Brussel·les allarga la barra lliure d'ajuts públics a les empreses fins a l'estiu del 2022
La UE també permetrà suport financer públic per augmentar la producció de xips
Brussel·lesUna nova onada de la pandèmia del coronavirus amenaça un altre cop Europa, i algunes economies, com ara l'espanyola, ja ho estan notant, perquè les seves perspectives de creixement econòmic empitjoren. Per això, i tal com demanaven justament governs com el d'Espanya, la Comissió Europea ha tornat a allargar la barra lliure d'ajuts públics que els estats poden concedir a les empreses amb dificultats i que es va posar en marxa el març del 2020. El departament que dirigeix la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestager, ja havia allargat aquest mecanisme anteriorment, i aquest cop posa com a data límit el 30 de juny del 2022.
"Des de l'inici de la pandèmia, aquest mecanisme ha permès als estats membres concedir ajuts focalitzats i proporcionats a negocis necessitats", diu en un comunicat Vestager. "Prolonguem aquest instrument sis mesos, cosa que dona l'oportunitat per a un aixecament gradual i coordinat de les mesures de crisi sense crear efectes precipici", explica la comissària danesa. Al mateix temps, però, la Comissió continua supervisant la concessió d'aquests ajuts per evitar que distorsionin la lliure competència a través, per exemple, d'un dopatge excessiu de certes empreses que ja compten amb una posició dominant.
També per evitar aquests efectes, aquesta pròrroga va acompanyada de dues noves eines. D'una banda, Brussel·les manté fins al 31 de desembre de l'any que ve un mecanisme que permet donar suport a la inversió ecològica i digital específicament. De l'altra, també manté fins encara més endavant, el desembre del 2023, les mesures de suport a la solvència, per posar a disposició de petites i mitjanes empreses fons privats. Els estats de la Unió poden atorgar garanties als intermediaris, és a dir, crear incentius per invertir en aquesta mena d'empreses per ajudar-les a obtenir finançament i evitar així que s'elevin encara més els nivells d'endeutament produïts durant la part més dura de la pandèmia.
Ajuts d'estat per produir xips
Aquesta decisió s'ha donat a conèixer el dia que Vestager ha posat sobre la taula també un mecanisme excepcional per ajudar els governs europeus a fer front a l'escassetat de semiconductors. Brussel·les preveu poder aprovar o també concedir directament ajuts a aquest sector tenint en compte "el context geopolític desafiant" que es viu en aquest àmbit. En una compareixença a l'Eurocambra, Vestager ha avançat que la Comissió permetrà als governs concedir ajuts d'estat per intentar arribar a duplicar la producció de xips a la Unió Europea en la pròxima dècada. "La Comissió podria considerar millorar el suport públic per abordar forats en el finançament en l'ecosistema de semiconductors, en particular per a l'establiment d'instal·lacions d'avantguarda a Europa", ha dit la comissària. Unes mesures, però, que sempre quedarien sota l'estricte control de Competència per assegurar que són "proporcionades".
Tot plegat arriba en un moment en què les principals institucions econòmiques, inclòs el Banc Central Europeu (BCE), reconeixien que els colls d'ampolla en les cadenes de subministrament i la inflació estan alentint el ritme de la recuperació econòmica, però ja abans no es cansaven de repetir els riscos de retirar abans d'hora les polítiques d'estímuls, un extrem que es confirma ara que diversos països han de tornar a prendre mesures davant l'escalada de nous contagis. La Unió Europea ha suspès les normes de dèficit i deute, ha donat barra lliure d'ajuts públics als estats i ha començat a repartir els diners del fons antipandèmia.