poder. La derrota electoral dels populars, el partit preferit per la majoria de les grans cotitzades espanyoles, és difícil de pair. Un grapat de directius ho han explicat així a l’ARA.
“Tenien coll avall que sumarien o que els faltaria molt poc, que tindrien la força moral de collar Pedro Sánchez amb l’ajuda de les forces vives del PSOE i els barons”, diu un directiu. “Si s’haguessin gestionat les expectatives, els resultats no són dolents”, afegeix una altra veu, que admet que “es donava per fet un govern del PP i Vox, amb l’únic dubte de si els populars dependrien molt o poc de la ultradreta”. Aquestes expectatives frustrades han comportat que el desconcert s’hagi dirigit a entorns molt concrets. “Hi ha un cabreig molt important contra els multiplicadors d’opinió i en concret contra el Grupo Planeta”, explica un important directiu. “La demonització de Sánchez al barri de Salamanca i a l’Íbex havia arribat a còpia de finançar un model de comunicació que es retroalimenta a si mateix”, critica una altra veu.
Les porres dels ministres
La certesa de la victòria conservadora s’havia notat les setmanes prèvies a les eleccions. Les porres dels futurs ministres de Feijóo es van reproduir a Madrid i a Catalunya. A la capital de l’Estat, per exemple, es donava per fet que el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, seria ministre d’Economia si Vox no entrava al govern. També es veia segur que Cuca Gamarra seria ministra de la Presidència.
A la capital catalana passava el mateix amb la recerca del ministre català. El nom de l’empresari Xavier Faus es va sentir a Gènova, seu del PP a Madrid, però allà mateix es va descartar el perfil, segons fonts coneixedores de la reunió. El nom que sí que va tenir consens i força, segons ha pogut saber l’ARA, era el de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, a qui se li va arribar a plantejar la possibilitat. Però l’exdiputat d’Unió va declinar la proposta. Un tercer nom va ser el de Josep Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana.
Una altra prova que els empresaris tenien molt clar qui guanyaria eren els actes on es deixaven veure. “Vaig anar a l’Ecuestre [entitat barcelonina de signe conservador] a veure el Nacho Martín Blanco i estava pleníssim; després hi vaig tornar a veure la Meritxell Batet (PSC) i hi havia, comptades, tretze persones”. El mateix explica el president d’una gran cotitzada. “Històricament, quan hi ha un acte i hi va el president del govern, hi va tot l’Íbex; els últims temps no hi anava ningú”, afegeix, posant com a exemple un acte d'ElDiario.es abans de les municipals en què cap gran directiu va assistir, malgrat la presència de Pedro Sánchez. “Em sembla un error de principiant: si estàs en contra d’algú, no l’hi demostres”.
Estupor i gran coalició
Dilluns va ser el dia en què més es va visualitzar l’estat d’estupefacció en aquest entorn econòmic. Diferents organitzacions empresarials (com la CEOE i Foment) demanaven grans acords, una manera d’empènyer cap a l’anhelat somni de l’Íbex d’un govern PP-PSOE. “És el que volem tots”, admetia el directiu d’una cotitzada aquell mateix dia. La sorpresa també va arribar al Cercle d’Economia català: segons ha sabut aquest diari, tenia preparada una nota en el sentit de demanar un gran acord de govern que, lògicament, no va publicar.
“Aquesta visió tan equivocada respon al fet que no entenen el seu país, perquè Espanya no és Madrid, i ni tan sols coneixen Madrid: aquí Vox va obtenir cinc diputats i Sumar sis”, lamenta un directiu de la capital espanyola.
Amb el pas dels dies, els principals despatxos de Madrid han començat a pair-ho. “Han passat del cabreig a un pragmatisme molt típic del sector: després d’haver intentat pressionar el PNB, que prou en té amb Bildu, han girat full”, diu un empresari important. Segons el seu punt de vista, això implica entendre que el president serà Sánchez. “Ara tots repeteixen 'aquest tio [Pedro Sánchez] és l’hòstia', que és digne d’un cas de l’Iese, i només demanen que no faci més animalades de les necessàries”, diu amb cruesa. “El que no volem ni Brussel·les, ni nosaltres ni ningú són unes noves eleccions”, afegeix.
Respecte a la possibilitat de pressionar Junts, alguns apunten que les figures més pragmàtiques dels hereus de Convergència (Artur Mas, Xavier Trias o Jaume Giró) podrien servir com a intermediaris en una negociació. Però un últim president de l’Íbex mostra clarament el seu pessimisme i fa una lectura de la situació que no amaga un deix antisistema: “El millor que ens pot passar és estar un parell d’anys sense govern: el país ja ha demostrat que funciona molt millor així. Perquè totes les opcions de pacte actuals són igual de dolentes”.
