Brussel·les manté la nuclear i el gas com a energies de la transició verda malgrat les crítiques

Brussel·lesLa Comissió Europea es manté ferma: el gas i la nuclear són energies necessàries per a la transició ecològica i així han de ser classificades. Ni les protestes d'activistes ecològics, ni l'opinió dels experts o l'oposició de diversos països de la UE han fet canviar d'opinió l'executiu comunitari respecte a la controvertida proposta per catalogar les energies verdes de cara als inversors privats en el context de la transició cap a una economia europea lliure d'emissions. Aquesta classificació és l'anomenada "taxonomia" i ha de servir de guia perquè el sector privat canalitzi les seves inversions en la direcció als objectius climàtics, però el fet que les inversions en gas i nuclear siguin també incentivades en aquesta línia desperta molt malestar, per les emissions del primer recurs i els residus nocius del segon.

Ni els propis experts que assessoren la Comissió van veure amb bons ulls la proposta, perquè temien que resti credibilitat a la taxonomia com a instrument i desincentivi la inversió en energies renovables. Tot i això, els canvis introduïts entre l'esborrany i el document final presentat aquest dimecres són mínims. Fonts europees asseguren que han tingut en compte totes les aportacions durant el procés obert de consulta però també admeten que "discussions han sigut particularment difícils". La mateixa comissària de Mercats Financers, Mairead McGuiness, ha reconegut que l'instrument és "imperfecte". La proposta preveu que les inversions en gas siguin considerades sostenibles fins al 2030 i en nuclear fins al 2045.

És a dir, per a Brussel·les la nuclear i el gas han de tenir "un rol" en la transició, que han de servir de "pont" entre una economia carbonitzada i una economia completament lliure d'emissions de CO₂. "Hem fet un enfocament realista i pragmàtic", recalquen les mateixes fonts. "No són neutres, no són renovables, sabem que no són verdes, però ens permeten activar la transició cap a un sistema més sostenible".

L'altre gran argument de la Comissió per treure ferro a l'assumpte és que la taxonomia és un instrument financer voluntari, no obliga ni inversors privats ni governs a invertir en una tecnologia o en una altra, sinó que els serveix de guia. Sí que va associada a obligacions de transparència a l'hora de publicar informació de l'activitat econòmica i inicialment tenia l'objectiu de convertir-se en una eina amb altres usos. Però per ara és més aviat un etiquetatge que ni castiga ni premia econòmicament, només informa. La por d'activistes o del sector privat és precisament que incloure gas i nuclear li restin credibilitat i no sigui pres seriosament.

La divisió entre governs

La polèmica ha acompanyat aquesta iniciativa des del principi. No només pel rebuig del sector ecologista –com ho demostra la protesta d'un grup d'activistes d'aquest mateix dimecres davant la seu de la Comissió–, sinó perquè diversos governs de la Unió Europea s'hi han manifestat obertament en oposició.

Per exemple, la ministra d'Energia i Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, publicava un article d'opinió al diari alemany Tagesspiegel aquest dilluns en què deia que la proposta de la Comissió "envia un senyal confús als mercats financers i implica el risc que sigui rebutjada fins i tot pels inversors". En aquest debat, Espanya ha fet pinya amb països com Àustria, Dinamarca i Luxemburg a l'hora de rebutjar frontalment la classificació d'aquests dos recursos com a energies de transició sostenible. Però com admeten fonts europees, el ventall de posicions és ampli i divers. Alemanya, per exemple, està en contra d'etiquetar en aquesta línia l'energia nuclear, però sí que veu factible que el gas sigui classificat com a "tecnologia pont".

En una entrevista a la xarxa de mitjans Redaktionsnetzwerk Deutschland, la ministra alemanya de Medi Ambient, Steffi Lemke, defensava que el seu enfocament respecte al gas és "equilibrat", avisava que el seu govern "encara no ha dit l'última paraula" sobre la nuclear . Àustria ja ha anunciat aquest mateix dimecres que ho portarà al TJUE. A l'altra banda hi ha França, que defensa aferrissadament la necessitat que la nuclear sigui energia pont, perquè és de fet un recurs energètic encara molt important al país gal (el 70% del seu consum elèctric).

La proposta de la Comissió d'aquest dimecres és en forma d'acte delegat. Els governs i l'Eurocambra tenen fins a sis mesos si s'hi volen oposar, però és aritmèticament complicat. Per tombar-la cal que s'hi oposin fins a una vintena de governs que reuneixin com a mínim el 65% de la població europea. Sobre la possibilitat de recursos per la via legal, les mateixes fonts europees citades anteriorment creuen que el text és prou "sòlid" perquè superi aquesta mena d'obstacles.