Trump torna a desfermar el caos amb els aranzels a l'acer i alumini canadencs
Els EUA es desdiuen de l'amenaça d'aplicar un 50% d'impostos a les importacions d'aquests metalls

WashingtonUn capítol més de caos i confusió a la guerra comercial de Donald Trump. Dimarts el matí, Trump anunciava un aranzel addicional del 25% –fins al 50%, ja que s'afegeix al 25% ja anunciat anteriorment i que entrarà en vigor aquest dimecres– sobre les importacions d'acer i alumini del Canadà, en resposta a la decisió del govern de la província canadenca d'Ontario d'aplicar una tarifa del 25% a les compres nord-americanes d'electricitat canadenca. Les borses es tenyien de vermell i tancaven amb caigudes. Hores després, amb els mercats ja tancats, un funcionari del seu govern deia que només s'aplicaria el 25%, després que Trump digués que "probablement" no els duplicaria.
I després arribava un altre matís i deia als directius de les principals companyies estatunidenques que els aranzels que s'apliquin aquest dimecres podrien ser superiors al 25%.Trump, però, no especificava la xifra exacta ni de quin tipus d'aranzels parlava. "Els aranzels estan tenint un impacte tremendament positiu", va dir el president a una taula redona de negocis que tenia aquesta tarda, desestimant la reacció del mercat de valors, i afegia: "Com més alt sigui, més probable és que construeixin".
En teoria, la suposada reculada de l'administració Trump respecte a l'increment extra venia després que la província canadenca d'Ontario digués que retirava l'augment en la factura de l'electricitat amb la qual pretenia respondre a les amenaces de Trump. Al matí, després que el magnat anunciés els aranzels, el primer ministre de la província canadenca, Doug Ford, deia a X que mantindria els sobrecàrrecs a les compres d'electricitat fins que Trump no elimini definitivamenttots els nous aranzels. Les tarifes sobre la llum haurien afectat especialment els estats de Nova York, Michigan i Minnesota, que importen l'energia elèctrica del Canadà.
Trump desfermava el pànic borsari al matí amb un missatge a la xarxa Truth Social, on informava que l'aranzel extra també entraria en vigor dimecres. A més, reclamava a les autoritats canadenques que eliminessin els aranzels "del 250% i el 390%" a diversos productes lactis produïts als EUA. Així mateix, el president nord-americà amenaçava amb incrementar "substancialment" els aranzels sobre els cotxes fabricats al Canadà, que han d'entrar en vigor el 2 d'abril, si Ottawa no retira "altres aranzels atroços".
Pressió al Canadà
En aquesta mateixa publicació, Trump tornava a insistir en la idea del Canadà com a 51è estat dels Estats Units. "L'únic que té sentit és que el Canadà esdevingui el nostre estimat cinquanta-unè estat. Això faria desaparèixer completament tots els aranzels i qualsevol altra qüestió", afirmava Trump. El president ha convertit la guerra comercial en la seva principal arma diplomàtica per pressionar la resta de països, encara que sembla que s'està acarnissant especialment amb el Canadà.
La setmana passada, quan Trump va posar els aranzels del 25% a les importacions canadenques, el llavors primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va acusar-lo de voler fer "col·lapsar" l'economia canadenca per poder annexionar-se el país més fàcilment. Des que Trump ha estat utilitzant aquesta retòrica per referir-se el seu veí del nord, les tensions no han fet més que augmentar. Així i tot, malgrat pressionar-lo amb els aranzels, el president dels EUA una vegada més va acabar reculant i els va tornar a posar en pausa fins al 2 d'abril.
Caigudes a la borsa
En aquest context, les borses augmentaven les pèrdues aquest dimarts. Després d'un començament de jornada marcat per la cautela l'endemà de la caiguda experimentada a Wall Street perquè Trump va obrir la porta a la possibilitat d'una recessió per la seva política aranzelària, els mercats s'han anat desanimant. A mesura que avançava la sessió guanyava terreny el color vermell. A la borsa espanyola l'Íbex-35 ha tancat el dimarts amb un retrocés de l'1,57% i la pèrdua de la cota dels 13.000 punts.
A l'hora del tancament de les borses, els principals indicadors nord-americans continuaven a la baixa malgrat que el nerviosisme s'havia calmat una mica després que es fes públic que Ontario podria revertir el recàrrec a l'electricitat entregada als EUA. El principal indicador de Wall Street, el Dow Jones, ha tancat la sessió amb un descens de l'1,14%, l'S&P d'un 0,76% i el tecnològic Nasdaq d'un 0,18%. Malgrat el descens dilluns del 15,4% de Tesla, propietat del multimilionari i aliat polític de Trump, Elon Musk, a última hora de dimarts s'anotava un repunt del 3,79%.
A més del temor a una recessió, els inversors tenen més variables a què parar atenció, com ara la reunió de representants dels EUA i Ucraïna a l'Aràbia Saudita per mirar d'arribar a un acord sobre el final de la guerra causada arran de la invasió de Rússia.
A l'Íbex-35, les accions més penalitzades són les de Grifols –afectada per la publicació d'un informe del setembre vinculat a la sanció per mancances en la informació financera–, Amadeus i IAG –la matriu d'aerolínies com Iberia i Vueling, afectada per la retallada de les previsions de l'aerolínia dels EUA Delta.
En tot cas, els inversors continuaran pendents del que pugui dir Trump sobre possibles novetats en relació amb la seva política aranzelària i l'evolució de les negociacions sobre la guerra a Ucraïna. Els analistes continuen amoïnats per la possibilitat d'una recessió, encara més després que el president de la primera potència mundial en parlés públicament.