La bonificació de 20 cèntims evita nous preus rècord dels carburants

BarcelonaL'escalada del preu dels carburants sembla no tenir aturador, fins al punt que tant la gasolina com el gasoil han marcat l'última setmana els seus preus màxims històrics, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea. Tot i això, aquest rècord de preu no s'acaba de traslladar a la butxaca dels consumidors per l'efecte de la bonificació de 20 cèntims el litre que va posar en marxa el govern espanyol. Aquesta mesura, però, ha posat en peu de guerra alguns operadors, que es queixen que el ministeri encara no els ha abonat els diners avançats durant el mes d'abril.

Segons el recull de preus que fa la UE –que calcula la mitjana del preu de més d'11.400 estacions de servei de tot l'Estat–, la gasolina de 95 octans es va situar en 1,878 euros el litre. Tot i això, aplicant la bonificació, el preu se situa en 1,678 euros el litre, pràcticament el que es pagava la primera setmana de març, quan encara no havia entrat en vigor la mesura per abaratir la factura dels consumidors.

En el cas del gasoil, el preu amb la subvenció de 20 cèntims es va situar en 1,711 euros el litre. Cal remuntar-se a principis del mes de març per trobar un preu similar. Però sense la bonificació el litre de dièsel ja voreja els dos euros (1,911 euros), que és el màxim històric per a aquest carburant. De fet, el gasoil es manté més car que la gasolina des de l'última setmana del mes de març, i fins i tot ha augmentat la diferència. Fonts del sector atribueixen aquest sorpasso a la guerra d'Ucraïna i a les sancions a Rússia, ja que hi ha molts països de la UE que no només compraven petroli cru a l'estat presidit per Vladímir Putin, sinó que també hi adquirien molt gasoil.

Segons es desprèn de les dades de la UE, l'última setmana la gasolina s'ha encarit a Espanya un 2,3%, mentre que el gasoil ho ha fet un 2,5%. El preu de la gasolina i del gasoil, amb el descompte de 20 cèntims el litre ja aplicat, és el quart més alt de la història a Espanya.

L'increment dels preus dels carburants es produeix en un moment en què el petroli també ha reprès la tendència a l'alça com a conseqüència del debat en el si de la UE sobre un possible embargament del cru rus dins del nou paquet de sancions al govern de Putin per l'atac a Ucraïna.

L'escalada de preus des de l'inici d'any ja arriba quasi al 27% en el cas de la benzina i al 42% en el cas del gasoil. Si traduïm aquest impacte a la butxaca dels consumidors, omplir un dipòsit estàndard de 55 litres costa ara 92 euros en el cas de la gasolina i 94 euros en el cas del gasoil, és a dir, 11 euros més en el cas de la gasolina i 20 euros més en el cas del gasoil que a l'inici d'any. La bonificació decretada (15 cèntims per litre els aporta l'Estat i 5 cèntims les gasolineres) permet a l'usuari un estalvi d'11 euros per dipòsit respecte del que pagarien sense aquesta subvenció.

Queixes del sector

La subvenció als carburants, però, no està exempta de polèmica. L'Agrupació Espanyola de Venedors al Menor de Carburants i Combustibles (Aevecar) i la Confederació Espanyola d'Empresaris d'Estacions de Servei (CEEES) –dues de les patronals del sector– han denunciat aquest dijous que la majoria de les empreses encara no han cobrat la devolució de la bonificació anticipada durant el mes d'abril, cosa que les situa "a prop del tancament".

En un comunicat, les patronals afirmen que a hores d'ara no hi ha resposta del ministeri d'Hisenda "sobre quan es podran cobrar" les quantitats avançades pels empresaris del sector. Així, les dues associacions empresarials manifesten "el seu malestar per la falta de sensibilitat de l'administració", a la qual acusen de desconèixer l'abast de la mesura. Insisteixen que la bonificació és beneficiosa per als consumidors, però "està resultant molt perjudicial per a les benzineres pel seu mal disseny i pitjor execució".

A més, Aevecar i CEEES "rebutgen rotundament" les declaracions que acusen els operadors d'estar apujant els preus de manera artificial per quedar-se amb els 20 cèntims de subvenció. "Aquestes manifestacions creen una situació de malestar i projecten l'ombra de la sospita sobretot un col·lectiu que actua com a col·laborador obligatori de l'administració", adverteixen.