Brussel·les deixa per al 2023 l'harmonització europea de l'impost de societats
La UE espera un acord global aquest estiu, quan també presentarà la proposta per a la taxa digital
Brussel·lesAnalistes i polítics parlen d'un momentum per abodar a nivell mundial el debat sobre les pràctiques fiscals de les grans multinacionals, sobretot després de l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, i de la necessitat d'impulsar unes economies molt tocades pel coronavirus. Però Brussel·les no s'atreveix a fer el primer pas i continua esperant que es desencalli la qüestió en el si de l'OCDE, on l'expectativa d'un acord polític de mínims està fixada per a aquest estiu. La Comissió Europea està a l'aguait, però no serà fins al 2023 que presentarà la seva proposta particular per harmonitzar el càlcul de l'impost de societats a nivell europeu. Abans, convertirà l'acord de mínims de l'OCDE en directiva europea perquè s'apliqui sense fissures arreu de la Unió.
El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha reconegut que "encara queda molta feina a fer per arribar a un consens global en unes converses tan complexes". Un pacte que, segons l'italià, "empenyerà" la proposta europea, que el prendrà com a base però anirà més enllà. Si Brussel·les necessita temps fins al 2023 no és només per fer feina tècnica, sinó també per aconseguir un consens intern que no es dona per descomptat tenint en compte que dins la Unió hi ha països considerats paradisos fiscals com Irlanda, Luxemburg o els Països Baixos, tradicionalment oposats a qualsevol d'aquestes mesures. Aquests governs argumenten que fixar taxes mínimes a nivell global vulnera la sobirania fiscal estatal, i per aprovar qualsevol d'aquestes mesures cal unanimitat, però Gentiloni ja ha avançat aquest dimarts que estan disposats a fer ús de l'article 116 del tractat de funcionament de la UE si és necessari per superar l'obstacle.
Per això la proposta per al 2023 té més forma de manual d'instruccions que no pas d'una xifra concreta per a l'impost mínim europeu de societats. D'entrada, se'n canviarà el nom. Es dirà BEFIT (Negocis a Europa: Marc per a l'Impost a la Renda, en les sigles angleses) i desapareix l'acrònim CCCTB (Base Consolidada de l'Impost de Societats). A la pràctica serà una guia de normes vinculants per a l'impost de societats únic per a la UE, que fixarà les característiques d'una base imposable comuna i l'assignació de beneficis entre els estats membres en funció d'una fórmula que tindrà en compte la reassignació de beneficis arreu de la UE i s'obrirà la porta a una declaració única de l'impost de societats a la UE per evitar 27 declaracions diferents. Segons fonts comunitàries, es tindran especialment en compte els actius "intangibles", com ara drets de marca o activitats publicitàries, una de les tècniques que empreses com Starbucks han fet servir per eludir impostos, segons han denunciat organitzacions com Tax Justice.
"La falta d’un sistema d’impostos corporatius comú al mercat únic actua com un fre a la competitivitat", diu la Comissió Europea, conscient de la dificultat de la tasca. "Sabem el repte que suposa progressar en aquest sentit, però si una cosa ha demostrat la pandèmia és que la nostra Unió encara és capaç de prendre accions necessàries quan les circumstàncies ho demanen, i ara és el moment", ha dit Gentiloni. De fet, part de la recuperació econòmica postpandèmia passa per la creació de noves vies d'ingressos a nivell europeu, que han de permetre tornar el deute (amb els interessos) emès per captar els 800.000 milions d'euros que constitueixen el fons de recuperació europeu.
Una altra de les vies d'aquests ingressos que preveu Brussel·les és, per exemple, l'anomenada taxa Google, que la Comissió presentarà també aquest estiu, al voltant de mitjans de juliol. Però Brussel·les anirà pas a pas per adaptar la fiscalitat europea al segle XXI, segons el títol que la Comissió ha donat a l'agenda fiscal presentada aquest dimarts. Així, primer de tot donarà facilitats fiscals a les empreses tocades per la crisi del coronavirus, amb tractament preferencial per a aquelles petites empreses que hagin tingut pèrdues, per exemple. Després es proposa augmentar la transparència fiscal a través de l'obligació de publicar el percentatge efectiu de tributació de l'impost de societats arreu de la UE, però també més vigilància sobre les anomenades "empreses pantalla". Finalment, abordarà les qüestions que pengen de l'OCDE com la reubicació de beneficis de les grans multinacionals i l'impost mínim de societats.